Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 1 d’octubre de 2022

BAEZA-I PART (JAEN)

Baeza té un casc vell ple de grans monuments, a cada pas hi ha un, tots sorprenents...

Úbeda, Baeza i Jaen són tres ciutats joies del renaixement. Ja hem visitat Úbeda, i us l'he mostrada en moltes parts: UBEDA I-UBEDAII, UBEDAIII i UBEDA IV. En Ubeda és on tenim l’hotel i fem visites pels voltants, ara us mostre Baeza, Patrimoni de la humanitat junt a Úbeda, que està a només 10 quilometres i a 48 km de Jaen, així que és molt fàcil poder veure els tres tresors en unes dies de visita per la zona. Està tot, a un tir de pedra.

Com passa en Úbeda, el verd de les oliveres predomina en els voltants d’esta ciutat amb orígens ibèrics, romans, visigòtics i musulmans, època en la qual va ser la més important de la província després de la capital Jaen. Aleshores tenia molta activitat comercial i hi havia nombrosos basars, fins que fou conquistada per Ferran III “El sant” l’any 1227. L’època musulmana fou important però més ho va ser als segles XVI i XVII a nivell cultural, en agricultura, ramaderia i industria. Hi s’hi va crear la universitat i la gran part dels monuments civils i religiosos. Cert que és una ciutat plena de palaus i places amb valor artístic, històric i cultural.

Comencem la visita per la plaça del Pópulo o de los Leones. És una plaça monumental amb encant, segons diuen és possiblement una de les més boniques de la província. En esta plaça s’hi concentraven els edificis més alts de la ciutat, hi acudia tan el clero com la noblesa.


Enmig hi ha, des del segle XVI, una font, coneguda per la font dels lleons. Ens apropem i m’adone que no tots són lleons hi ha també cavalls. Els lleons es distingeixen per les melenes i els cavalls perquè estan asseguts doblant les potes. De les boques ix l’aigua. És un monument arqueòlogic que procedeix de la ciutat romana de Cástulo. Sobre pedestal, corona la font la princesa ibera Imilce, esposa d’Anibal, va vestida camb túnica, com a l’època romana. Els animals als seus peus, la protegeixen. El cap d’Imilce que veiem  no és l’original, el va perdre durant la Guerra civil. 


Entre els edificis de la plaça, estan l’antiga carnisseria, construïda en 1547 durant el regnat de Carlos V. A l’apoca medieval l’escorxador estava a la planta baixa i la zona de venda estava al pis superior.  Al llarg de la historia ha tingut molts altres usos: assecador de pells, arxiu històric i museu, també seu del patronato de joventut i esport. Actualment és seu de jutjats. La façana és gran, té dos cossos diferents, en el primer està la orta i tres finestres amb reixes i en el segon un mirador amb pilars quadrats. Enmig hi ha un escut imperial.


L’altre edifici important és el de l’Audiència civil i Escrivanies públiques, que actualment és on està l’oficina d’informació i turisme. En el seu dia es deia també Casa Pópulo perquè sobre un dels balcons estava col·locada la imatge de la Verge del Populo. L’edifici es d’estil plateresc i per a construir-lo es va enderrocar la muralla musulmana que hi havia darrere. Hi ha dos altures. En la part inferior hi ha sis portes, una per cada escrivania publica, i  damunt les portes,  hi ha sis escuts de la ciutat i sobre columnes adossades entre porta i porta, set lleons tombats.  Al cos superior que estava ocupat per l’audiència, hi ha escuts imperials i el del corregidor. També hi ha finestres amb columnes balustrades.


Però el que destaca de tota la plaça, per a mi, és l’arc de Villatar que junt a la porta de Jaen, formen un conjunt singular. Realment a mi m’ha sorprès. Tal volta per la situació tancant la plaça, tal volta per estar junts a cases... m’agraden. Antigament eren dos passos contigus que s’obrien en la muralla. L’arc es construí en 1522 per commemorar la batalla de Villatar en la que les tropes de Carlos I guanyaren als comuners castellans i la porta de Jaen era una dels accessos més importants de la ciutat medieval emmurallada.



Creuen les portes…i veiem la plaça a traves de l’arc…


Seguim pel cas vell, pel carrer Romanones i Beato Avila, observant façanes de cases amb escuts...anem camí de l’antiga universitat...


...però abans d’arribar i trobar les petjades de Machado en la ciutat, veig de lluny un arc que em crida l’atenció, és l’Arc del Barbudo, que antigament fou una de les portes d’entrada a Baeza. El nom és en honor a un militar Martin Yañez de la Barbuda, que en 1394 va eixir per esta porta per a lluitar contra els musulmans granadins. Malauradament fou derrotat i mort. Abans el nom era, l’arc de San León per un convent franciscà i anterior ermita. Per esta porta s’accedeix a la Barbacana, l’espai defensiu que quedava entre les muralles.


Junt a l’arc del Barbudo, quan acaba el carrer Romanones trobem la Capella de l’antiga universitat amb una torre en el cantó. Tot enllestit al segle XVII i d’estil renaixentista. I seguint, a continuació està l’entrada a la que va ser l’antiga universitat, creada  a finals del segle XVI, una de les quatre en Andalusia al segle XVI, abans que les universitats d’Úbeda o Jaen. En Baeza tenien esperit intel·lectual. Les primeres graduacions foren l’any 1549 i aquestos alumnes foren posteriorment professors de la mateixa universitat. Durant molt de temps, fou considerada la millor d’Andalusia.

A les parets de la façana veiem els cridaners vitores, que són característics en les universitats fets pels alumnes que aconseguien el doctorat, i que en Salamanca, la ciutat universitària per excel·lència, se’n veuen tants. En els nostre recorregut en veurem més, especialment en un edifici que no està molt allunyat d’on estem ara.


Actualment és un institut de Secundaria i els alumnes encara no s’han acostumat a veure grups de turistes escodrinyant pel pati i les sales que l’envolten. Ens miren encuriosits, tal vota seran alumnes que hi estan el primer any i no saben que el fet que el pati s’ompliga de turistes és una pràctica habitual al llarg del dia.  El pati té estructura típica renaixentista amb doble arcada i escala coberta.


Des del pati veiem les portes per accedir a l’aula magna i a l’aula on el poeta impartí classes. Machado, el poeta sevillà, va estar a Baeza des de 1912 a 1919, és estimat en la ciutat, hi va escriure alguns dels seus famosos poemes. 


Entrem a l’aula del poeta. Hi ensenyà, durant set anys, gramàtica francesa a alumnes de batxillerats. Es conserva com era abans, amb el mateix mobiliari. Després entrem a l’aula magna per continuar fent-nos idea de la vida estudiantil del passat i comprovem que té una acústica impressionant


Eixim de l’antiga universitat i seguint camí arribem a una placeta. Els monuments en Baeza estan tots junts. Tothom visitem el mateix i hi ha molta gent. És l’únic inconvenient que trobe a Baeza. Som massa grups de turistes que com un ramat anem seguint els guies locals,  guies, que per altra banda expliquen el mateix a tothom. Ho sé perquè m’aprope a altre grup i escolte els mateixos acudits que la nostra guia local està contant-nos. Sembla que tots i totes han aprés la història en la mateixa escola.

El turisme és inevitable i més quan hi ha un títol de Patrimoni de la Humanitat, en esta ocasió compartit amb la veïna ciutat d’Ubeda. Però sent honesta, he de dir que en Ubeda no he vist tant d’allau de gent. Tal volta és un idea equivocada perquè l'he vista en hores que el turisme no circula pels carrers, de bon matí i per la nit... i eixe es el que més recorde. Tal volta deuria quedar-me més dies en Baeza i gaudir de les hores quan els autobusos se’n van...seria la manera de veure de manera tranquil·la esta ciutat tan carregada d’art i història.

El passeig continua...en EN BAEZA II PART

QUADERN DE VIATGE, ÚBEDA i província de JAEN, primavera 2022

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada