ITÀLIA: ciutat de MODENA

Modena ha exportat el nom en forma de vinagre però la ciutat té un encant propi que no té res a veure amb el menjar, té un conjunt monumental que és Patrimoni de la Humanitat.

A la plaça principal...gran i espaiosa...

Estem a Modena, a 40 quilòmetres de Bolonya, una xicoteta ciutat que l’any 2012 va patir un terratrèmol, concretament el 20 de maig. Va ser fort, de 5’8 graus. Alguns edificis van patir les conseqüències i a hores d’ara alguns ja estan restaurats, altres estan en plena tasca. Modena guarda la fesomia creada quan era capital del ducat de la família Este que residiren a la ciutat des de 1598, és doncs, una ciutat amb valor històric afegit. Fins el segle XIX el centre històric estava envoltat per unes muralles.

La piazza Grande és el punt neuràlgic, és gran, de veritat, espaiosa i bonica, hi està el Duomo, patrimoni de la humanitat des de 1997 junt a la torre  cívica i la plaça. 

A la plaça està el Duomo.

Tot el conjunt, catedral i torre Ghirlandina, és lloc únic i excepcional, per ser testimoni d’assentaments urbans mesclant lo civil i lo religiós. Hi està també el palau comunal construït en diverses etapes agrupant diversos edificis medievals unificats i dotats de nova façana al segle XVII i seu actual de l’ajuntament.

El conjunt té valor arquitectònic, artistic i històric.

Per veure la torre ben vista, decidim seure en una terrassa just enfront. Sabem que el caffé o machiato (tallat amb crema) que ens prendrem serà a preu d’or pel lloc privilegiat on estem, però són les hores centrals del dia i este bar “amb bones vistes” és un bon lloc per fer temps perquè, de tant en tant, corre un poc d’aire reconfortant.

Modena està pràcticament tancada per vacances i només podem entrar a la Catedral, obra mestra del romànic europeu i començada a construir l’any 1099. Abans de seure al lloc elegit, observem amb deteniment la torre Ghirlandina de més a prop. És molt alta, té 87 metres d’alçària.

Torre Ghirlandina

A la porta d’entrada de la catedral em criden l’atenció per no portar la indumentària adequada i m’he de tapar cames i braços, disfressar millor dit, perquè m’he d’enrotllar un mocador a la cintura que m’arriba als genolls. Reconec que tal volta per les formes de demanar-ho, el fet m’enfada.

La catedral, el duomo.

És simplement per portar pantalons curts i incomprensiblement les faldes més curtes veig que s’accepten. Són les normes. 

Malgrat l’incident a l’entrada, l’interior em sembla fascinant i en no res se m’oblida el fet que m'ha enutjat. Estic meravellada amb l’harmonia que forma el conjunt roig interior que contrasta amb el blanc exterior, el fosc de dins amb la claror de fora que representa la façana feta en marbre blanc. No em canse de mirar la rajola empleada per a la construcció i les columnes de marbre, els arcs, els relleus, els altars minuciosament policromats. Tot el conjunt fa respirar una pau espiritual immensa. M’agrada molt el que veig i el que em fa sentir, malgrat que no em trobe còmoda amb el mocador enrotllat.

Interior de la catedral: magnific.

 En eixir de la catedral donem una passeig envoltant la piazza grande i resulta curiós com són els carrers de tortuosos, no hi ha línies rectes, són carrers entramats i laberíntics però amb palaus i cases senyorials. 

Carrers sepentejants...

Els carrers de Modena s’entrellacen com a conseqüència de la construcció de palaus seguint el curs dels canals que temps enrere travessaven la ciutat, com és el cas d’un dels carrers més característics, Via Corso Canal Grande on està l’església de sant Vicent, el teatre Municipal dedicat a Pavarotti i el palau Ducal erigit sobre un antic castell de la família Este i actual acadèmia militar. 

Via Corso Canal Grande.

Hi ha molts pòrtics a l’estil de Bolonya, no tan antics ni treballats però si compleixen la mateixa funcionalitat. Mòdena és una ciutat que m’ha sorprès per gran i per edificis rellevants. El centre comercial té botigues elegants. Seguim el delambuleig, plànol en mà però sense fer massa cas i arribem a piazza Roma i a l’església de san Domenico,  a piazza Roma està el palau ducal que actualment funciona com seu de l’acadèmia militar, va ser durant dos-cents anys residencia de la família Este quan es va veure obligada a fugir de Ferrara en caure la ciutat en mans de l’església. Actualment l’enorme plaça és un aparcament. Llàstima! Amb tant de cotxes no s’aprecia totalment la gran façana.

Plaça Roma

Després seguim per via Farini i per carreres entramats i arribem a la piazza XX de setembre i de nou acabem en la plaça gran on li faig foto a la pedra rosa que abans havia observat.

El que és bonic és caminar sense rumb...així per atzar, s'hi descobreixen racons bonics.

El vinagre és el que Modena ha exportat, el que li ha donat fama perquè és un bon producte que forma part de les receptes culinàries de la ciutat, però la ciutat té un encant propi que no té res a veure en el menjar. Encisadora és l’enorme piazza Grande, i encisadors són els carreronets entramats que configuren els voltants del punt neuràlgic on s’hi troba la catedral.

...i també hi ha façanes senyorials..i pòrtics...no tants com a Bolonya...però hi ha.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, MODENA des de BOLONYA

Per saber més de BOLONYA i voltants, clica ací