Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 4 de maig de 2013

ISRAEL: Passeig per JERUSALEM


Ciutat santa, ciutat reverenciada i disputada...la més visitada.

Jerusalem és una ciutat santa, una ciutat reverenciada i disputada, tal volta el lloc més visitat del món perquè creients i no creients arriben any rere any a esta terra sagrada per a les tres religions monoteistes. A més a més Jerusalem és centre neuràlgic dels conflictes en gran part d’Orient Mig.

Veníem de Jordània i anàvem cap a Síria, i enmig paràrem uns dies a Israel, concretament a la ciutat de Jerusalem on férem nits i des d’on vàrem visitar altres parts del país. 

Arribàrem amb una xicoteta dosi de por al cos. Feia uns dies havia tingut lloc un atemptat a Betlem i la ciutat estava sota control. Per tot arreu hi havia soldats, joves, xics i xiques perfectament equipats, que de dia i de nit custodiaven els carrers amb el fusell a la mà i les municions a la vista. Imposava tanta mirada militar però alhora donava tranquil•litat veure la vigilància constant. La seua presència era motiu d’alarma general però, en acostumar-nos a la seua presència, lluny de preocupar-nos, transmetien seguretat. Encara que alguns dels soldats, eren tan joves que els creia incapaços de poder disparar aquell artefacte i de saber respondre a una situació conflictiva inesperada que poguera passar. 

Jerusalem és cresol de cultures, de relifions, de gent...

El que era evident i no volia pensar per no enterbolir la curta estada que tenia prevista, era que la situació era tensa i perillosa, però em vaig proposar fer com si “res passara” i actuar fent vida normal, de la mateixa manera com actuaven els locals. 

I la prova evident de la inseguretat que s’hi respirava a la zona, no és solament que feia uns dies a la localitat de Betlem havia tingut lloc l’atemptat i va impedir que poguérem visitar-la, la prova va ser quan uns dies després d’abandonar nosaltres la ciutat, la premsa es va fer ressó d’una bomba que just va esclatar al lloc on cada nit anàvem a prendre cerveses junts els companys de viatge. Les coses del destí feren que l’artefacte explosiu no fóra col•locat en cap dels moments quan nosaltres hi  estàvem.

Així que, sense pensar en possibles atemptats que ens podien enterbolir la visita, caminàrem pels carrers dels diferents barris que acullen tanta diversitat,  passejàrem per la ciutat, impregnant-nos d’eixa meravellosa barreja cultural. 

Portes i muralles d'entrada, vestigi del passat.

Per entrar i eixir de la Ciutat antiga estaven les  portes i muralles que l’envolten totalment. Foren reconstruïdes per Soleiman “El magnifico” al segle XVI, tres de les sis portes històriques conserven encara el disseny original, són la porta de Damasco, la de Yafo i la de Sión. 


Porta i muralles

La ciutat antiga és sense dubte la part més interessant. Els mercats que s’escampen entre carreronets són l’encís de la ciutat.  Jerusalem està dividida en quatre barris: l’àrab, el cristià, el jueu i l’armeni. Cadascú d’ells té una atmosfera peculiar, diferent a la dels altres. Passejar per Jerusalem es trobar-te en cada racó la seua història en forma d’excavacions arqueològiques, esglésies, temples, barris o en la mateixa gent. És una ciutat on impera el respecte, que nosaltres, els visitants, havíem de tenir també seguint les seues normes, una d’elles era tapar-nos als llocs sagrats les cames i els braços.

Vista de la ciutat des d'un lloc sagrat
Nombroses esglésies commemoren el lloc on segons la tradició Jesús va pujar al cel, l’església russa, la mesquita de la Ascension, l’església de Dominus Flevit o el convent carmelita. A la falda del Monte de los olivos, s’escampa el cementeri jueu més gran i vell del món, creat als temps bíblics. 


Cementeri jueu

És realment impressionant, és difícil concretar en poques paraules tots els pensaments que arriben a la ment davant de semblant imatge. Vides perseguides injustament, vides errants, vides de sofriment, el cementeri jueu de Jerusalem és història que no s’ha d’oblidar per a que no torne a passar. Davant de semblant imatge només cal el silenci i deixar vagar la ment imaginat el passat. 

Esgarrifa apropar-se i mirar les inscripcions a les tombes, un calfred envaeix l'ànima només pensar quante victimes innocents van haver a l'holocause.


Jerusalem està ple de llocs sagrats. L’església de “Todas las Naciones” regentada actualment pels monjos franciscans, amb una façana  molt decorada i l’hort de Getsemaní amb velles oliveres, és el lloc on Jesús acostumava a reunir-se amb els deixebles. 


A Getsemani, velles oliveres són testimoni del passat.

Altra part sagrada és la Via dolorosa que travessa el barri musulmà i el cristià. La santedat de esta Via està basada en la fe, no en fets històrics. Els peregrins bizantins foren els primers en realitzar les processons la nit de dijous sant, des de Getsemaní fins el Monte Calvario. Les actuals estacions del via crucis no foren instituïdes per complet fins el segle XIX.

La Via Dolorosa actualment està plena de comerós per al turisme.
.
I al final de la Via està el Santo Sepulcro, centre religiós del barri i quasi de la ciutat. El temple està arraconat, quasi passa desapercebut per amagat, per menut. La tradició cristiana va voler que fóra este el lloc identificat com escenari de l’enterro i resurrecció de Jesús.

Esglèsia del sant Sepulcre

Lloc respectat fins i tot pels primers califes musulmans, és actualment un conglomerat arquitectònic fosc i condensat d’elements variats, on monjos de quatre ritus cristians, per torns, custodien este lloc sant.

Interior de l'esglèsia tan venerada.

I seguírem passejant...

La Ciutadella  i la torre de David ocupen el terreny on Herodes “El grande” va edificar el seu palau al segle Ia.C. Els bizantins el confongueren amb el Monte Sion i es pensaren que es tractava del palau del rei David.


Ciutadella i T0rre de David


Seguint el passeig per la ciutat vam veure una maqueta que representava Jerusalem en temps d’Herodes, esta feta amb pedra de la ciutat. S'han anat introduint canvis en la maqueta segons noves descobriments arqueològics. S’hi pot apreciar com era de gran i important la ciutat admirant esta replica tan estudiada i feta per professionals que esta plena de detalls: el segon temple el palau d’Herodes, mercats posades, cases...va ser interessant comparar la ciutat vella actual que acabaven de visitar amb la del passat.


Maqueta de Jerusalem en tems d'Herodes.

He explicat algunes de les visites principals de la ciutat però si hi ha un lloc emblemàtic a Jerusalem este és el mur de les lamentacions. No sé si sabre expressar el que sentia davant d’este mur, el que queda del temple de Salomó. És el lloc on van a plorar els jueus la destrucció del temple. Jo mirava, no tenia paraules ni les tinc ara, el lloc infundeix molt de respecte.

El Mur dels llaments.

Des del Mur observem la variada població passar...

Recode que en arribar i veure el mur ple de gent orant vaig sentir un tremolor d’emoció per estar-hi, un sentiment de ser una privilegiada, un respecte en veure el fervor de l’oració jueva front el mur i també un cert temor en veure’m envoltada de joves amb fusells a l’esquena, que en esta zona, per ser més visitada hi havia més que en cap altre lloc.

Soldats amb fusells vigilen en tot moment.

El mur mai està desert, és un lloc turístic i lloc de devoció, constanment vigilat, preocupa la seguretat. De dia o de nit, amb fred o calor sempre hi ha jueus front el mur resant i col•locant els seus missatges entre les pedres que formen la paret. Hi ha una paret per a homes i altra per a dones, és una norma que s’ha de seguir, com moltes altres.


Part masculina del Mur.

Part femenina del Mur.

I altre emblema de la ciutat és la Cúpula de la Roca o mesquita d’Omar construïda pels Omeyes, venera un doble esdeveniment sagrat: l’Ascensió de Mahoma al costat d’Alà i el lloc del sacrifici d’Abraham.


Cúpula de la Roca o Mesquita d'Omar, explanada i detall de la façana.

És una joia impressionant, per art, per arquitectura i per religió. Tan l’interior com l’exterior rajols i mosaics cobreixen per complet les parets. Em va agradar, esta mesquita sagrada i tota la ciutat.

El que em sap greu és que s’hi visquen conflictes politics i socials, em sap greu que no visquen en pau. 


REFLEXIONS POSTERIORS, ISRAEL estiu 1997

Cap comentari:

Publica un comentari