RESSENYA LITERÀRIA de CATERINA de Carlo Vecce

 

CATERINA

Carlo Vecce

 

“Caterina” és una gran història que conté diverses vides, diversos fets, mons diferents i allunyats amb múltiples cultures i ambients. I tot està  enxarxat amb la finalitat d’explicar els orígens de Leonardo da Vinci, el gran home geni polifacètic del Renaixement. L’autor posa el focus d’atenció en  Caterina, la seua mare, una dona, segons l’autor,  procedent del Caucàs destinada a ser guerrera com els seus ancestres.

 

Però és real el que conta el llibre? Fou la Caterina del llibre la mare de Leonardo? Hem de pensar que molt del que conta és cert perquè Carlo Vecce és un gran expert en el Renaixement. El que ha fet l’autor és recrear tot allò que li pogué passar a Caterina, fa ficció, imagina la seua vida de Caterina: la infantesa allà al Caucàs,  l’adolescència patint i superant perills durant els viatges com esclava fins arribar a Florència on s’estableix definitivament  i la vida d’adulta.

 

Es un gran llibre que descriu el viatge de la mare de Leonardo, des del Caucàs, passant  pel mar negre i el mediterrani fins arribar a Florència en l’esplendor del renaixement. I és un motiu més per a que no falte en este blog. Especialment m’ha agradat quan l’escenari és Itàlia, la zona de la Toscana i llegia mirant un mapa.  Amb el llibre descobrim la gent que la va envoltar al llarg dels anys: un aventurer, un pirata, un mercader, un empresari o un cavaller... I no són personatges inventats, ja he dit que l’autor és un gran historiador expert en el tema, així que els descriu basant-se en documentació de  manuscrits, diaris, relats de viatge, llibres de memòries i documents de l’època. Tot ho verifica.

 

Així que bé es pot dir també que llegir “Caterina” és un viatge en el temps perquè traspassa la porta que du al passat coneixent aventures i desventures de dones i homes del Renaixement. 

 

Amb tot coneixem  Caterina: com a filla, esclava,  mare, esposa..tot el que li passà des de la ingenuïtat. I la coneixem perquè altres expliquen sobre ella.  Resulta curiós com tots el personatges parlen sobre Caterina, i acaben idealitzant-la,  i ella no apareix en cap capítol i no coneixem el seu punt de vista. No sabem què en pensa, només la coneixem a traves d’altres. Tal volta és intencionat per part de l’autor perquè així queda més oberta la interpretació de qui era realment la mare de da Vinci.

 

I si és cert o no que la Caterina del llibre va ser la mare de Leonardo és el que menys importa, simplement perquè és una bonica història. La lectura m’ha atrapat, les aventures i desventures van fluint i enllaçant-se.

Trobe interessants les històries vistes des de diferents perspectives i el llibre de Carlo Vecce ho fa. Sempre ho dic: cada persona mira de manera diferent un fet, segons el bagatge personal, segons els sentiments. També les històries en primera persona solen atrapar-me perquè me les crec i em fan veure realment el que volen dir. I este és el cas. Qui em coneix ho sap. Com allò de les perspectives, no és la primera vegada que ho dic.

 

Qui espere trobar la vida de Leonardo en este llibre quedarà decebut. Però si que hi pot trobar un capítol en el qual ell mateix parla de la seua obra i  explica alguns secrets que amaguen. M’ha fet ganes de buscar les obres per entendre millor del que parlava. No ho he fet, i tal volta ho faça. En tot cas, la finalitat primera de gaudir de la lectura està complida. He gaudit amb la lectura d’un llibre, al meu parer, molt ben escrit. L’últim capítol l’autor explica què es real i no. Caterina és un reflex de la vida de les esclaves primer de com arriben i després com passen al servei dels amos.

 

Cal dir que no és un llibre fàcil de llegir perquè és llarg, 600 pàgines, pausat, no té diàlegs i resulta  dens, perquè ens situa en llocs allunyats que ara no porten el mateix nom que en aquell temps i alguns és difícil situar-los en mapes actuals, perquè apareixen molts personatges i com he dit parlen en primera persona, de vegades  amb monòlegs interns explicant  sobre la seua vida que d’una manera o altra està relacionada amb Caterina. I també perquè de vegades resulta complicat seguir el fil perquè l’autor inclou vocabulari local segons la llengua el lloc des d’on se situa l’acció. Es una lectura carregada d’art i cultura.

 

Tanmateix no hem de llegir sempre lectura fàcil. Este llibre és una joia que obliga a fer lectura pausada, meditada...obliga a analitzar contingut i forma. Fent este exercici lector valorem el treball de l’autor. Cada llibre té el seu moment i “Caterina”  mereix buscar el moment idoni per fer una lectura amb concentració. Val la pena gaudir plenament d’este viatge al Renaixement fruit d’una investigació molt documentada i conèixer este interessant personatge femení tan atractiu i intens,  que viu una vida plena d’aventures.