VALÈNCIA: TORRES DE QUART

Testimoni de la història i de l’arquitectura urbanística, de lluites i guerres... Quantes vegades passem impassibles per davant sense adonar-nos de la saviesa que contenen. Ah! si els murs parlaren!

Seguim amb el passeig per València, assaborint cada racó i monument, visitant, com una turista més, el que tinc tan a prop i he vist mil vegades. Tanmateix no és el mateix mirar que veure. Mirar ho fan els ulls, veure ho fa la ment i dona peu  preguntar-se què significa o quin història hi ha darrere.

Ja li vaig dedicar espai en este racó viatger a les Torres de Serrans, hui li toca el torn a les altres portes amb torres fortificades que formaven part de la muralla medieval de València, parle de les Torres de Quart, construïdes al segle XV i declarades l’any 1931 Monument Nacional. També se les coneixia com les Torres de Cal perquè s’exigia que la cal que entrara a la ciutat ho fera per esta porta.

Les de Quart junt a les de Serrans són les úniques torres que queden d’aquella època. La resta de portes que envoltaven la ciutat vella desaparegueren al segle XIX en enderrocar la muralla pe eixamplar la ciutat.

Sempre he arribat a les Torres de Quart seguint l’avinguda Guillem de Castro i hui, per canviar de perspectiva anem hi des del carrer Quart. Venim de la catedral i després de visitar-la per fora,  per dins  i pujar al Micalet,  ens hem enfilat pel carrer Cavallers que ens ha dut al carrer que entropessa amb les monumentals portes.  Hem seguit el mateix camí que antigament unia el centre de la ciutat amb Quart de Poblet.

Me n’adone que mai havia caminat per esta part del carrer. Mai havia vist les Torres des d’esta perspectiva. Cada vegada ens apropem més.....Me n’adone també de la bandera espanyola, crec recordar que en la Torre de Serrans només estava la Senyera. Més tard sabré la raó per la qual oneja la bandera espanyola.

Al segle XVI s’utilitzà com presó provisional després d’un incendi provocat pels mateixos presoners a la Casa de la Ciutat. Aleshores s’habilitaren les Torres de Serrans per a traslladar-los i en 1626 s’utilitza com presó de dones. En 1813 passà a ser presó militar fins l’any 1932. 

Arribem. En eixa observació atenta, que no és simple mirar, gire el cap amunt per veure la grandiositat i veig que les Torres, que a diferència de les de Serrans són semi cilíndriques, tenen una peculiaritat. I és que  no son simètriques. En realitat no és cap errada arquitectònica, més bé al contrari,  fou intencionadament com un recurs per millorar l’edificació. L’edifici està disposat en obliquo per adaptar-se al traçat del camí de quart, que no era perpendicular a la muralla sinó que s’obria en diagonal.

Les dos torres estan unides per un cos central on està la gran porta amb arc de mig punt. La porta no s’hi col·locà fins cinquanta anys després del començament de l’obra. Les parts que miren a l’interior estan cobertes de voltes.

És una construcció d’estil gòtic militar valencià tardà. I em recorden molt a  Castel Nuovo en Napols ,que fou construït també per mestres constructors de la Corona d’Aragó quan Nàpols fou conquistada per Alfonso el Magnànim. És l’estil que predomina també en ciutat italiana de Genova.

Enmig de la porta hi ha un balcó que servia per vigilar i alhora per atacar l’enemic.  i  

També parem atenció en  un escut de València, abans hi havia un àngel custodi.

Abans de pujar mirem de nou tot. A cada lateral hi ha una porteta que veiem a l’altura del primer pis, que comunicava amb el passeig de ronda de les muralles.

I mirem altre aspecte interessant de les Torres, em refereixo a uns  forats que fan pensar en mil històries. Construïdes mig segle després de les de Serrans, no havia de ser una replica, s’havia  de pensar en perfeccionar l’estructura  per a que l’edifici complirà amb  la funció protectora contra els nou canons que s’estaven implantant que tenien més força destructora.  Per això s’hi feren les Torres semicilíndriques, que suportaven  millor els atacs en les guerres. I així va ser en la de la independència dels francesos, la de successió,  la dels cantons i la guerra civil espanyola. Les petjades hi estan. S’hi poden veure als murs impactes dels canons especialment els de la guerra de 1808 quan les tropes de Napoleó  volien entrar a la ciutat.  El dia 28 de juny de 1808 fou especialment cruel i les tropes espanyoles havien arribat per ajudar en la confrontació. Per aixó llueix la bandera espanyola, com agraïment per l’ajuda que oferien a En els processos de restauració es van voler deixar com testimonis de la història.  València en moments tan durs. Hi ha més de 130 i més de mil senyals de perforacions de fusell.

En els processos de restauració es deixaren com testimonis de la història.  Encara que, com sempre passa, hi ha qui diu una versió oposada, que els forats són simplement deteriorament pel pas del temps. Siga el que siga també serveixen de tant en tant, de nius a algunes aus.

Pugem a la part alta. Ho fem per una escala monumental feta al segle XX, entre 1976 i 1982, amb materials de l’antic palau de Parcent.

Per la seu funció militar no hi ha quasi decoració. Donem una volta sense presses, mirat les vistes de la ciutat i la façana de l’església de santa Úrsula que està tot just al costat.

I amb tot em quede contenta. M’alegra haver pujat a les Torres de Quart i saber un poc més de València.

.QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA tardor 2020