I de Munich...ressalta imponent l’Ajuntament nou...
Estem a Munich! Hem vist els exteriors del palau de Nymphenburg il’exposició de cotxes BMW...ara si, ara ens anem ja cap al centre de la ciutat.
De les visites anteriors a Munich només recorde llocs puntuals. Ja fa temps
que hi vaig estar. De camí al casc antic passem pel carrer i per l’edifici on
va viure el dictador Hitler, també passem pels punts concrets on van tindre lloc esdeveniments
foscos de la història. En tota Alemanya hi ha petjada
d’esdeveniments que millor no recordar.
Així que deixem a banda els capítols menys amables, presents quan es visita
Alemanya perquè la història marca el signe d’identitat, i parem l’atenció en altres. A Munich hi ha
molts monuments que foren destruïts per la guerra i posteriorment reconstruïts,
nosaltres anem a visitar-ne uns pocs.
El nom de Munich en alemany Munchen,
significa monjo i un dels fundadors de la ciutat va ser Enrique el León, per la
qual cosa figures representant “lleons” en veiem en moltes llocs. El primer lleó el veiem en Odeonsplatz on comencem el meu passeig. La plaça està
envoltada de majestuosos edificis. La Feldherrnalle, és una construcció de 1841
que sembla molt a construccions italianes, simbolitza el honor de l’exèrcit
bavar. Hi ha lleons que custodien.
Tot just al costat, està l’església dels Teatins
i san Cayetano, edificada entre 1663 i 1690, de façana groga rococó i unes
cúpules barroques.
Tot seguit passem pel Palau de la Residencia,
antic palau del Reis de Baviera, considerat el palau urbà més gran d’Alemanya.
També a les portes del palau hi ha lleons. Estos
casualment tenen una funció especial afegida a l'originària. Diuen que dóna
sort tocar-los. Així que locals i turistes ho fan. Jo també els toque, per si de cas. S’han de tocar els dos caps, el primer dóna salut i el segon diners. Si ho diuen...ho
haurem de fer!
La Residenz dóna a la plaça Max Joseph que és gran. Hi és el Teatre
Nacional inaugurat l’any 1818 per encàrrec de Maximilià I de Baviera que acull
l’Opera de Munich. Sembla un temple grec. Un incendi el va cremar uns anys
després de la inauguració i va ser reconstruït. En guerra de nou va ser
destruït i novament construït segons plànols inicials.
Un dels carrers més exclusius de Munich, Maximilianstrasse, desemboca en
esta plaça, hi trobem boutiques i tendes de moda. Quasi no podem veure res i és
que plou massa. I mirant per no relliscar de sobte entropesse amb un munt de
bicicletes. Les bicicletes són una
manera molt bona de moure’s per les ciutats alemanyes.
Anem corrent per culpa
de la pluja. Ja estem quasi on volem. Acabem d’escoltar el carilló de
l’ajuntament. Estem molt a prop, en no res arribem. Correguem més encara. Volem
escoltar mirant la torre, la melodia que sona.
La Marienplazt és el cor de la ciutat, és on s’hi trobem diversos monuments
que no em canse mai de mirar. Hi està el
Nou Ajuntament, el símbol per excel·lència de Munich. Ens hem d’allunyar per
poder fer foto del conjunt total. I així i tot, cap foto de les que faig li fa
justícia.
D’estil neogòtic, construït entre
1867 i 1908, la façana mesura 100metres
i la torre té 85metres d’alta. S’hi pot pujar en ascensor on està el famós
carilló que ja he vist en altres ocasions. Hui plou i la façana té el color
peculiar de la pedra banyada, el cel encapotat i tot blanc fa ressaltar la
silueta del monument que s’erigeix perenne en el temps.
A les 11del matí, les 12 del migdia i les 5 de la vesprada unes figuretes de grandària real
eixen i dansen seguint una melodia. Commemoren el final de la pesta de 1517.
L’Antic Ajuntament va ser construït entre 1470 i 1480 amb estil gòtic i
sembla un castell medieval, la torre té 55 metres.
Quina plaça més bonica!. I més ho és encara de nit. El cel encapotat s’ha
tornat un color especial.
La Fischbrunnen, la font dels peixos és punt de trobada de la gent, és una
font antiga amb història que es remunta a l’edat mitja. Hi havia en este punt
exacte una font excavada que l'aigua arribava del subterrani. Munich es
poc profund i es va connectar una tuberia. La font de Marienplatz va ser
durant anys, la primera i l’unica font connectada a la nova tuberia. La font anterior va ser creada entre 1862 i 1865 i es va posar en funcionament l’any 1966. La segona guerra la
va destruir i en 1954 es va crear la font actual seguint el model de l’antiga i utilitzant
part de la neogotica destruïda a la segona guerra mundial.
El peix que corona la font representa l’època
quan la Marienplatz era el lloc de mercat
i el pescater colgava els seus productes vius en cistelles amb l’aigua
fresca de la font, els carnissers també tenen
a la mà poals d’aigua.
La columna
de Santa Maria ocupa l’espai central de la plaça. Va ser construïda en 1638 per
a commemorar el final de la invasió sueca. Envoltada per quatre àngels
simbolitza la victòria front a l’heretgia, la guerra, la fam i la
pesta. Dalt de tot està l’escultura de la Verge.
Les torres de l’església de san Pedro són
visibles des de la plaça. Em quede amb les ganes de pujar a la torre de 56
metres perquè imagine la vista espectacular que s’hi veurà des de les altures.
També des de plaça podem veure les
torres de la catedral que va ser construïda
en rajola roja i només van tardar 20 anys en erigir-la. Quan passe per davant, he d’alçar
el cap per mirar la façana. És un dels
edifici gòtics mes grans d’Alemanya. Pot acollir 20000 persones i ofereix
servicis catòlics amb regularitat. Les portes no estan obertes. Llàstima. Volia entrar per veure
la petjada del diable, segons diu la llegenda la va fer fugint del constructor
quan va descobrir que l’havia enganyat. Però el que destaquen són les cúpules. Tenen una altura de 99 metres i una
diferència entre elles de 12cm. En el disseny original estava previst un
acabament en agulla com la catedral de Colonia però mai foren construïdes per
falta de diners. Al seu lloc durant el
renaixement s’hi construïren les dos cúpules que no seguien l’estil de
la resta de l’església sinó que
s’inspiraren en la cúpula de la Roca en
Jerusalem, que alhora té influència de l’art bizantí. Eixe aspecte diferent les
ha convertit en signe d’identitat. La segona guerra els va causar danys que a
poc a poc han anat restaurant.
El passeig continua...
QUADERN DE VIATGE,
ALEMANYA estiu 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada