EL BARRI DE LA VILA d’ ONTINYENT(València):-I PART El Palau de la duquessa de Almodóvar

Visitem un monument historic artístic que és bé d’interès cultural, és el palau de la duquessa d’Almodóvar i se’l coneix com el Palau de la Vila.

Hui fem un passeig per Ontinyent, del qual ja us he mostrat el seu riu Clariano en dos ocasions, el pou clar  i El filaneron està la fundació Salvador Mollá. Temps enrere, el riu va tindre un paper fonamental per al desenvolupament de la industria tèxtil i el conseqüent enriquiment de la ciutat. De fet ja a finals del segle XVI era considerada una de les més importants del regne de València.

Hui us mostre un passeig per La Vila, situada a la part més alta de la població. La Vila és l’antic nucli històric que té els seus orígens a voltant del segle XI quan era una fortalesa musulmana. Després de l’arribada de Jaume I, cap al 1245, es convertiria en Vila Reial amb representació i vot en les Corts de l’Antic Regne de València.

El centre històric va ser declarat conjunt històric artístic en 1974 i a més a més de la importància històrica, guarda uns racons entranyables i acollidors… amb molts carrerons sense eixida anomenats atzucacs i costeres empedrades que li donen encant a esta part de la ciutat.

Abans d’entrar La Vila per una de les antigues portes, decidim creuar el pont de Santa Maria per buscar un mirador i així poder veure el barri en perspectiva.

És una bona decisió, la vista és magnifica. Des del mirador, que dona al llit del riu, s’hi veu la part de darrere de les cases que pengen sobre alguns restos de muralla. Destaca en el lateral dret el Palau de la duquessa d’Almodóvar, pels seus gran, grossos i consistents murs flanquejats per dos torres defensives. Ajunte dos fotos i acosegueix fer una panoràmica quasi completa.

Fins i tot veiem el pont vell, on volem acabar el nostre itinerari.

Creuem de nou el pont i veiem l’imponent convent de les carmelites  dels segles XVI-XVIII. Encara habitat per monges.

I observem de més a prop la part de darrere, la subterrània i el lateral del palau.

Creuem l’antiga porta de la ciutat i observem el Palau per fora. Va ser declarat monument històric-artistic l’any 1974 amb el nom de Palau de la duquessa d’Almodovar, que fou la última noble propietària i és bé d’interès cultural. M’acompanya en esta visita l’amiga Amparo que just va nàixer enfront del palau. 

L’estructura té forma de “L”i fa cantonera. El recorde quan fa molts anys estava fet malbé i a punt de caure. El mirava i sempre pensava amb lo bonic que quedaria amb una restauració plena. Pel que sembla no era l’única que veia la necessitat. L’any 1990 l’ajuntament d’Ontinyent l’adquirí i va promoure la restauració. Le obres van durar entre 2008 i 2011 i ara dona gust contemplar-lo. Hi trobem vestigis del segle XIV, XV, XVII, XVIII i XX.

Entrem. M’agrada el que veig.

Ara restaurat, s’ha habilitat per a nous usos que és el que a mi m’agrada, monuments “reciclats”, que serviren per a una cosa i ara ho són per a altra. Actualment és seu de museus, de l’oficina d’informació i turisme,i l’ultima planta acull el saló de plenaris municipals. Recorde que durant un temps hi havia cafeteria.

El Palau de la Vila o de la duquesa de Almodovar degué ser l’antic alcàsser andalusí. Aleshores tenia funció defensiva i era seu administrativa i de política municipal. Una vegada Jaume I conquistà les terres valencianes, es convertí en residència reial i posteriorment en palau nobiliari. Es diu que tan Jaume I, com Pere el gran i Jaume II empraren les estances del palau. Hi ha vestigis gòtics que daten de 1311 per unes obres per a la visita de Jaume II. A principi de segle XVI passà a ser propietat del llinatge Blasco, una família amb poder polític rellevant. I diuen les cròniques que en 1666, quan era propietat del comte de carlet, el palau acollí la visita de la infanta Margarita de Àustria, filla de Felip IV.  Per a l’ocasió es col·locà una cadena per separar el pati de les dependències. Després, per extinció de la branca dels Blasco, el palau passà a mans de la duquessa d’Almodóvar. Hi va viure fins l’any 1814, quan morí en 1814 i va dur a terme algunes reformes. Després passà a mans de la família Buchon Sanchis. A principi del segle XX va haver un incendi i va fer malbé una par de l’edifici. A més a més uns dels contraforts es destruïren amb la construcció del pont de santa maria a meitat del segle XX. 

El Palau començà a deteriorar-se, no estava en molt bones condicions, tanmateix la meua guia i amiga Amparo recorda que n’eren moltes les famílies que hi vivien quan ella era menuda. Sortosament l’any 1990 l’ajuntament d’Ontinyent l’adquirí i va promoure la restauració.

Només entrar està el vestíbul amb un gran arc de pedra dona pas a les diferents sales i a un pati gòtic amb escala oberta.

Hi s’han fet actuacions musicals en directe. Quin espai tan agradable per gaudir de la música. El pati dona accés a l’hort que està al riu Clariano i a la part subterrània que son els contraforts sobre els que es recolzen l’edifici.

Una de les sales és l’oficina d’informació i turisme. Un ascensor facilita la mobilitat entre plantes. Al segon pis s’habilita una sala per a plenos de l’ajuntament. Hi no pugem, entrem a les sales de la planta baixa, el primer pis i el soterrani.

On si entrem és al museu tèxtil valencià. En un futur proper s’hi traslladarà a una antiga fàbrica que s’acaba de restaurar, però mentrestant gaudim dels que hi ha. Hi trobem una col·lecció d’objectes dels segle XVIII fins l’actualitat, estructurat en tres sales, una amb instruments, altra elaboració i altra teixits. I en conjunt expliquen el procés de la producció tèxtil artesanal.

També visitem el museu dels gegants i cabets, els que podem veure dansar vespre del corpus i el la puríssima. Hi ha sis gegants que representen les tres cultures que convivien en l’edat mitjana i els cabots inspirats en altres personatges coneguts, com Manduca, personatge del poble.

Acabem la visita baixant al criptoportic i ho fem amb l’ascensor. El portic enterrat és una edificació annexa que era un antic pas de ronda a l’edat mitjana, segles XVI i XVII. Era el limit amb la llera del riu i el pas que connectava amb el camí actualment conegut com el cai del Carril. Entre murs grossos de pedra i rajola, bovedes veiem el riu a traves d’uns vidres en uns arcs. Els hem vist abans des de fora. El pont de santa maria està tot just al costat. Este pòrtic enterrat fa de contrafort i es va restaurar l’any 2012.

QUADERN DE VIATGE, ONTINYENT abril 2021