Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 30 de gener de 2018

RESSENYA LITERÀRIA: LA HIJA DEL ESTE


LA HIJA DEL ESTE
Clara Usón

“ La hija del Este” és la historia d’una bogeria que es diu guerra, la guerra dels Balcans, contada des de dues perspectives, les coses canvien segons qui ho mire. Són dues veus les que parlen, la d’Ana, la protagonista i la d’un jove estudiant de cine anomenat Danilo, pacifista i jueu amb ascendència de varies ètnies que descriu el que viu i veu amb humor negre. Danilo i Ana eren amics de joves. Són dues visions contraries. Amb elles anem coneixent Sèrbia i anem coneixent els personatges politics que configuraren tant d’embolic bèl·lic.

Sabem de bestreta que és un cas real, que l’autora va seguir la pista d’un suïcidi. També sabem qui és la jove que se suïcida i la raó, encara que es juga amb especulacions. És Ana, filla d’un militar provocador d’un genocidi, quan la jove sap la veritat sobre son pare no ho pot suportar. No desvetlle res que no es diu abans de llegir el llibre. Tothom comencem la lectura de la novel·la sabent estes dades prèvies que es poden llegir a la contraportada, és inevitable no fer ullada al text que hi ha escrit per saber de què tracta. M’haguera agradat llegir sense saber res, sincerament. Pense que no saber qui era en realitat la jove que al principi es passeja per Moscou i el fatídic desenllaç que li espera m’hauria creat més intriga. Pense que m’he perdut especular,imaginar el final que a qualsevol lector que gaudeisca capbussant-se en la lectura li agrada.

Llevat d’este detall trobe que és una lectura molt interessant i la trama està ben redactada. Per a perfilar el contingut l’autora empra diverses tècniques per evitar la monotonia: descripció dels sentiments i també de fets en primera o tercera persona, relat de fantasies, transcripció de carta o transcripció literal d’un fragment d’un llibre mèdic i fins i tot empra un relat tipus documental.

I es nota que hi ha molta documentació darrere de cada línia. L’autora detalla sobre un tema molt complicat d’entendre com va ser el conflicte dels Balcans, que per altra banda, els europeus van viure tan a prop encara que la majoria tancant els ulls als que hi passava. Recorde que ens arribaven noticies de com anava desmembrant-se l’antiga Iugoslàvia necessitant, en la majoria dels països, guerres per solucionar els conflictes. Estàvem a la dècada de 1990, era inexplicable, però passava. Com podia estar patint tanta gent aquelles  barbàries per disputar el terreny i el poder! Era en nom de la puresa ètnica? En nom de la religió? Per patriotisme? Hi es van barrejar molts aspectes. Llegint este llibre he pres consciència realment com, tan la resta d’Europa com jo, no fèiem cas al que hi passava. M’ha fet sentir remordiment de consciència pensar amb el què jo estava fent en aquells anys mentre tan a prop nostre es matava de manera indiscriminada. Un dia en un trajecte de tren vaig conèixer a una jove pintora de Bòsnia que havia aconseguit escapar de la barbàrie i s’havia establert a Espanya. Mentre parlava la mirava i no podia imaginar tot el que estaria patint. Feia poc que havia acabat tot l’enrenou bèl·lic. Si no haguera fugit, l’hagueren assassinada, estava segura. En aquell moment es mostrava contenta perquè havia guanyat un premi de pintura en Espanya i segurament este fet li obriria més portes. No sé que haurà sigut d’ella.

La novel·la mostra la relació d’un pare amb la filla i d’un militar amb la seua pàtria. El pare i el militar són la mateixa persona però no ho sembla. La filla veu al pare com un ser sensible, perquè realment ho és amb ella. El pare es transforma davant la filla i la família no deixant veure el sàdic que porta dins que actua en pro de la pàtria sèrbia.

Pàgina  a pàgina veiem com a poc a poc la jove perd la ingenuïtat, com la visió del seu pare idolatrat s’enderroca, com les seues aspiracions de doctora per als soldats serbis queden en no res. La vida perd sentit. Ella volia ser doctora per a salvar  vides i de sobte sap que són pare les aniquila sense contemplació, indiscriminadament mana matances i massacres.

La novel·la està molt bé per saber-ne un poc més sobre aquella part d’Europa i sobre el problema de la identitat que en aquell conflicte tant va tenir a veure. Té la part didàctica en la qual també explica el passat històric i la llegenda del rei Lazar a qui s’anomena sovint al llarg de la novel·la com el gran heroi patriota a qui s’ha d’imitar.

Per altra banda, al principi només apareix Ana, m’ha enganxat per un detall. Comença en Moscou l’any 1994 i jo hi vaig ser una any després. La protagonista i els companys tots procedents de Belgrado, hi són durant cinc dies en viatge d’estudis i tot el que llegia sobre el que visitava o veia la protagonista i la seua colla d’amics, jo ho havia vist amb els mateixos ulls.

He recordat detall a detall quan jo hi vaig ser i recorde pensar el mateix que la protagonista pensava davant de la cua esperant a veure la mòmia de Lenin. Aquella època trobàrem un Moscou ja amb turistes i amb unes quantes botigues de luxe amb preus desorbitats que abans no hi eren. Ana i les amigues, van pel carrer Arbat i també entren als magatzems GUM, jo també hi vaig ser i era xocant veure tendes modernes ja allunyades del passat recent quan no hi havia tant on triar. I també de la mateixa manera que ho veu Ana i la seua colla d’amics, jo vaig veure com que pertot arreu, sobre tot al hotels, hi havia moltes prostitutes de luxe acompanyades dels seus mafiosos. Ana ho conta i jo ho corrobore.  

Són una colla de joves i viuen el que al seu país no poden viure. Al llarg dels dies riuen, ballen, gaudeixen... alhora Ana va desvetllant els seus amoris i coneix a una persona, encara que clarament diu que l’únic home que ha estimat i estima és a son pare, al que idolatra i té com un déu.
Al llarg dels dies moscovites també hi ha temps per parlar de la seua sèrbia i suscita discussió. Ana no és com tots, les que creu amigues no ho són tant. Ana és filla d’un militar i no de qualsevol, i a més a més és molt patriota. Ana, seguint l’exemple que veu a casa, parla despectivament de tots aquells que no són serbis. La resta de la colla,  saben massa quines accions porta endavant el pare, però pocs li diuen res, callen perquè a la fi ella no té culpa, l’únic que parla clarament és Petan, un company d’estudis mig revolucionari que els acompanya.

A Ana li van contant sobre massacres i injustícies i ella no s’ho creu, té una bena posada als ulls que impedeix veure la realitat, i més si cal no ho creu quan el promotor de tanta barbàrie és son pare. Ana té molt clar el que vol creure, son pare és un heroi i això no li ho pot negar ningú. Tot el que fa son pare és per bé de la pàtria sèrbia i és digne d’admirar. I el pare també estima la filla sincerament. Eixa estima noble i amb sensibilitat que el militar demostra cap a la família tal volta és la part que li compensa en la balança comparant amb la crueltat que manifesta en la vida militar.


La guerra dels Balcans està relativament recent i amb tota seguretat encara hi hauran ferides per curar. Estic segura que hauran de passar molts anys encara per oblidar tant d’odi i violència, en tot cas, pense que només parlant del tema es contribueix un poc a fer justícia posant en evidència als carnissers de les matances en les quals tanta gent va perdre de manera injustificada la vida.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada