Espanya és gran i variada, Espanya canvia de part a part i tenim destinacions per anar en tren o en cotxe, també en avió si el punt en concret para més allunyat d’on estem.
De nord A sud, comence parlant de Galicia, que bonics paisatges, quin menjar! Els pobles de Ries Baixes... un encant, les ciutats grans com Santiago o la Corunya una preciositat. A Santiago la tinc més vista, vaig anar en any sant compostel•là i mai oblidaré estar en primera fila una nit de cap d’any mirant l’actuació de la meua venerada cantant Luz Casal.
Al costat està Astúries i Cantabria amb els seus poblets pesquers, amb el seu encant i amb la sidra. El Pais Basc m’agrada, no solament Bilbao o Vitoria-Gasteiz, també els poblets que et trobes de passada. Esta part del nord d’Espanya la vaig recórrer la primera vegada amb una furgoneta i set persones i... va passar de tot...un grapat d'anecdòtes de viatge.
Al costat està Astúries i Cantabria amb els seus poblets pesquers, amb el seu encant i amb la sidra. El Pais Basc m’agrada, no solament Bilbao o Vitoria-Gasteiz, també els poblets que et trobes de passada. Esta part del nord d’Espanya la vaig recórrer la primera vegada amb una furgoneta i set persones i... va passar de tot...un grapat d'anecdòtes de viatge.
A Burgos també vaig passar-hi una setmana, amb un cotxe llogat recorrent la provincia i els convents... hi ha tants!
Salamanca la vaig visitar de passada...he de tornar, només per estar a la plaça s’ho val. I ara sé que ho faré, tinc un motiu afectiu per tornar.
Salamanca la vaig visitar de passada...he de tornar, només per estar a la plaça s’ho val. I ara sé que ho faré, tinc un motiu afectiu per tornar.
Osca i Saragossa les tinc visitades però ja toca repetir, ja fa temps i a més amés...vaig estar poc de temps...
Terol també es una província un poc deixada de costat pels grans viatgers, tanmateix guarda un encant rural que no té res d’envejar a qualsevol indret. A més a més visitar la província i els poblets de la mà de gent que se l’estima tant, com els amics amb qui ho vaig fer, val tot.
Terol també es una província un poc deixada de costat pels grans viatgers, tanmateix guarda un encant rural que no té res d’envejar a qualsevol indret. A més a més visitar la província i els poblets de la mà de gent que se l’estima tant, com els amics amb qui ho vaig fer, val tot.
A Barcelona he anat moltes vegades, uns setmana per passar cap d’any, per cert el raim me’l vaig menjar mirant una obra de teatre... altra setmana en primavera... sempre amb molts dies per davant. I m’agrada la ciutat i m’agrada tornar-hi, no tinc res escrit sobre ella, tal volta perquè com és tan gran! Però he de posar-me a la feina. Però de Girona i la província si que he escrit i guardat en este raconet viatger. Després de passar una setmana a la ciutat i utilitzant els mitjans de transport locals...tren autobusos...per visitar la provincia, eixa manera de viatjar, va impregnar el viatge d’una peculiaritat especial.
En Segòvia també he estat més d’una vegada...i l’aqüeducte, impressionant i imponent, hi estava sempre donat la benvinguda i està encara hi és... mal senyal seria que no fóra així després de mantenir-se des de temps romans !
A la menuda ciutat d’Àvila també vaig estar una primavera durant una setmana i feia un fred que pelava! La ciutat es veu en un tres i no res...però no importa caminar i reposar, mirar i observar, anar a llocs i retornar...
Conca i la seua ciutat encantada són dignes de visitar..a mi em va agradar...ho coneixes? A que esperes?
La capital Madrid em passa com a Barcelona, he anat moltes vegades i no tinc res escrit sobre ella. Madrid la conec a més a més de visites lliures altres vegades l’he visitada de la mà d’una amiga que se la coneix com la palma de la mà perquè és madrilenya i viu enmig d’eixe asfalt. Ara ja no, des de fa uns anys ha traslladat la vivenda als afores, allunyada del bullici i sorolls que la capital comporta.
I Toledo... que dir de Toledo? He anat tres vegades...i el trobe enigmàtic i atraient. M’agrada i tornaré.
D’ Extremadura puc parlar...una ruta en cotxe llogat ens va portar per camins intransitables, per pobles abandonats i per les precioses ciutats que conserven un Patrimoni monumental artístic digne d’admirar.
Ciudad Real o Albacete... són ciutats visitades de passada, també els poblets que s’hi troben de camí...com l’acollidor Ayna i el paratge natural a Riopar amb el naixement del riu Mundo...o Almansa, on destaca el castell... no sé si emmarcar esta població en este apartat d’Espanya o en l’altre post de propers de casa. Perquè Almansa la tinc a un tir de pedra d’on jo visc... en no res, puc estar en Almansa, d’on conec els seu castell afamat i cridaner.
I sobre Andalusia puc parlar i repetir.. Sevilla ,Granada, Cordova... Cadis, Xeres... poblets que ho envolten...Alpujarras, caminades per paratges naturals com Antequera o Doñana... Diuen que Sevilla té un color especial...jo crec que no, que el lema ha de canviar..tota Andalusia té un color especial.
I malgrat tot el que tinc escrit sobre Espanya...me n’adone que...quant em falta per deixar constància!
REFLEXIONS POSTERIORS, setembre 2015, 4t aniversari del bloc viatger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada