Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 2 de febrer de 2019

ANNA (VALÈNCIA) El palau dels comtes de Cervelló i més.

Un palau amb el qualificatiu de "la xicoteta Alhambra valenciana".



Fa temps que tenia ganes d’anar-hi i per fi ja estic, a Anna, un poble de la Canal de Navarrés situat en lloc privilegiat doncs hi conflueixen gran quantitat d'aigües de l'aqüífer del  massis del Caroig que són arreplegades pel riu Sellent.

Ja ha arribat el dia de conèixer el poble i el seu palau, que tinc no molt lluny de casa. Havia escoltat parlar molt de l’edifici que comparen amb la Alhambra i m’abellia saber de primer mà si el que es deia era cert. I si que ho és. Em deien que era una meravella i pense el mateix. A  xicoteta escala, si que hi ha alguna part similar al palau nazarí de Granada.





El palau dels comtes de Cervelló s’ha de mirar amb els ulls que cal. No s’ha de pensar en com seria en el seu temps d’esplendor i comparar-lo a com és ara. No s’ha de fer perquè el que hi ha actualment té poc a veure amb la construcció original.



El palau actual data del segle XVII quan Felip III va concedir el comtat d’Anna a Fernando Pujades de Borja. No obstant això, cal assenyalar que les primeres referències de l’existència d’un castell anterior sobre el que es construí el palau, són de 1244 quan el rei Jaume donà la vil·la d’Anna i el seu castell a l’ordre de Santiago després de la reconquesta. Pertanyia als comtes de Cervelló i a finals del segle XIX el van vendre a Don Ricardo de Trenor Bucelli casat amb Doña Josefa Isabel Palavicino Ibarrola. I a finals de la dècada de 1980 l’ajuntament el va adquirir. No seria fins a la dècada de 1990 quan començaren les obres d’adequació de l’edifici, que segons diuen estava molt deteriorat per l’abandó i hi havia qui pensava que era millor enderrocar-lo i crear en el lloc que ocupa  una gran plaça pública per a festes i verbenes.





Però no es va enderrocar. Encara que des del segle XVII fins a l’actualitat s’havien fet moltes  restauracions, sempre sense mantenir l’estil original, va ser l’última la que va generar controvèrsia.  Les veus crítiques diuen que es van gastar massa diners i malgrat ser de domini públic que la finalitat era convertir-lo en centre de difusió patrimonial, ataquen radicalment que no van ser fidels a la història de l’edifici.




 No obstant això, com passa sempre, tot és relatiu. Si parlem de fidelitat de l’edifici és cert que és “fals” perquè no es correspon al que era en la seua construcció original. S’hi conserva algun mur, algun sostre i volta, però poc més. Però si parlem de si és fidel a la realitat històrica en general, la cosa canvia perquè el palau si que mostra les etapes històriques del passat. És per això que hi ha sales cristianes i sales  àrabs i hi ha museus representatius de la localitat.  Però anem per parts. La visita a este palau, únic, no s’ha de fer amb presses.




El primer que visitem és el museu de l’aigua, a l’aljub del castell, amb panels explicatius sobre la importància de l’aigua a Anna i el seu aprofitament al llarg de la història en les cases, en el camp i en la indústria.





Després entrem al museu etnològic de la vila, situat en el que antigament eren les quadres dels cavalls i abans de quadres era el nucli del castell musulmà. I és que passejant pel palau, la història mora i la cristiana van barrejant-se. Observem els  utensilis i objectes exposats amb cura, és un ambient rústic on veiem les eines dels diferents oficis emprades pels avantpassats. La gent del poble ha anat aportant al museu el que tenia per casa i així un cartell en cada objecte diu la procedència.





A continuació seguim visitant sales. I és el que veritablement encisa: anar observant la diferència arquitectònica i decorativa que hi ha entre unes i altres. Tot ens va transportant a diferents èpoques: la mitjana, la moderna i la contemporània.

El pati enjardinat i amb font central a l’estil de l’Alhambra de Granada i el pavelló   musulmà bocabaden. Les vistes al riu des del pavilló, són incomparables. Tot està fet a l’estil àrab i està ricament decorat amb mosaics, filigranes o mobiliari. No hi ha cap superfície per decorar, tot ple: els sostres, les parets, les portes... No tinc ulls per mirar tant de detall.







Esta part intenta recrear el món àrab  que va viure al municipi al segle XIII. Tanmateix per al meu gust representa massa luxe i no es correspon a la realitat del àrabs que viurien al poble, que, amb tota seguretat,  no estarien envoltats de tanta bellesa decorativa, és el meu parer. Llevat d’este detall intranscendent que és una opinió subjectiva, he de dir que esta part del palau és molt bonica i sembla com si estiguérem dins del conte de les mil i una nits. Mires on mires és art, de fet la decoració la van fer tècnics experts procedents de Marroc i Tunísia.





Tot seguit ens endinsem a l’Edat Moderna a les sales Borja i Cervelló, igualment decorades amb cura i amb mobiliari de l’època.





Acabem la visita a la sala d’Anna, on actualment fan els plenos d’Ajuntament, i  on hi ha fotografies antigues i quadres d’artistes locals.



I me’n vaig contenta pel que he vist però alhora pense que no s’hi trau prou profit de tot l’edifici.  Crec que el palau es deuria d’explotar més, haurien de buscar-se estratègies per fer-lo més visible. El gran pavelló àrab serveix com escenari de casaments i altres esdeveniments, però no és prou. Em van dir que a la sala d’Anna, on fan els plens d’ajuntament es podia  veure un audiovisual explicant la història del poble, i mostrant les personalitats locals famoses, com l’artista Sanz, a qui li tinc especial devoció perquè els pares eren d’Aielo de Malferit, el meu poble. I no he vist res sobre este ventríloc excepcional,  i m’he quedat amb les ganes.

Cert que l’edifici es podria treure partit de més maneres, no només mostrant-lo en visites guiades, que siga dit de pas, estan ben fetes i completes,  sinò fent que siga plataforma turística de la localitat. 

Hi queda dit, espere que alguna persona amb poder i influencia per poder fer coses al poble, ho llisga,  em faça cas i es pose a pensar maneres de traure rendiment  al centre de difusió Patrimonial per a que realment el palau, siga epicentre d’Anna i al capdavall acabe sent veritablement rentable i alhora mostre la riquesa en tots els àmbits del poble.  

Després de dinar fem una passejada pel poble amb la millor guia, l’amiga que és del poble, Maria, que ens fa un recorregut per a que se’n tornem a casa  amb el convenciment de que el seu poble, Anna, a més a més dels seu palau té molts altres racons bonics per visitar.

I per a convercer-nos,  anem a la baixada del molí.


I veiem algunes fonts i els canals d’aigua...


I anem a l’impressionant Gorgo de la escalera, que demostra una vegada nés la importància del aigua a Anna.



Fins a altre dia Anna! S'han quedat més racons per visitar, com el famós "lago o albufera d'Anna". Sense cap dubte que tornaré a Anna per enllestir la visita encetada.

QUADERN DE VIATGE, tardor, ANNA, 2018



2 comentaris:

  1. Fàntàstic!
    Moltes gràcies!
    M'ho he llegit abans d'anar. No decepciona.

    ResponElimina