La màgia del passat impregna les ruïnes del monestir de l’ordre del cister...
Hem passat un matí molt agradable pel jardí del monestir...sense parar de caminar de cascada en cascada...de llac en llac...escoltant el soroll de l’aigua i el de les aus...la natura ens ha envoltat. Tot seguit ens mereixem un descans. I el fem dinant.
Després de dinar anem a visitar les ruïnes del monestir
de l’ordre del cister del segle XIII.
Abans d’accedir al claustre, veiem de passada l’hotel que està habilitat dins de l’antic monestir. Té bona pinta, és un tres estrelles. El veiem a través dels vidres de les portes. Les habitacions són les antigues habitacions que ocupaven els monjos. Deu ser agradable allotjar-se en un lloc amb tanta història.
Passem al claustre on destaquen les columnes i els arcs creant una perfecta harmonia.
Al voltant del claustre estan les dependències monacals: primer veiem la sala capitular que era la sala de reunions de l’abat i el monjos.
Enfront està el magatzem, on des de 1998 està el
museu del vi de la denomainació d’origen de Calatayud.
I en la sala contigua hi ha una exposició de carruatges.
L’habitació següent és la cuina, el foc estava enmig de la sala i era on es cuinava. Un panel informatiu explica que era on es va menjar xocolate per primera vegada en Europa al segle XVI. Ara hi ha una exposició de la història del xocolate que conta la història de fray Jeronimo Aguilar que envià a l’abat del monestir el cacao amb les receptes per a que les cuinara.
Al costat està el refectori, el menjador.
I el calefactori, on els monjos s’hi quedaven en hivern i on es rasuraven el cabell.
De tot destaquen les ruïnes de l’església, que és l’edifici central, a la que s’entrava a través de la porta de Santa Maria.
M’agrada. Pense en la història que guarda quan en 1186 Alfonso II donà els terrenys als monjos del monestir de Poblet i hi s’instal·laren en 1194. L’any següent, Alfonso II ratificà la donació del senyoriu als monjos donant-los domini i jurisdicció.
Pense quan en 1203 s’hi començaren a construir els edificis monacals i quan en 1208 ja es va fer la cerimònia dels trasllat. I pense en el final del monestir i després pense en la família Muntadas i tot el que va fer per donar-li nova vida a este lloc tan singular.
I amb estos pensaments acabe la visita...
He gaudit molt en el monestir de pedra, un lloc que antigament fou visitat per persones il·lustres de la societat espanyola i que ara podem gaudir tothom. Es mereix tots els reconeixents valorant el lloc i el manteniment. L’últim molt important fou en 2011 que va rebre la medalla al mèrit turístic del govern d’Aragó. M’alegra d’haver tornat després de tants anys i redescobrir el lloc, està vegada amb l’amiga de Murcia. Perquè...que bonic viatjar en bona companyia...
QUADERN DE VIATGE, SARAGOSSA I PRINEU ARAGONES, ESTIU 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada