Un poc sobre Àsia…
Són pinzellades, només. Àsia és gran, enorme i variada, jo us mostre una part, ja m’agradaria a mi poder haver escrit més.
TAILÀNDIA és un gran país, reconec que tenia reticències en anar-hi perquè pensava que estava turísticament explotat. I em vaig (un poc) equivocar. Em va encisar la gent i el seu somriure permanent. I fins i tot, jo que sóc més amant del nuclis rurals que de les grans ciutats, el caos de la capital em va agradar. És cert que no em quedaria a viure enmig de tanta contaminació, ni seria agradable veure en tot moment tanta desigualtat social, però la mirada primera no em desagradà. És un exotisme tan diferent... és una mentalitat tan contrastant amb la nostra. Em desagradà el fet del turisme sexual que s’hi veia, i que no feien res per amagar. Absorta vaig visitar una ciutat per excel•lència dedicada al comerç carnal. Els meus ulls no tenien prou capacitat per retenir les sensacions que veia. Al meu cor no li cabia més angoixa per veure la situació de la dona oprimida. També la ciutat és niu de llocs “d’alterne”, o de contactes amb drets més enllà, però com en Pattaya, no ho havia vist mai tan evident i degradant. Pobres xiques condemnades a eixa vida, donen companyia transitòria i durant eixos dies gaudeixen de comoditats i menjar, així que el que fan és aprofitar quan troben la companyia masculina. És una prostitució, se li diga com se li diga. Sobre tot són americans, grandots i tatuats, ja entrats en edat, i elles contrasten al costat, menudes i fràgils. Tot constitueix una visió difícil d’oblidar.
Però no cal recordar la part negativa, de Tailàndia em quede amb les muntanyes del nord on viuen algunes tribus expulsades d’altre països i que entre paratges inhòspits han trobat una nova casa. Estan desarrelats, però s’han acostumat, algunes conserven les tradicions, com en temps passats. També ja no s’estranyen que els viatgers anem a visitar-los. Les dones girafa és el més impactant que he vist a la meua vida i a hores d’ara, encara no sé què pensar: les veig submises i explotades, les veig abocades a un destí que no poden controlar.
I també he visitat Orient pròxim: primer JORDÀNIA, amb la meravellosa Petra, un lloc on tornaria una i mil vegades perquè cada roca convida a somniar, però també Jerasa i també Amman, on he estat dos vegades i m’agrada.
He estat en ISRAEL, fent una trajecte visitant el mes important però sobre tot destaque Jerusalem, un cresol de cultures, un maremàgnum de mentalitats, un lloc digne de visitar. La ciutat té un encant especial i s’hi respira l’ambient de religiositat, sense poder definir-se quina de totes les religions és la que predomina.
I sobre tot em va atrapar SIRIA, tal volta perquè és el país més turisticament desconegut encara que malauradament isca en premsa cada dia. Ara, com el país, tinc una ferida de guerra que no acaba de curar, per la sanguinolenta situació patida i que continua. Qui coneix un país no pot desvincular-se d’ell tan fàcilment. Pense en el que jo vaig visitar i m’ho imagine destrossat, la maleïda guerra i la intransigència han estat les culpables de trencar monuments i vides humanes, de separar famílies i deixe xiquets i xiquetes orfes... de fomentar un exode humà que fuig de la barbàrie. Palmira és el seu desert, que a hores d'ara tampoc respira tranquil•litat entre les palmeres dels seu palmeral. Malauradament l'esperit de la reina Palmira que ho va governar no ho ha pogut perseverar de les bombes i de la sang.
REFLEXIONS POSTERIORS, setembre 2015, 4t aniversari del bloc viatger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada