IBI (ALACANT): El Museu de la Biodiversitat

Un museu amb una clara finalitat: sensibilitzar i conscienciar sobre la importància d’adoptar mesures responsables i de respecte front al medi ambient i aconseguir un món més sostenible i millor conservat.

Hui estic en Ibi amb els companys de classe de La Nau Gran, universitat d’Ontinyent, i el professor de cultura científica, José Cantó, que està impartint-nos el mòdul amb el que finalitzarem el curs. I és que hui la classe la rebrem a un museu, una de les millors maneres d’aprendre, fent observació directa, no llegint papers ni a traves d’imatges en pantalla.

Es tracta del museu de la biodiversitat d’Ibi, que fa poc va fer els vint anys de la inauguració, concretament va obrir les portes el 30 de setembre de 2004. Es creà amb la intenció de sensibilitzar i conscienciar les persones a que adopten conductes responsables, de respecte al medi ambient i contribuir a la creació d’un mon més sostenible i millor conservat.

Arribem al poble d’Alacant famós pels joguets, un poble al que he anat moltes vegades concretament a AIJU, l’institut tecnològic del producte infantil i d’oci, i també he estat moltes vegades  a l’entranyable museu del joguet, que sempre que l’he visitat m’ha semblat preciós i ben organitzat, atractiu per al xiquets i xiquetes que miraven bocabadats els joguets que empraven els seu pares o iaios.  

El museu de la  biodiversitat està cèntric.

Entrem i pense que igualment els xiquets s’hi poden bocabadar en el que hi ha a l’interior de l'edifici, que ja té la seua història particular, perquè fou la fàbrica de joguets dels germans Payà, fundada en 1905. Es nota l’antiguitat en els rajols que trepitgem on encara hi ha restes d’oli de quan l’edifici era fàbrica. Per a no oblidar este passat, el museu ha volgut deixar una bàscula de l’empresa que emprava per a pesar.

Este museu és didàctic i atraient, amb els animals naturalitzats o racons especials, com el del naturalista, que recorda als viatgers exploradors que descobriren i estudiaren la fauna i flora des de l’antiguitat clàssica. També hi ha vitrines plenes d’animals curiosos i cridaneres làmines o quadres.

Al museu hi ha exposicions permanents i altres itinerants. Sala a sala observem diversitat de fauna i flora de diferents ecosistemes.

Un jove guia, molt expert, comença a explicar-nos amb passió tot el que hi ha al museu. Només per escoltar-lo val la pena la visita. Escoltem i ens empassem de coneixement i de conscienciació de maneres correctes d’actuar.

En primer lloc parem l’atenció en la sala dedicada a la biodiversitat amenaçada, tràfic il·legal d’espècies i espècies invasores. És una sala pintada de negre perquè és "negre" i dolent el que ens conta.

El guia ens fa saber que cap animal que veiem ha estat sacrificat per al museu, tot ha arribat per donacions a la universitat per part d’entitats estatals o internacionals que vetllen pels animals, i també hi ha altres elements i animals  exposats que  foren  confiscats  a les duanes. Ens explica com funciona el tràfic d’espècies, i ens adverteix dels greus problemes que està provocant la desaparició de milers d’espècies a causa del mercat negre internacional. Alhora que l’escoltem llegim els cartells que informen sobre la crueltat humana per caprici o per diners.

Els animals exposats posen els pèls de punta quan sabem com han arribat al museu. Com exemples està la pell d’os polar que arribà a l’aeroport enrotllada junt a altra, segurament per a fer-la servir d’estora. També estan les boes o els cocodrils, amb una preuada pell amb la que es confeccionen bolsos, sabates i tapets... quina barbaritat! O les caixes plenes d’insectes i aràcnids de diferents colors, grandàries i formes...hi ha una dent d’orca i el guia ens fa saber que l’orca no és de la família de les balenes, sinó dels dofíns. Ens adonem que teniem una idea preconcebuda equivocada.

Este xic és convincent, creu el que ens conta, transmet el que pensa. Me l’imagine fent explicacions a grups d’escolars i quant que aprendran els menuts sobre els animals,  grans com els ossos, cocodrils...

O  sobre els elefants, tan buscats per treure’ls els marfil...

...o sobre els animals menuts com papallones...

Veiem una cloïssa gegant...la més gran del món, que pot arribar a metre i mig,  pesar 300 quilograms i viure més decent anys...

...i un vespó asiàtic ...

Després passem a la sala dedicada a la biodiversitat mediterrània, on seguint la mateixa línia expositiva a través de vitrines, observem les espècies del nostre habitat. També en els cartells podem llegir informació. En trobem sobre els  pous de neu, construcció característica de les nostres muntanyes per a fabricar gel. També hi ha  elements característics en les feines de camps al mediterrani.

Els habitats  més característics són en els aiguamolls, el món mediterrani i les estepes cerealistes. Parem l’atenció en cada part: primer en els aiguamolls i zones costeres, amb vitrines on hi ha exemplars de cormorans, ànecs, o un gran flamenc...

La segona vitrina en la que parem l’atenció és el bosc on podem apreciar gran diversitat de flora...

...i fauna mediterrània: genetes, aus menudes diverses, falcons, mosteles o “comadrejas”, eriços...

L’àguila reial presideix la sala. Felix Rodriguez de la Fuente va fer molt a favor de la conservació d’esta espècie.

L’última vitrina que veiem en esta part, està dedicada a les estepes cerealistes: hi ha perdius, codornius...i dos  pulardes una femella i un enorme mascle...

El recorregut continua amb la part expositiva sobre insectes.

Després passem per la selva tropical iberoamericana on s’hi troba la major diversitat del planeta, cobrint un 6 per cent de la superfície terrestre.

També està la sala dedicada a la sabana africana un ecosistema molt ric,  important i representatiu a nivell mundial.

A més a més al museu hi ha exposicions temporals o itinerants.

I s’acaba el recorregut amb un espai dedicat al món micologic, el dels pebraços o bolets, rovellons o esclata-sangs... cada zona té la seua manera d’anomenar-los...Està en un racó que en estos moments trobem decorat per uns murals fets per escolars, uns murals preciosos...

Realment pense que el que fan és una tasca lloable, cal ressaltar de nou el fet que hi estan des de fa més de vint anys,  que des de la universitat d’Alacant, a través del centre Iberoamericà de la biodiversitat i l’ajuntament d’Ibi estan desenvolupant activitats culturals centrades en la conservació de la biodiversitat, el medi ambient i la divulgació científica. Cal dir-ho i repetir-ho per a que tothom conega el lloc que des de 2007 forma part de la xarxa de museus i col·leccions museístiques de la Generalitat Valenciana, la qual cosa li permet signar convenis de col·laboració amb importants entitats i poder enriquir el museu.

Si es va amb més temps es pot complementar el museu amb la visita al jardí botànic, nosaltres deixem esta part per a altra ocasió.

En resum, m’ha agradat molt la tasca divulgativa i científica que fan. M’agrada perquè és un museu viu, dinàmic i molt interessant. Em dona pesar que siga tan desconegut. La realitat, pense, que tanta fama per la industria del joguet a Ibi li fa desmerescuda ombra. I és injust. 

La nostra ha estat una visita completa en la que hem apres molt. Aixi dona gust rebre classe!

QUADERN DE VIATGE, IBI 9 de JUNY de 2025

HITA ( GUADALAJARA)

Tot al poble gira al voltat de l’arxipreste de Hita i “El libro del Buen amor”: noms de places i carrers,  el festival medieval anual, la casa museu, les cites amb fragments escrites en algunes parets...

Estem en la comarca de la Alcarria. Els paisatges en la província de Guadalajara són variats. Estic gaudint dels trajectes que sorprenen cada poc canviant. De lluny veiem Hita…allà dalt d’un turó. Sembla una piràmide maia! Però no. No té res a veure, és la ment que s’entossudeix en relacionar imatges.  El turó de Hita, talaia natural, ja va servir als romans com punt de vigilància. Sota el domini àrab se la coneixia com Fita, que significa lloc fixe i que sobreeix. Al segle XI el rei castellà Alfonso VI reconquista estes terres. I durant un anys posteriors convivien cristians, jueus i musulmans. La població jueva anà creixent fins aconseguir al segle XIV al control econòmic basat fonamentalment em la producció vinícola.

En este mateix segle Juan Ruiz, l’arxipreste d'Hita, escriu la seu gran obra, una de les més  importants a l’època mitjana: El libro del buen amor. Les cites del llibre de  l’arxipreste les trobem per tot arreu. M’agrada llegir-les. I que les hagen escrit en alguns murs del poble perquè mantenen l’autor viu. Al menys la memòria del que va ser i va fer. El poble on l’arxipreste va escriure El libro del Buen amor, conserva el casc antic medieval. Anem a visitar-lo.

Al mateix segle XIV arriba a Hita la família Mendoza com els senyors de la vila. El Marqués de Santillana, Iñigo López de Mendoza, es converteix al segle XV en un noble poderós i poeta amant de les arts. Com senyor de Hita reconstruí el castell i fortificà la població. Al final del segle XV, coincidint amb l’expulsió dels jueus i l’arribada dels Reis Catòlics, comença la decadència progressiva de Hita. I com a colofó, en la guerra civil,  va ser molt destruïda.

Hita sembla un poble menut. I ho és. Només té uns 300 habitants. Però quant que hi ha per a visitar! Comencem traspassant la porta de Santa Maria, exemple d’arquitectura militar gòtica del segle XV i un dels emblemes de la població que representa el poder de la noblesa. Dalt de l’arc s’hi veu l’escut d0armes de la família Mendoza.

És l’única que queda  de les que tenia la muralla. La porta, feta malbé durant la guerra civil, començaren a reconstruir-la a partir de 1965 coincidint amb la declaració del poble conjunt històric artístic. En 2005 es va fer una segona  reconstrucció.

Accedim al cas històric, a la plaça de l’arxipreste. És la plaça Major. El punt neuràlgic, gran i espaiós. M’agrada. Al segle XV fou mercat i el call principal. Els jueus hi comercialitzaven amb vi i llana. La sinagoga estava a la plaça.

S’hi conserven exemples d’arquitectura popular i també alguna façana mudèjar. A la plaça hi ha una botiga que té productes típics i locals i el jove és molt amable i xerrador. Em pregunte si hi haurà tendes d’alimentació: carn, verdures...El dubte sobre on compren en Hita es resol. Arriba una furgoneta que obri les portes i veig qe porta de tot un poc, com un mini supermercat. Em pose a parlar amb el xic i li dic que tinc una amiga, Sari d’un poble alacantí, que fa el mateix que ell. Anar als pobles menuts, que envolten els seu, a abastir a la població del que necessiten comprar perquè no tenen tendes. 

També es conserva la muralla del segle XV construïda per un acord entre el Consell i el marques de Santillana. Envoltava el casc històric i s’unia al castell. S’hi conserven alguns llenços vestigis del passat, un total d’un quilòmetre dividit en 5 trams. Després veurem altres trams.

A la plaça està la presó de l’arxipreste, del  qual se sap poc: que nasqué en Alcalá, i el bisbe de Toledo Don Gil de Albornoz ordenà el seu empresonament. El que estem comprovant és que tot en Hita envolat la figura de l’arxipreste i el seu llibre.

També hi ha un rellotge de sol horitzontal, col·locat en l’any 2000. En Hita hi ha cinc rellotges de sol, tots construïts per Gerardo Gil, un  aficionat a l’astronomia i gnomònica del poble.

Volem conèixer més. Costeres no en falten. Anem pel carrer Posito.

En no res trobem l’ajuntament.

Davant està la plaça de Doña Endrina, que és un dels principals personatges del "Libro del Buen Amor”. La muralla que hem vist a la plaça separa una plaça amb l’altra.

Hem pujat molt. Veiem la plaça des de  dalt...està huit metres avall...

Seguim pujant per carrers empinats i de tant en tant llegim fragments del llibre famós.

Arribem a la casa museu de l’arxipreste, que és alhora l’oficina d‘informació i turisme. Es va construir sobre l’antiga casa senyorial de l’arxipreste.

En primer lloc anem a un saló d’actes on veiem un vídeo que ens conta sobre el  festival medieval declarat d’interès turístic nacional. començà en 1961 sent el festival de teatre medieval més antic d’Espanya. En les parets hi ha una exposició fotogràfica referent als 50 anys (1961-2010) Motl interessant. Estan implicats directament en la festa actors coneguts en Espanya com Manuel Galiana. Carlos Hipolito és qui apareix al vídeo promocional narrant sobre els festival i el poble.

Hi ha diverses sales d’interès, com la sala dedicada al llibres famós. A la sala s’hi recrea un escriptori amb manuscrits del llibre. També hi ha diverses edicions i critiques.

Entrem a  una sala dedicada a les mascares i objectes que s’utilitzen en la festivitat que fan  cada primer dissabte de juliol. Amb estes mascares es representa cada any la lluita entre Don Carnal i Donya Quaresma, com homenatge a l’arxipreste. Crida l’atenció la serp, el monstre amb cos i cara de mascle cabrio que és d’origen medieval amb un simbolisme especial.

Després veiem la sala dedicada a  Manuel Criado de Val, fill adoptiu de HIta, que fou el creador i director del festival medieval durant més de 50 anys. Va ser una persona amb una gran trajectòria professional i molt premiat. Hi s’hi poden veure els diplomes, els premis, els seus llibres…

Hi ha altres sales dedicades l’arqueologia i etnografia. En conjunt tota la casa museu, és un espai menut però aprofitat.

Enfront hi ha un mirador amb unes vistes precioses.

El llibre i l’arxipreste formen l’essència del poble i hi ha molt que gira al seu voltant. Al costat del mirador està l’escultura «Del Buen Amor», donada per Jose M. Benvides Benitez, un estudiós del llibre de l’arxipreste.

Tot seguit veiem les ruïnes de san Pedro. Probablement l’església era d’origen romànic transformada en mudèjar. Al segle XVIII era la principal d'Hita. Hi foren soterrats gentilhomes del poble, dels quals, la majoria dels sepulcres, foren traslladats a l’església de san Juan  a mitjans del segle XX. Actualment s’utilitza per a esdeveniments  culturals.

Seguim el passeig…sempre costera amunt, per empinats carrers…

Arribem a l’església de san Juan, que acabe de nomenar. De senzilla arquitectura mudèjar del segle XV, crida l’atenció el campanar ferrerià del segle XVI . No entrem, està tancada. Llàstima perquè hi ha un pila baptismal romàntica que té esculpit un arbre de la ciència de la vida que m’haguera agradat veure. En té altra pila renaixentista procedent de San Pedro. Generalment m’agrada l’estil mudèjar i a l’interior conserva l’enteixinat de fusta. També hi està la patrona: la Virgen de la Cuesta.

A la part mes alta en una posició estratègica, estava el castell, ara en ruïnes. En època islàmica ja existia una talaia que formava part d’una xarxa de fortificacions de vigilància. Es en època  cristiana es converteix en castell Al segle XVI s’abandonà i fou arrasat al segle XVIII.

Ja toca baixar…ara la caminada costera avall és més lleugera…

Fem un últim passeig…volem trobar més parts de muralla…

Ens hem quedat sense veure  l’arquitectura subterrània: les coves. Unes eren emprades com bodegues i altres eren les cases cova que els locals anomenen bodegos, que mantenen un grau d’humitat que permet hi viure. Tenim curiositat sobre estes coves vivenda.  S’adossaven al vessant del turó i l’accés era a traves d’una façana d’adob o pedra. L’interior era excavat a pic creant compartiments segons necessitats. Existien ja al segle XV i al segle XVIII hi havia catorze bodegos documentats que estaven habitats. Després de la guerra civil foren de nou habitats per persones que havien perdut sa casa.  Des de la dècada de 1960, foren abandonant-s’hi  Per a veure les bodegues i bodegos, que són visitables, cal cita prèvia. Però com sabem que hi ha bodegos  abandonats… i si en trobem algun pels afores… Al capdavall  no sabem si el que veiem és el que buscàvem, però ho sembla. Els bodegos són historia de Hita i estaríem bé que s’anaren recuperant.

I acabem el passeig per Hita veient el Palenque... enfront està l’aparcament. Primer el veig des d‘un carrer que eix de la plaça i després des del carrer Puerta de Caballos on hi ha altre llenç de muralla. El palenque recorda els antics recintes de l’edat mitjana on se celebraven els tornejos cavallerescos. Es va construir en 1970 als peus de la muralla com escenari de les justes del festival Medieval. Té capacitat per a 2000 persones. En estos moments enmig han muntat una carpa, preparant algun acte. A la porta hi ha una estàtua de Alvar Fañez de Minaya, un dels principals capitans d’Alfonso VI i nebot del Cid, conegut per la fama de guerrer.

 

QUADERN DE VIATGE, GUADALAJARA i PROVÍNCIA, tardor 2024