El primer que s’ha de fer només arribar a Saragossa és visitar la Mare de Deu del Pilar, adonar-se com, malgrat ser tan menudeta, és tan estimada...i se li té gran devoció i fidelitat. És basílica i cocatedral junt a la Seu, des de 1676.
Una vegada vista la llarga plaça, mire amb deteniment l’exterior de la basílica del Pilar, que com he dit abans és també cocatedral junt a la Seu des de 1676. Tinc temps i tranquil·lament pare atenció en tot. El Pilar és d’estil barroc, l’edifici és espectacular. Fou catalogat com bé d’interès cultural. És de planta rectangular i té 125 metres de llarg per 70 d’amplària. Està format per 4 torres barroques i 11 cúpules d’art bizantí de diferents grandàries amb teulades policromades que he vist bé gaudint de les vistes des de lluny creuant els tres ponts dels casc antic i passant a l’altra ribera del riu.
Mirant la façana observe
un retaule. És de l’escultor aragonès
Pablo Serrano, considerat un dels més importants del segle XX. Al retaule s’hi
representa l’arribada de la Verge. I abans de res, matise un aspecte, he dit
l’arribada i no l’aparició de la Mare de Déu i m’explique. I és que esta joia
arquitectònica es construí a partir del pilar d’alabastre que la Mare de Déu va
dur des de Terra Santa i li’l donà a l’apòstol Santiago, el 2 de gener de l’any
40 d.C. Els de Saragossa ressalten este aspecte: que no fou una aparició sinó una
arribada de la Verge que vivia aleshores en Palestina. Santiago primer construí
una capella menuda que fou el primer santuari marià de la cristiandat.
Posteriorment, a partir d’aquella capella on estava la columna es construí una
església mossàrab, després un romànica, altre mudèjar i finalment el temple
barroc que és el que veiem en
l’actualitat.
Ara si. Em centre en el relleu. És d’estil neocubista emmarcat per dos columnes corínties i un arc de mig punt. Hi està des de la dècada de 1960. I és que en la dècada de 1920 l’edifici estava en un estat deplorable i necessitava treballs de consolidació que duraren des de 1929 fins a 1940. En acabar de fer els treballs de reforç i restauració interior es plantejaren fer remodelació de la façana que durà fins 1954 quan se celebrà l’any nacional marià en la basílica. Tanmateix quedava un mur buit on s’hi col·locava la Mare de Déu per a fer les ofrenes cada 12 d’octubre, però en 1967 se li va encarregar a l’escultor Pablo Serrano una obra representativa sobre l’arribada de la Verge. Al capdavall la va fer en pedra calcària blanca procedent de Caravaca en Murcia. El relleu està format per 58 blocs de pedra. Hi ha dos parts ben diferenciades separades per les muralles de la ciutat.
Per una banda està la part celestial amb la Verge del Pilar amb el xiquet al braç, envoltada dels àngels que els subjecten amb les ales desplegades. La Verge té una corona de raig de sol i estrelles. I per altra, davall les muralles, és la part terrestre amb Santiago i el convertits que miren cap a la Verge. A l’esquerra, al centre està l’apòstol Santiago amb el bastó la carabassa i la conxa de peregrí. Es veu l’expressivitat al rostre de tothom amb efectes de clarobscurs. El relleu fou restaurat en 2007 perquè els coloms l’havien fer malbé.
La talla de la Mare de Deu està feta de fusta i està recolzada sobre una columna que només mesura 36’5cm. Cada 12 d’octubre, en una replica que es col·loca sobre una gran estructura de metall, s’hi va teixint un mant de flors, com a la Verge dels Desamparats valenciana.
La Verge canvia de mant cada dia. Actualment en té mes de 450, una gran col·lecció formada per les donacions dels devots. El capellà de la Verge encarregat és qui els canvia i posa segons la litúrgia del dia següent o si se celebra alguna festivitat concreta. Els mants només cobreixen la columna de pedra, no tapen la Mare de Déu. Jo, la veig tres dies: dos en porta i un no. I és que hi ha tres dies al mes que apareix sense el mant, són els dies 2, 12 i 20 de cada mes. A excepció del 2 de gener, el 12 d’octubre i el 20 de maig. A més el 19 d’octubre es l’Octava del Pilar i també s’hi veu sense mant. Explique la raó. El dia 2 perquè va ser quina va arribar a Saragossa, el dia 2 de gener de l’any 40 d.C. des de Terra Santa. El dia 12 perquè la dedicació del temple fou un 12 d’octubre. I el 20 perquè la coronació canònica de la Verge del Pilar fou un 20 de maig.
Veig que molts xiquets s’apropen a la Mare de Déu i un fotògraf fa la foto de record. Em conten que és una tradició arrelada per a demanar protecció. Els menuts poden apropar-se fins a prendre la comunió, sobre 8 o nou anys. Només els adults acompanyants dels xiquets s’hi poden apropar a la imatge, la resta poden anar per darrere a venerar, tocar o besar el pilar sagrat i alhora demanar un favor a la Verge. Es molta gent la que ho fa, la pedra està fins i tot erosionada.
La devoció a la mare de Déu del Pilar augmenta quan es pensa en succesos miraculosos. Junt a la capella, en una zona presidida per banderes hispanoamericanes hi ha dos bombes exposades que durant la guerra civil, el 3 d’agost de 1936, un bombarder tirà al temple i no explotaren. Una tercera bomba caigué a la plaça i altra a l’Ebro, tampoc explotaren. Diuen que fou un miracle. També està el milacre de Calanda, que segons conten, un home recuperà una cama amputada.
Al temple hi ha dos frescos de Goya. Mire primer el de la cúpula, una de les huit que hi ha, curiosament les cúpules que continuen estan per pintar. Pel que es conta el resultat de la cúpula no agradà als que dirigien les obres perquè deien que les figures eren enormes i al capdavall no volgueren que Goya en pintara cap altra. I és que el pintor era un avançat al temps i les representà el doble de la grandària natural perquè anaven a veure’s a 30 metres de distància.
I la capella del
“coreto” de la Verge que li serveix de cor i també està coronada per una
pintura de Goya.
Done una volta al temple mirant les naus i la resta de capelles:
I acabe contemplant el magnífic altar major. És un impressionant retaule renaixentista fet en alabastre en el segle XVI. Hi ha un “oculo” de vidre, com és habitual a les esglésies de Saragossa, un lloc reservat per al santíssim sagrament i que per un privilegi del vaticà, nomes estava a les esglésies de Saragossa.
Enfront del retaule major està el cor protegit per una reixa del segle XVI. els seients estan fets amb fusta de roure de Flandes, d’estil plateresc, i és on està l’orgue del segle XVI perfectament conservat.
No puge a la torre de san Francesc perquè quan jo hi vaig ja no hi ha entrades. És una llàstima per les espectaculars vistes que s’hi veuràn.
I acabe amb altra curiositat, com un record del lloc, molta gent compra la cinta de la Verge del Pilar, que és de seda amb un dibuix que indica la grandària real de la Verge: 36’5 cm. Diuen que dona bona sort.
QUADERN DE VIATGE, SARAGOSSA I PIRINEU ARAGONÉS, estiu 2025
