De Calatayud destaca el seu art mudèjar, testimoni de vida del passat, un art declarat Patrimoni de la Humanitat.
A Calatayud van coexistir la cultura àrab, cristiana i jueva de manera pacifica. La Unesco ja ho digué quan declarà l’art mudèjar Patrimoni de la Humanitat: el desenvolupament d’este art va ser conseqüència de les condicions politiques, socials i culturals particulars que quedaren a la zona desprès de la reconquesta. Influenciat per la tradició islàmica és un reflex dels estils europeus especialment el gòtic. Estigué present fins l’inici el segle XVII i es caracteritzà per l’ús creatiu i refinat de rajola i rajoletes de ceràmica esmaltada en arquitectura, especialment als campanars de les esglésies.
Fem un curt passeig per Calatayud per alguns dels seus carrers impregnats d’història, on trobem esglésies i palaus…i molt d’art, una mostra del bé singular i irreemplaçable com és l’art mudèjar aragonès que en Calatayud destaca, especialment, el religiós.
El que veiem actualment és obra del segle XVII. La col·legiata combina estils mudèjars, renaixentistes i barrocs, testimonis de la història. Per la torre i el claustre fou considerada Patrimoni de la Humanitat en 2001. També fou declarada monument nacional en 1884. Des de l’exterior podem admirar l’àbsida i la torre mudèjar. Llàstima no poder entrar i veure el claustre!.
La torre és octogonal i mesura 69 metres, una de les més altes d’Aragó. A més a més veiem més decoració mudèjar.
La torre és un dels elements principals i identificatius de Calatayud, però de la col·legiata també destaca la portada, com si fos un retaule està llaurada en alabastre. És de 1528 i preciosa.
Després anem a l’església de San Juan el Real, de la companyia de Jesús, del segle XVII, que quedà per enllestir per l’expulsió al segle XVIII de l’ordre eclesiàstica.
És barroca amb torre elevada que malgrat ser del segle XVIII es decorà a l’estil mudèjar.
L’exterior és senzill però l’interior és elegant. Planta de creu llatina amb capelles laterals entre els contraforts comunicades, sobre les que descansa una tribuna oberta a la nau central per mig de finestres.
El creuer es tanca amb una cúpula decorada per llenços de Goya pintats quan tenia vint anys, representant els quatre pares de l’església occidental: els bisbes sant Agustí i sant Ambrosi, el cardenal sant jerònim i el papa sant Gregori, el Magno. Se la considera la primera obra mestra de Goya.
I l’últim edifici religiós que mostre és la Real basílica col·legiata del Sant Sepulcre. Està en una gran plaça molt a prop de la Porta de Saragossa per la que eixirem de la ciutat.
El temple original era mudèjar del segle XIII i encara queden restes en el claustre. La col·legiata del sant sepulcre fou construïda en 1156 pels canonges regulars d’esta ordre militar de Jerusalem i que es remunten al segle XI durant la primera creuada. El primitiu edifici fou arrasat a inicis del segle XVI per construir al mateix lloc el que veiem actualment, al segle XVII. La façana té decoració senzilla amb taulers quadrats i rectangulars de rajol ressaltat. Té tres portes i està flanquejat per dos torres. Estructuralment és una replica del temple del sant sepulcre de Jerusalem.
Entrem. És monumental. És ampla. El temple té tres naus amb creuer i cúpula elevada. Gaudim amb les explicacions passionals i detallades del retor que ens ha obert les portes. Quanta història i detalls sap! Aixi dona gust aprendre sobre art, sobre arquitectura sobre l’ordre del sant sepulcre i la gran influència i sobre l’església catalogada com bé d’interès cultural. Parem atenció al baldaquí del presbiteri construït amb marbres rics de la comarca que guarda un Crist jacent.
És el principal temple d’Espanya d’esta ordre. Donat que fou casa mare de l’ordre de cavallers del sant sepulcre en Espanya. Des de que es creà en 1098 no ha desaparegut mai, per la qual cosa es l’ordre més antiga del món. Només se pot ser membre per invitació. S’ha de ser catòlic practicant i tindre mínim 25 anys, i la premissa és manifestar vertadera preocupació pels cristians de Terra santa. També observem el cor...
La creu patriarcal, apareix en parets, vidrieres, retaules, mobles, portes...en l ataula de l’altar eés la que està enmig. Diuen que hi ha 148. I es que és la insígnia principal de la branca. Igualment al temple està representada la creu de Jerusalem o creu quíntuple, que apareix en 10 ocasions però en llocs significatius com l’altar, el cor o les vidrieres del tambor. I també hi està representat sovint el crismó o monograma del Crist XP, les dos primeres lletres del nom del Crist en grec.
Queden pendents per a altra visita a Calatayud altres monuments religiosos com San Andrés, San Pedro de los Francos o el santuari de Nuestra Señora de la Peña. Ah! i entrar a la col·legiata de Santa Maria, a vore si quan torne està oberta.
QUADERN
DE VIATGE, SARAGOSSA I PIRINEU ARAGONÈS;
estiu 2025.
