RESSENYA LITERÀRIA: Conte, La llegenda de la cara del castell

La llegenda de la cara del castell

Mariló Sanz

Hui ressenye un conte, i de nou, un conte propi. M’agafe la llicència en un mes especial, el de l’aniversari del bloc que acaba de complir 4 anys. Al principi de mes ressenyava la meua segona novel.la, ENTRE DOS MONS, i ara m'ocupe de l'últim conte publicat: LA LLEGENDA DE LA CARA DEL CASTELL. Així que per a tots hi ha: xiquets i adults, per a menys i més edat.

Els menuts de la casa també tenen dret a que els dedique espai i temps en este racó viatger, hui parle d’una llegenda que envolta un castell, el castell de Banyeres de la Mariola… un poble de la província d’Alacant, que és el primer que s’hi trobem quan deixem la província de València, un poble que he estimat i estime, malgrat el fred que hi fa i la neu que de vegades el cobreix d’un mant blanc que li dóna més encís encara. Així i tot, i per concretar amb el tema de les nevades, les conseqüències, els dies posteriors quan la neu es torna gel que rellisca, no són del tot les més agradables. Però deixe aspectes negatius perquè el que vull és fer-vos ganes de conèixer el castell, i també el poble on hi és, amb les vertiginoses costeres, la neu hivernal  i la seua gent. Amb este relat, li faig homenatge al poble que em va acollir durant un temps.

M’agrada la tradició, ho he dit en moltes ocasions. M’agraden els contes, també ho sabeu. I m’agrada que la gent no oblide el que es seu, es per això que quan puc i em deixen, publique la saviesa del passat, unes vegades són històries que recentment m’han contat iaos i iaies amb bona memòria i altres, com és en esta ocasió tiré mà de les llegendes que circulen des de temps immemorials. Caixaontinyent-obra social m’ofereix la possibilitat de mostrar-vos-les i jo amb plaer, l’agafe. 

Una vegada una xiqueta del poble de Banyeres a la que contava una llegenda em preguntà en acabar d’escoltar-la: però això és de veritat? I abans que jo poguera pensar la resposta altra xiqueta que estava al seu costat li va dir: tant se val que siga veritat o mentida el que importa és que siga una història molt bonica. És o no la millor contestació? Sempre  recordaré la pregunta i la resposta. De vegades infravalorem l’opinió dels menuts i no tenim en compte el que pensen i el que diuen i diuen tantes veritats!.

Esta llegenda explica un fet, una tragèdia que diu la història oral que va succeir en temps àrabs, quan el castell estava ocupat per un benvolent rei i la seua filla. Esta història amb final cruel dóna explicació  a la forma de la roca on està situat el castell del rei. I és que, per a qui no ho coneix, quan el situes en un determinat punt d’un carrer, i tens el castell al fons, es veu clarament que està sobre una roca que té perfilada una cara. 

La llegenda també explica la raó del ball de la bandera que cada any es fa per festes de Sant Jordi, però no ho vaig a explicar. Llegiu el conte, està escrit buscant, com la resta dels que tinc escrits per a la col•lecció cadireta de boga, un poc de musicalitat en les paraules, no és rima, és un joc verbal que als xiquets agrada escoltar. I també és un llibre visual, perquè les imatges són una part important. L’il•lustrador Vicent Beneito, que també m’ha il•lustrat altres contes, ha fet per a esta ocasió uns dibuixos plens de vida i color, que amb els gestos i la mirada expliquen molt.

Esteu on esteu, llegiu contes als menuts, siguen estos o altres, no importa...inculqueu l’estima pel món fantàstic, per les històries reals o no...i per la lectura... les hores invertides cada nit llegint-los o contant-los el contingut dels contes repercutiran en crear en el menut una ment desperta i imaginativa. I si els contes tenen l’ingredient de ser tradicionals i pròpis d’on es viu, millor si cal, perquè els menuts  tenen dret a saber sobre el seu passat.