ELS CORCS
Enric Abad Lluch
“LLEGIR és important, profitós i bonic” és un lema que cal difondre. Hi ha
tant on triar! I posats a triar, perquè no
llegir sobre el que ens envolta? I perquè no llegir en valencià? Cal valorar el
que és nostre i sortosament tenim llibres “Made in València”, fins i tot
tancant el cercle “Made in la Vall d’Albaida”, que són molt bons. Un exemple és
aquesta novel·la escrita per un ontinyentí, sota un segell
editorial valencià que mostra Ontinyent, els Alforins i València. Parle de “Elsc
corcs”d’Enric Abad, novel·la editada per Edicions 96, amb una representativa
portada on apareix una vella carrasca i algun corc que altre que s’hi passeja
amenaçant. Com diu al final del llibre, els corcs sempre hi són i seran. Però
comence pel principi.
Per a Enric Abad aquesta és la seua
primera novel·la llarga, però ja ha demostrat prèviament la mestria escriptora
en relats curts i poesia, parlant de sentiments i parlant del que li interessa
i del que sap en un llibre divulgatiu sobre arbres. En aquesta novel·la entra
en terreny històric la qual cosa li ha suposat una minuciosa documentació
prèvia per reflectir la història del País valència al llarg de moltes dècades.
Així que a la novel·la podem llegir sobre fets transcendentals com la
fil·loxera que tantes destrosses faria als camps valencians, fent-me recordar
que qui va portar una de les solucions, l’empelt de vinya borda americana resistent
a la bitxa, va ser l’aieloner Batiste Aparici Belda. I també podem llegir quan
els Alforins s’independitzaren d’Ontinyent i especialment sobre la Segona
República i la gran tasca de l’hospital Militar Internacional dirigit per les “Mamas”
belgues, i després la situació en guerra i la postguerra amb una dictadura
recriminatòria.
Tot el que conta gira al voltant de
tres protagonistes: els corcs, Glòria i Àngela.
Els corcs donen títol al llibre, i apareixen
de diferents maneres al llarg dels anys. Corcs són els bitxos que fan malbé la
vinya, però també corca el feixisme, la dictadura, les intoleràncies, el
masclisme...i el llistat podria continuar i tardaria en enllestir-lo,
malauradament.
Altra protagonista és Gloria, que és una
carrasca centenària, testimoni de moltes situacions importants. És una carrasca
forta que si mor, renaix.
I per últim, està la protagonista Àngela,
la que utilitza l’autor per a filar la història. En realitat també els corcs i
la carrasca estan tothora presents i tots tres s’entrellacen. Angela troba
refugi en Glòria, la carrasca és com una amiga, que la consola, que l‘ajuda només abraçant-la. I la carrasca li
dona exemple de fortalesa, des de menuda quan comencen les desgràcies en sa
casa en arribar la el corc o la fil·loxera, als camps de vinya.
I és que Àngela, Geleta de xiqueta, és
filla d'una família de mitgers, que busca saber qui és sense admetre
imposicions establertes, a la que li seguim els passos durant tota la seua tumultuosa
vida, des que té 7 anys fins que en té 73. Seguint-la ens adonem com les dones
sempre eren considerades un zero a l’esquerra, com les dones eren educades per
a la submissió, però també veiem com les mateixes dones saben plantar cara a
les situacions i acaben demostrant validesa i fortalesa, malgrat tot.
Hi ha un narrador en tercera persona
que explica aquesta agitada vida i el que l’envolta: la societat, la política...
maneres de ser, maneres de pensar, de viure... Se
centra en la primera meitat del segle XX i situa l’acció en tres escenaris. El
primer escenari són Els Alforins on viu la xiqueta amb la seua família, després
ja sent una jove mostra Ontinyent on van a parar els pares i València o se’n va
la protagonista a viure fugint d’una predicible mala vida i buscant la
llibertat i felicitat.
La novel·la va contant com Geleta va
creixent en un món que no entén i pocs li expliquen. Al principi només té un
aliat, el iaio Sebastià i el refugi emocional que és la Carrasca centenària. I
comença a veure les diferències socials, les discriminacions, la fam... El
temps va passant, quan és una jove casadora comença a patir les imposicions
familiars que actuen pensant en el
millor futur, però descobreix l’amor, l’apassionat, que l’alliberen, de
moment, del destí previst. Després en altre entorn allunyat dels pares i dels
Alforins es familiaritza amb les idees que parlen de llibertat i són amb les
que s’hi queda. Al llarg dels anys anirà trobant noves aliades i aliats, amb
qui compartirà idees. Àngela lluita per la llibertat, social, la que vol progrés
i està en contra de qui el paralitza.
Enric abans demostra saber escriure
perquè transmet els sentiments d’Àngela quan s’il·lusiona, quan fracassa, quan
està contenta o quan plora o està decebuda, quan viu l’amor passional o sent un
odi extrem, quan viu moments de vacil·lacions i altres de certeses o quan
demostra les ànsies de llibertat. Una llibertat total que aconsegueix fent el
que ha de fer.
I l’autor també demostra mestria
escriptora descrivint amb destresa aspectes com les diferències socials: les
que hi havia entre pobles i ciutats, entre el treball dels jornalers i la
superioritat despòtica dels que manen, entre la cultura per als rics i
l’analfabetisme per als pobres...
I tot ho fa emprant un llenguatge ric en comparacions
i vocabulari fluït que manté expectant…la novel·la va “in crescendo”…a cada pàgina
augmenta la motivació per seguir avançant, per saber com acaba el devenir d’Àngela
que, com l’hem coneguda des de menuda, a poc a poc s’ha tornat com una amiga, de
la que volem saber tot i a la que li desitgem el millor en la vida.
Adaptació de la RESSENYA que vaig publicar el 16-12-24 en la secció la TEUA BIBLIOTECA en la Creueta Vilaweb.
https://blocs.mesvilaweb.cat/6lacreueta9/corcs-enric-abad/
