És un edifici emblemàtic declarat bé d’interès Cultural. I ho és perquè és molt interessant.
Veig la façana del palau dels marquesos sovint, i m’agrada. també he entrat en diverses ocasions i és un goig passejar-se per les dependències restaurades que llueixen amb tot l’esplendor després d’una rehabilitació necessària que es va fer a conseqüència d’un incendi.
 |
| Façana del Palau dels Milà i Aragó. |
La primera de les vegades que vaig entrar-hi Abel Soler, un expert en història del poble, ens guiava situant-nos en el passat, contant-nos com era aquella vida del marquesat. Sempre és un goig rebre informació tan detallada.
 |
| A les portes l'explicació |
La segona vegada vaig entrar perquè el palau acollia una exposició d’art, concretament dels artistes locals i afamats, Amorós i SanJuan. I va ser un deliri descobrir les dependències d’altra manera, decorades amb les creatives escultures d’art modern que conjugava harmoniosament amb l’edifici i la seua arquitectura del passat.
 |
| Exposició d'Amoros i Sanjuan |
Les següents han estat visites acompanyant a amics forasters que els abellia conèixer el palau del marquesal, després d’haver-los explicat jo amb lloances el que hi anaven a trobar.
 |
| La porta. |
Va ser un goig sempre, la primera i totes les vegades. S’hi respira història. Dels orígens poc hi ha clar. Tota el que sé, que és poc, totes este línies històriques, són un resum del que he llegit i he escoltat des de fa temps, són unes breus pinzellades sense parar en detalls arquitectònics ni artístics, ja hi ha experts locals que ho saben fer a la perfecció. Jo sóc una simple espectadora d’un monument que crida l’atenció, sóc una viatgera que com faig en altres llocs, simplement vull mostrar un edifici gran i senyorial que dóna importància al lloc.
 |
| balconada i escut |
Poc se sap del palau fortificat que hi havia abans de l’actual. El que si se sap és que es construí un palau gran a partir de les primeres muralles que els musulmans construeixen al segle XIII. Naix així el primitiu palau aprofitant tres de les torres de defensa: la de Ponent, la central i la torre palacial. I ho feu l’almirall Conrad Llança després d’haver acumulat les baronies d’Albaida i Carrícola i Montaverner. Més endavant el senyoriu d’Albaida fou expropiat per atorgar-lo a Berenguer de Vilaragut.
 |
| Interior |
No era la residència permanent dels amos, no, els senyors només hi acudien de tant en tant, hi ha documentació històrica que ho demostra. Passat el temps, i degut a motius econòmics la corona es va fer càrrec de la vila i baronia d’Albaida. El comprador fou el cardenal Lluis Joan del Milà, nebot de Cailxt III i cosí germà del futur Alexandre VI.
 |
| Imatges de les dependències del Palau. |
Resulta que el fill Jaime del Milà es casà amb una neboda de Ferran el Catòlic, cosina germana de Carles V, Elionor d’Aragó. És este el motiu pel qual se’ls va concedir el títol de comtes als titulars de la senyoria d’Albaida i el motiu pel qual afegiria al nom el d’Aragó junt al de Milà. Segons conten els escrits, el cardenal dels Milà, l’any 1477 se n’anà a les seues propietats, primer a Albaida i després a Carrícola. Al segle XVI, ja sent propietari el fill, el palau s’amplia, va fent-se gran segons models arquitectònics de l’època, deixant l’aspecte militar que tenia fins el moment.
A finals del segle XVI i principi del XVII es construí l’església arxiprestal Santa Maria, el que obligà enderrocar unes parts per construir noves plantes, una capelleta, un arc d’entrada, una escalinata d’accés... Tot fins anar configurant-lo com el que actualment veiem.
 |
| Esglèsia. |
La nissaga del Milà i Aragó va ser la propietària del comtat, que després seria marquesat fins que s’extingí la branca principal de la família. Aleshores, any 1841, el títol va anar a parar a la família dels Orense que ocupà el palau fins que el titular es traslladà l’any 1880 a Madrid per dedicar-s’hi a la política.
L’any 1896 el palau fou comprat per un fabricant de cera d’Albaida, un terratinent que al poble seria batejat amb el malnom del marques del Corbellot. El nou amo va obrir una nova porta d’entrada des de la plaça. Tomas Monzó, el resident des de 1912 anà convertint diverses dependències en habitatges que serviren per a molts usos: habitatges de lloguer, casino, fonda... Se sap que Marieta Monzó, hereva del “marques del corbellot” va acollir des de 1918 una associació catòlica, La Dominical, integrada per gent de la burgesia, destinada a la instrucció de xiques. Les inclinacions religioses de la jove serien fortes perquè acabà professant com a monja i cedí el palau a l’associació. Malauradament la resta de la família s’emporta tots els bens materials i mobles i tots els arxius documentals anaren a parar a una paperera alcoiana que acabà reciclant el paper.
Durant la guerra civil el palau va ser seu del centre de reclutament i milícies de València, després siguè presó comarcal de manera temporal per acabar sent de nou gestionada per la Dominical amb funcions d’escola i d’exercicis espirituals.
L’any 1986 el palau va sofrir un terrible incendi que va destruir unes parts i va fer malbé altres. La restauració del palau era més que urgent. I començà l’any 1994. A hores d’ara, la enllestida, podem gaudir passejant per les estances del palau, jugant a ser nobles del passat.
I gràcies a esta restauració, a hores d’ara podem admirar diverses sales, unes d’hivern on predomina el blau i verd, amb gruixuts murs i finestres menudes i altres d’estiu, on s’obrin balcons a la plaça on imperen els colors ocres i vermells, unes a la planta balixa i altres a la planta alta. Bertomeu Albert és l’artista albaidí que pintà les dependències l’any 1690.
A un part rehabilitada del palau trobem la seu del museu internacional de titelles, el
MITA i també una maqueta de grans dimensions amb la reconstrucció de la vila d’Albaida del segle XV.
 |
| Pati del Palau, un dels accesos al museu. |
 |
| Maqueta de l'Albaida del segle XV. |
QUADERN DE VIATGE, 2015
