POLÒNIA: CRACÒVIA, La colina de WAWEL

I allà dalt en un turó està Wawel, el castell i la catedral... hi anem envoltats per la llegenda del drac, és una visita de Cracòvia que pot faltar. 

Anem a la colina Wawel que és imprescindible per completar la visita a al ciutat. Pugem a peu, vorejant el riu Vístula, la imatge de la colina al fons és bonica. 

La colina de Wawel i el riu Vistula.

La colina de Wawel i el riu Vistula.

És un passeig agradable, trepitgem  estrelles dedicades a famosos, com les que hi ha al passeig de la fama de Los Angeles. Trobem noms coneguts. 

Passeig amb estrelles dedicades a famosos... a l'estil de Los Angeles.

De sobte ens sorprén el drac en forma d’estàtua, que és símbol de la ciutat. Hi està des de 1970. Conta la llegenda que en temps dels príncep Krak, origen del nom de la ciutat, després d’un temps de prosperitat, arribaren malaurats  anys en els quals un drac s’ho menjava tot. No hi havia manera de matar-lo. El princep va prometre que qui ho aconseguira es casaria amb la filla Wanda i rebria la meitat del regne. Era un repte difícil però al final va guanyar l’enginy abans que la força. Va ser el jove sabater, de nom Skuba, qui va farcir una pell d’ovella amb sofre i alquitrà, i li ho donà al drac per a que ho confongués amb un animal. I així va ser.  A partir d’aci hi ha versions diferents:  una diu que directament es va morir i altra que després de menjar-s’ho li va entrar una set terrible i es va beure tota l’aigua del riu Vístula, tanta en va beure que  va explotar.  Així s’alliberaren del drac. La cova on suposadament dormia el drac està darrere l’estàtua. I el drac cada cinc minuts tira foc per la boca donant algun que altre ensurt al que no s’ho espera. 

El drac de llegenda que trau foc per la boca.

Anem pujant el turó, cada vegada estem més a prop. Els castell i la catedral estan  a 250 metres sobre el nivell del mar.

El castell.

I una vegada dalt, es domina la ciutat i el riu Vístula. Uns recents casats han pujat al castell per fotografiar-s’hi en un dia tan assenyalat, tenen un bonic fons.

Entrada al castell.

Les vistes des de dalt.

 El castell va ser residència de residència de reis  des del segle X. Al segle XI i XII la fortificaren i començaren les obres de la catedral i ampliaren la residència amb un castell romànic. En temps del rei Casimir III el castell es reformà amb estil gòtic i al segle XVI s’adaptà a l’estil renaixentista. Per tot és un dels llocs més importants de Cracòvia cultural i històricament parlant. Actualment és un museu. 

Castell i catedral.

La catedral adjunta és molt important, es coneguda com la catedral de Cracòvia, i també com la catedral de san Wenceslao i san Estanislao. Tot el conjunt que hi ha a la colina entra dins de la catalogació de conjunt històric de la ciutat per Unesco. Al primer colp d’ull es veu una barreja d’edificis junts, hi ha cúpules i torres, però hi ha harmonia. 

Entrem al pati del castell. És lloc on es fan concerts.

Interior del castell, el pati.

També entrem a la catedral, és grandiosa, però hi ha massa per a veure, massa junt, satura tenir tant d'art al voltant. És un conglomerat de capelles cadascuna de diferent estil. Està tot molt ple i està fosca, quasi angoixa a la vista i més saber que hi està tota la història de la ciutat concentrada. La catedral és lloc de coronacions i santuari nacional on estan soterrats reis i ducs i així estan des dels ossos del drac a l’entrada de la porta de la misericòrdia, fins a l’últim president.

Porta de la Misericordia, entrada a la catedral, on estan els ossos del drac.

El polonès papa Wojtyła, Juan Pablo II,  va celebrar la seua primera missa en la catedral i 50 anys després va tornar per fer la seua primera missa com a papa. Wojtyła és molt venerat en tota Polònia.

El papa Juan Pablo II és venerat per tota Polonia.

A l’exterior hi ha un  mur amb inscripcions dels donants que compraren rajols per fer donatius destinats a reparar la catedral. Hi ha uns 600, però en foren unes 6000 persones les que participaren aportant diners. El primer que va fer donació va ser un turista americà.

Els noms dels donants per a reparar la catedral estan al larg del mur.

Deixem el castell i la catedral de la colina i entrem de nou a la part baixa, des d’on fem una útima ullada al que hem visitat. 

Ja estem baix i seguim el recorregut per la ciutat.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2016, POLÒNIA

FOTOS i MÚSICA: El Betlem monumental de XÀTIVA

Betlem de 2015

 El Nadal és més que el sentit religiós... es art i tradició. 

Música:

 Esta nit és bona nit

Carraixet

XÀTIVA: Entre muralles i torres

A partir d’este moment, ja mai podré veure a Xàtiva de la manera com ho feia fins ara, allà on hi ha edificis veuré les muralles que l’envoltaven i la protegien, veuré les portes d’entrada i les torres defensives.

Xàtiva des de la muralla de Llevant.

L’última vegada que vaig estar en el castell de Xàtiva era juliol i feia un calor sufocant, eixe dia em vaig dir que quan tornara al Castell hauria de ser amb oratge més fresc, i hui ho he fet. Però no per visitar el castell, que quasi em conec de memòria, sinó per fer un passeig a peu  des de Xàtiva vorejant les muralles.

El punt de partida és el Portal del lleó, ens guia Pascual que de Xàtiva en sap, i no poc. Som un grup de gent esperant impacients per trepitjar i veure una part de la ciutat diferent a la que estem acostumats.

La font del Lleó.

L’any 1788, es construí este portal d’entrada a la ciutat, havia de ser important i símbol de la ciutat. Al costat es decidí construir l’any 1818 una font amb dos lleons laterals, però per falta de diners només se’n va fer un. Sortosament han passat molt anys i ara en el segle XXI el lleó hi continua donant constància històrica de la importància del punt on s’hi troba.

Recorde de fa molts anys que junt al lleó hi havia una gasolinera i cada vegada que la veia, em posava les mans la cap en veure com desentonava en una de les avingudes principals de la Xàtiva que a mi sempre m’ha agradat tant i he trobat acollidora. Després hi havia un mur alt i des de fa uns anys hi ha un centre d’informació, que és més adequat, però... ahores d'ara encara no l’he vist mai obert. Però ja deixe de cavil·lar perquè estem el grup complet i comencem la ruta.

La font del Lleó.

Seguim endavant per la gran avinguda, per on anava la muralla de llevant ara hi ha edificis alts. Sortosament hi ha alguns xicotets trams on la muralla s’ha conservat com a testimoni dels passat.

Muralla del Nord

Escoltant a Pascual, imagine com seria la llarga muralla i em dol pensar en la destrucció i la falta de sensibilitat per no conservar  el patrimoni que és història. No puc deixar de comparar Xàtiva amb altres ciutats emmurallades on la ciutat ha crescut extramurs i a la part d'intramurs ha quedat la part històrica. En Xàtiva no es va fer així malauradament.

Passem pel que seria el portal de santa Ana que donava directament a l’ermita de santa Ana, del segle XV, que actualment està declarada bé d’interès cultural. També pel Portal de València o Portal fosc, que donava al camí de València, este accés d’entrada també era conegut com el Portal de la Consolació per estar junt al convent de les monges dominiques de la Consolació.

Punt on estava el Portal Fosc.

Seguim vorejant el que seria la muralla entre portals principals i secundaris com és el del Puig i parem en intramurs, al costat del conegut com jardí del bes, el jardí de Carmen Perez.

Anem cap al jardí del bes...

El jardí del bes, que es mereix capitol a banda.

Intramurs dels jardí del bes.

Algun dia explicaré més sobre este jardi i la seua història, ara seguim el trajecte que seguia la muralla.

Encara continuem a la ciutat entre edificis i cases i parem al Portal de Cocentaina, i escoltem la seua història al voltant del seu actiu comerç i la moneda pròpia.

Seguim endavant per un carrer que no havia trepitjat mai i arribem al convent de sant Onofre el Vell que és just el punt que marcava el llindar emmurallat. Ens desviem per un carreró deixant l’asfalt i seguim  per un  camí de terra perquè just davant, com si fos un llenç pintat, tenim les muralles. El convent de sant Onofre el Vell era el límit que quedava extramurs mentre que el límit intramurs era el convent de Montsant que és cap cap a on anem ara.

Convent de sant Onofre el Vell...nosaltres el deixem i ens enfilem per una senda de terra...cap ala muralla...

Quina meravella! Veiem la ciutat des de les altures, des de les muralles i torres defensives, observem com estan construïdes, i notem la diferència d’antiguitat.

Estes muralles han estat testimoni de segles i segles d'història.

Tot el que veig m’agrada, mai haguera pensat estar tan a prop de les muralles que sovint veig des de la llunyania quan estic per  Xàtiva.

Xàtiva des de les altures...

Estem en la zona de Montsant. Parem a l’ermita de sant Josep construïda a finals del segle XVIII. A prop de la porta més antiga de l’ermita s’hi trobava l’antiga porta de l’Aljama, segons conta la tradició és la porta per la que va entrar Jaume I a Xàtiva l’any 1244.

Ermita de sant Josep

Porta de l'Aljama.

Ens envolta la història per tots els costats, visigots, àrabs o cristians trepitjaren estes terres i deixaren constància i el castell cada vegada el tenim més a prop. També tenim a un tir de pedra l'actual hotel Montsant que tantes coses del passat podria contar.

Estem prop del castell

La següent parada és a unes ruïnes. En les excavacions de 1991 s’hi trobà el que va ser un palau islàmic dels segle XII. Hi ha quatre àrees delimitades i en algun tram s’hi conserva la pintura original que el decorava.

Palau islàmic.

Just enfront del palau hi ha una muralla que pertanyia a l’antiga  mesquita, ara cementeri i tot seguit arribem a l’ermita de sant Feliu, la més antiga, la que domina la ciutat en el que era l’antiga urbe romana. Data de 1265 després de la conquesta de Jaume I i es construí sobre una catedral visigòtica. Cal parar atenció a les columnes de l’atri orientat al nord perquè són totes diferents unes d’altres i procedeixen d’antics edificis romans. I trobem una base que demostra la magnitud i la grandària d’algunes de les columnes.  La portada és romànica, estrany per a l’època quan va ser construïda l’ermita perquè era quan predominava el gòtic.

Ermita de sant Feliu

I amb tot, arribem al castell on fem un descans per reposar i agafar forces.

Ja estem al castell...

No el visitem, però des del pati d’armes accedim a l’exterior per la porta de socors i així mirem les muralles de l’altra banda, alhora que tenim unes vistes magnifiques a la serra de Bixquert.

Muralla que trobem en eixir per la porta del Socors.

Quan eixim del castell entrem a la Torre del Sol, la més oriental de llevant datada en 1201. Entrem hi pujant per unes estretes escales i accedim a una sala que em sembla gran. La sala té molta claredat perquè hi ha moltes finestres des d’on entra el sol cada dia només eix per l’horitzó. M’agrada molt el lloc. Uns panels informatius expliquen el procés de restauració.

Torre del Sol.

Encara podem pujar més amunt, i aixi ho fem, accedim a la terrassa.

Torre del Sol.

Fem la tornada a Xàtiva per les muralles de Ponent.

Eixim de la torre del Sol, i de tornada trobem la cova de les gotetes...i seguim endavant.

Parem a una nevera, un magatzem de neu, la portaven d’altres caves de la serra Mariola. Construïda entre els segles XVII i XVIII, va ser restaurada fa uns anys. La industria de la neu va desaparèixer al segle XIX, s’inventaren altres sistemes de refrigerar i conservar el gel i les caves ja no feien falta.

Nevera.

Anem baixant, seguint el que serien les muralles i parem en un punt, el que es considera la porta principal d’entrada a la ciutat.

Ja estem baix...a la ciutat...

El que queda de la porta d'entrada...

Estem als casc antic, un mural que malauradament s’està fent malbé situat al carrer Almas, ens crida l’atenció perquè mostra amb detall la Xàtiva antiga, l’enmurallada, la que hem anat descobrint en este passeig. El mural està basat en un dibuix fet per Anton Van den Wyngaerde en 1563 per encàrrec de Felip II. Altre dia he de tornar i mirar-lo amb més deteniment, haurà de ser prompte, estar a l'intempèrie el deteriora rapidament.

Mural al casc antic.

El mural està junt a la torre de Castella o portal de Castella a la que li diuen Torre de l’ametla. És l’única que es conserva de Ponent. De nou m’entra pesar pensar en com  haguera pogut ser Xàtiva si es conservara tota la muralla, com ha passat en moltes altres ciutats. Quina llàstima que predominaren els  interesos d’uns pocs!

Porta de Castell, al que se li diu Torre de l'ametla.

Ja estem de nou entre cases i edificis, deixem a un costat carrers que formaven part de la juderia on hi havia dues torres, una d’elles corresponia a la porta de la galera o de sant Jordi.

Carrer que pertanya  al juderia.

Seguim caminant cap al centre de la ciutat, sempre per on aniria la muralla, i passem per  una torre que formava part d’ella, la torre de l’esglèsia de santa Tecla, em resulta xocant perquè mai m’havia parat a mirar-la i això que és alta i cridanera..

Torre de l'esglèsia de santa Tecla

Queda poc per arribar-hi al punt d’on hem iniciat la marxa. Anem pel carrer botigues i després pel carrer paral.lel al que anava la muralla, el senyorial carrer Moncada, en ambdos carrers trobem  accessos a la muralla principal i de nou em percate de com generalment mirem i no veiem per on anem. 

Accesos directes a la muralla.

És el que m’ha passat en este cas, tant mirant cap amunt o cap avall m’he adonat de detalls que abans m’havien pssat desapercebuts.

Detalls...

Sabieu que als carrers estan dferenciats els trams per on passava la muralla? M’agrada que, ja que es van destuir, al menys quede constància de la part exacta per on passaven.

Si mirem per on posem els peus podem veure per on anava la muralla...

A partir d’este moment, ja mai més podré veure a Xàtiva de la mateixa manera a com ho feia, allà on hi ha edificis veuré les muralles que l’envoltaven i la protegien, veuré les portes d’entrada i les torres defensives. M'he alegrat molt d'haver tingut l'oportunitat de fer eixa mirada tan peculiar de Xàtiva.

QUADERN DE VIATGE, XÀTIVA tardor 2016