LA LECCIÓN DE AUGUST
i la resta de la sèrie
R.J.
Palacios
Avise de bestreta per als viatgers, que hui no ressenye un llibre de viatges, sinò un llibre de sentiments. I és que per a mi viatjar a l'interior propi, fent-nos preguntes sobre el nostre comportament, és el gran viatge que tothom deuria fer.
Llegir esta novel·la juvenil és bo per a la salut, com diria l’eslògan…la salut mental clar i també la del “cor”. La novel·la és beneficiosa perquè obri les ments i fa pensar, però pensar de veritat sobre el comportament propi, sobre l’amabilitat, sobre ajudar. Contribueix a ser tolerant i actuar amb empatia perquè en la vida és especialment important saber-se posar en el lloc del que tenim davant.
August té 10 anys i pateix el Sindrome
de Treacher-Collins, una malaltia rara que consisteix en una deformació craneo-facial,
però la síndrome no li afecta la
intel·ligència. Com des que va nàixer ha estat d’operació en operació sa
mare és qui l’ha ensenyat els aspectes curriculars fent les funcions de mestra.
Quan August arriba a 5è es pren la decisió que ha d’anar a l’escola perquè ha
de trobar-se amb la realitat que hi ha en la vida diària. Aleshores tot canvia i se n’adona de la reacció que tothom demostra
quan el veuen per primera vegada. August voldria ser com tots, però no pot ser.
Voldria passar desapercebut però és impossible i no pot evitar veure les
mirades furtives que tothom li adreça. Tampoc pot evitar escoltar el que en veu
baixa parlen sobre ell i adonar-se’n que la gent s’espanta quan el veuen.
August en l’escola ha d’aprendre a
conviure amb adversaris i aprendre a acceptar-se. I ho fa reflexionant que ser diferent no és dolent perquè el que
realment importa està a l’interior. Tots som diferents en este
món i són les diferencies les que ens configuren com a persones. August aprèn
que en les relacions humanes hi ha enemics i intolerants però també amics i gent
amable. August és optimista i creu en la
bondat.
El personatge de Wonder, va ser concebut
en format paper l’any 2012. L’autora és R.J.Palacio, una colombiana que viu a
Estat Units. El llibre és de molt fàcil lectura, capítols
curts i està escrit en primera persona. Parla August i ens conta sobre la seua
família i els companys del col.le que l’envolten. I després estan les aportacions
en primera persona dels altres 6 protagonistes, tots molts diferents entre ells
mateixos que van contant els mateixos fets que sabem sobre August però vist des de perspectives variades. Les mirades alternatives i alhora paral·leles són
de la germana Via, de Summer, de Jack, de
Justin i de Miranda. I amb estes aportacions sabem com els afecta tot el que li passa a August i anem coneixent-lo un poc més. No sé
perquè en la intervenció de Justin l’autora opta per no posar majúscules. Tal
volta per diferenciar-lo de la resta per ser fóra del cercle principal del
protagonista.
L’autora empra un llenguatge col·loquial, reproduint
perfectament com parlen els adolescents entre ells. Està molt bé com Via
demostra el conflicte intern entre l’amor fraternal i el fet de que August siga
el centre d’atenció quedant ella relegada a segon lloc en la família.
“La lección de August” va ser un èxit
juvenil de vendes arreu del món. Va rebre tan bona acollida que l’autora va
escriure altres llibres recreant la vida dels personatges que giren al voltant
del principal per a que contaren què senten i què fan. Són una sèrie que poden
llegir-se de manera independent i que deurien d’estar presents en les escoles
per treballar els valors que es desprenen.
Així que una vegada llegit este primer
llibre he llegit els que el segueixen.
LA HISTORIA DE JULIAN, en realitat és el
capítol que li falta al primer publicat. Imagine que l’autora va voler
separar-lo perquè hi ha molt de contingut explicant les raons de per què Julian
és com és i actua tan cruelment amb August. La mare i també el pare, tenen molt
a veure. Així s‘explica la importància de la família per a educar els fills. La
història que cota la iaia m’encanta i és la que obri el ulls a Julian sobre el
comportament humà. Este llibre jo el recomanaria especialment als pares.
CHARLOTTE TIENE LA PALABRA, explica la
mirada de l’amiga d’August sobre tot el que li passa al xiquet, és una mirada
intel·ligent i benèvola que veu tot el que passa.
EL JUEGO DE CHRISTOFER ens conta sobre
la relació especial d’este xiquet amb August perquè es coneixen des que van
nàixer i han crescut junts. Les famílies son amigues i els fills també ho són. Inconscientment
Christofer no veu a August com la resta de les persones, ell veu l’interior
d’August i no la deformitat facial que pateix.
EL LIBRO DE LOS PRECEPTOS DEL SEÑOR BROWNE, és la recopilació
de frases i sentències que han servit al professor Browne, que és molt estimat
per tots, per a ensenyar al llarg del curs. Per escriure este llibre, en
realitat l’autora va fer un reclam als fans per a que li n’enviaren de la
mateixa manera que demana el professor cada estiu, i de tots els preceptes
rebuts va fer una selecció que es la que mostra. Són frases que fan pensar
entre les quals l’autora intercala situacions sobre August i les situacions
viscudes en les classes. Este llibre l’aconselle especialment als mestres.
WONDER, TODOS SOMOS ÚNICOS, és la versió
infantil, la gràfica. Són moltes il·lustracions acompanyades de poc text que
explica qui és Wonder i com se sent per
acabar concloent que en este món tots som diferents.
L’èxit dels llibres ha arribat a les
pantalles i s’ha fet pel·lícula. Jo ja l’he vista i està ben plantejada, encara
que per a mi quan s’ha de decidir entre llibre i pel·lícula, els llibres sempre
guanyen la partida.
Tota la sèrie Wonder en conjunt tracten temes importants com l’assetjament
escolar, la incomprensió la intolerància, l’exclusió, el menyspreu... i
l’autora ho fa amb simplicitat i amb la mirada infantil i sincera, que acaba
sent la mirada que recolza.
Són lectures
àgils i entretingudes, divertides i emocionants, i no és emocionant perquè passen
coses transcendentals sinò perquè desperta les emocions que de vegades tenim
dormides i no volen demostrar. Wonder és una viatge als sentiments, a la
bondat, a reflexionar. Pense que no sobren este tipus de llibres que toquen el
tema emocional. Mai han de faltar, malgrat que les modes marquen altres tendències
de lectures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada