A La Illeta dels Banyets hi ha unes basses romanes excavades a la roca, on els romans criaven peixos, la illeta és coneguda popularment com els Banys de la Reina perquè segons la tradició oral, a les basses, la reina mora prenia els seus banys.
Hui visite el recinte arqueològic de la Illeta dels Banyets o Banys de la reina, que és el nom com se la coneix també. La Illeta està en El Campello, prop d’Alacant, tot seguit anirem a la Vilajoiosa que tampoc està molt allunyat. Vaig amb els companys de la universitat Nau Gran, Ontinyent, com sempre, guiats per Mateo Ferri.
Arribem a El Capello i comencem el dia en el passeig
marítim. Hi ha molts restaurants i cafeteries. Un café a meitat matí reconforta.
Malgrat ser finals de novembre encara hi ha turistes que no dubten en prendre el sol a la vora del mar. Les aigües estan tan tranquil·les!. No hi ha ni una ona...El sol és tan agradable!
De lluny es veu la llotja que rep cada dia el peix acabat de pescar. I d’ahi va cap als hotels i cases de menjar...de la mar a la taula. També veiem la Torre Vigia que està als peus del jaciment arqueològic que anem a visitar. A la Torre pujarem després per veure la panoràmica completa dels voltants, que amb el dia tan clar, ja sé de bestreta que serà espectacular.
El jaciment arqueològic alacantí està considerat un dels més importants del Mediterrani. És una antiga península que va quedar separada de la costa a causa de l’erosió. Alguna font consultada diu que la causa fou un terratrèmol. Era el segle XI dC. Siga el que siga la causa, el fet és que s’hi va destruir la part que la unia a la terra. Tanmateix l’any 1943 es tornà a unir per a la qual cosa es va emprar dinamita que va destruir gran part de la necròpolis prehistòrica.
Cap allà anem. Es creu que seria un emporium, un destacat punt comercial perquè s’han trobat restos de magatzems, temples, cases.... dominava el mar i els accessos a l’interior. És un jaciment de més de 5000 anys d’antiguitat. Actualment veiem un promontori estret i llarg amb uns superfície de 10.000m2, dels qual 4000 m2 forma el jaciment.
Entrem. El primer que fem és una mirada al passat de la cultura Algar, entre els anys 2200 i 1550 aC. Els primers habitants formaren un poblat de cabanes disperses que ocuparen la illeta des de la zona ocupada per la Torre vigia fins el mar. Eren cabanyes de planta oval, de les quals al jaciment veiem l’única d‘este període que es conserva en la Comunitat Valenciana. No queden les estructures de les habitacions però si es trobaren els enterrats sota terra. Era el costum en aquella època. El pis de l’habitació era el que cobria la tomba. Hi ha 20 tombes. Els enterraments podien ser dobles o individuals i els cadàvers es col·locaven vestits i en posició fetal. Junt al cadàver se soterrava l’aixovar, confirmant així la creença en la vida després de la mort. En les tombes s’han trobat punxons i punyals de metall, braçalets, poms, botons de marfil i alguns gots de ceràmica.
En l’edat de bronze probablement es construïren les dos grans cisternes de pedra i argila, parcialment excavades a la roca. La més gran tenia capacitat d’uns 50000 litres d’aigua. Nosaltres anem seguint les explicacions del guia, tanmateix hi ha nombrosos panels informatius explicant cada racó i el context històric.
El següent nivell és l’edat ibèrica-punica. És quan l’assentament a l’illa es va fer més estable. S’hi pot veure un carrer en sentit longitudinal a l’illa i dos temples, magatzems i cases. D’esta època s’han trobat gerres, armes, tombes i restes de ceràmica. Pels materials trobats en les excavacions se sap les relacions comercials que hi havia amb altres punts del mediterrani. Les àmfores eren els utensilis emprats per al transport marítim, la curvatura de la base feia que es pogueren adaptar fàcilment a la forma dels vaixells. L’escriptura era important per a les relacions comercials i el suport emprat era la ceràmica. S’ha trobat exemples escrits en diferents alfabets.
Seguim fent el passeig imaginant com vivien al passat. Passem per una part no excavada en la que hi ha conreus de diverses plantes.
Avançant uns metres i ja el mar enfront trobem els vestigis de l’època romana. La part romana es construí damunt dels ciments de l’abandonat poblat iber. L’aigua ens envolta. El punt més alt està a quasi 8 metres per damunt del mar.
A la punta de l’Illeta hi ha unes basses que eren vivers de peixos, són les que donen el nom al lloc. Els vivers o piscifactories, per a la cria i conservació del peix eren activitats molt importants de l’època romana per aprofitar els recursos del mar.
Són quatre basses, que actualment veiem molt erosionats per l’acció del mar. Estan comunicades entre si. La més gran mesura 8’7x3’10 metres, rep l’aigua mitjançant dos canals situats a ambdós extrems. Les altres tres basses són més menudes estan alineades en perpendicular a la major. La comunicació entre elles era per unes ranures tallades a la roca, que alhora servien per a obrir i tancar els portons. Al sud-oest de la Illeta hi ha altres piscifactories però estan en pitjor estat de conservació.
Al recinte arqueològic també podem veure unes termes romanes, és la part coberta. Són familiars i menudetes, però suficients per a una sauna i bany personal.
El sistema de calefacció consistia en crear una càmera d’aire per davall de terra a la que se subministrava aire calent des del forn situat en una part auxiliar de la casa. De les termes podem veure el forn reconstruït que les calfava i sales per a l’aigua calenta i la freda. Hi ha peces originals com la reixa o una part de l’entrada al forn.
Acabem el recorregut parant davant d’uns pous d’aigua on s’hi pot apreciar les diverses fases de construcció en cada època, des de la prehistòria fins a l’època romana. I és que cada cultura s’assentava sobre l’anterior i cadascuna s’adaptava al que trobava o ho modificava segons les ferramentes o coneixements que disposava. Així la societat anà evolucionant.
Al període romà el va succeir l’àrab i fou l’últim període d’ocupació de la illeta, al segle XI. Tal volta és certa la llegenda que diu que la reina mora es banyava a les basses romanes...qui sap...? és un lloc propici per a donar-se un bany...actualment la zona és idònia per a nedar, bussejar o fer snorkel per la qualitat de les aigües.
El jaciment està declarat bé d’interès cultural i conjunt històric artístic i arqueòlogic nacional des de 1978. És propietat de la diputació d’Alacant des de finals de la dècada de 1990, any quan començaren els treballs d’excavació. A partir del 2006, tutelat pel museu d’arqueologia d’Alacant(MARQ),començaren les iniciatives per convertir-lo en parc arqueòlogic i s’encarregaren de la restauració i adequació per a poder ser visitat. Des d’aleshores fan un gran treball. Però també hem d’agrair la tasca dels arqueòlegs que iniciaren el projecte. Les primeres excavacions les va fer Francisco Figueras Pacheco entre 1931 i 1935 i ja en la dècada de 1970 per E.A Llobregat qui va evitar la demolició del jaciment.
Deixem el recinte arqueòlogic enrere i creuant el passeig Voramar de les escultures anem a la Torre vigia de la Iilleta. No està sempre oberta, s'ha de demanar autorització a l'ajuntament. La Torre domina entre tot. El guia de la Torre, que és frances, fent al·lusió al seu país d’origen, diu que “per allà on vas es veu, com la Torre Eiffel en Paris”. Té forma de con i té un diàmetre de 6 metres en la base i cinc en la part alta. Pe entrar ara hi ha una escala de ferro, abans s’empraven cordes. Al passeig hi ha escultures de bronze l’artista Vicente Ferrero amb el tema comú de les dones.
QUADERN DE VIATGE, NOVEMBRE 2023 VILAJOIOSA i ILLETA DELS BANYETS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada