RESSENYA LITERÀRIA de LOS INOCENTES

 

LOS INOCENTES

Maria Oruña

Hui ressenye la novel·la “Los inocentes”, de l’escriptora gallega Maria Oruña. Forma part de la saga de “Los libros del puerto escondido” protagonitzats pet la tinent d’homicidis de la Guardia Civil Valentina Redondo i el seu equip d’investigació i són llibres que tenen d’escenari Cantabria.  “Los inocentes” és el llibre que fa 6 de la saga. Però són llibres independents que es poden llegir per separat. De fet jo, a més de “los inocentes” solament he llegit “Lo que la marea esconde” i cert…és també molt intrigant. Ja llegiré la resta. Atrapa el lector des de la primera fulla. Altre llibre de l’autora però ambientat en Galicia és “El bosque de los cuatrovientos” un preciós llibre que transporta a la Galícia profunda i a un monestir que actualment és hotel, per això el vaig ressenyar al blog viatger, perquè és un llibre que a més de fer gaudir al lector amb la trama, fa conèixer llocs interessants. 

En “Los inocentes” tot comença amb un inexplicable atemptat massiu en un balneari de luxe, el de Puente Viesgo, no molt lluny de Torrelavega o Santander. Utilitzen un perillosa arma química i les víctimes són uns empresaris de la construcció i del sector immobiliari, que pertanyen a una associació anomenada BNI i tenen la seua trobada anual al balneari. La BNI són empresaris que treballen de manera independent però s’ajunten de tant en tant per crear una xarxa de contactes.

Valentina és la cap que dirigeix la investigació. La tinent és enigmàtica i atrau per la seua fortalesa i determinació, per la seua intel·ligència i professionalitat. I també per la mirada,  amb dos ulls que no són iguals. Ha de compaginar el treball amb els preparatius del seu casament amb el nuvi anglès Oliver Gordon. Es casen en dos setmanes. Oliver regenta un xicotet hotel en la costa, prop de Suances.

És novel·la negra, d’assassins i assassinats, d’investigació policial coordinada per diversos cossos i forenses escorcollant els morts. Com correspon al gènere, té intriga, de la que mai és el que sembla, de la que convida a llegir mes i més fins a saber què ha passat, saber qui és el culpable i per què ha fet el que ha fet. Unes cites d’altres autors encapçalen el capítols, cites que estan relacionades amb el contingut que conté. Són com pistes.

I fa pensar. A mi personalment m’ha fet reflexionar-hi sobre el càstig i la venjança, sobre els tipus de crims i els criminals i sobre la innocència. Crec que la paraula innocent en la novel·la es pot entendre de diverses maneres. Són innocents els que moren o es veuen afectats pel gas mortífer en el balneari, també els ferits o morts en la persecució del culpable, però també podem pensar que la mà assassina executora de la barbàrie, és la d’un innocent. Opine que hi ha molts assassins que s’han vist abocats a delinquir per les circumstàncies. I no és justificar-los, sinó entendre’ls. Perquè criminals hi ha de molts tipus: estan els dolents “de debó”, sense escrúpols i sense miraments que fan mal per enveges, per poder, per diners...hi ha mil raons...i els dolents per la situació que han viscut o viuen. Crec que hi ha persones que porten als muscles una realitat pròpia que realment els duen a portar una mala vida. I no necessariament són dolentes. En la novel·la estan els dos tipus.

Hi ha moltes novel·les negres publicades, sembla un gènere de moda,  però no totes estan ben escrites. Maria Oruña escriu bé i aconsegueix una trama creïble, encara que estem parlant d’una tragèdia que agafa unes dimensions terribles. I que mai passe!  La novel·la està escrita amb ritme àgil que s’accelera al final en la resolució del cas. Es nota que darrere hi ha un treball de documentació sobre els diferents cossos de seguretat i el treball dels forenses però m’agrada que no es pare en informació que sobra.  I també està encertada la manera com es mostren els fets compaginant-los amb els sentiments de Valentina, que són tan variables. La tinent sap que la persona culpable no és qualsevol, ho sap per altre cas en la que va patir malaurades conseqüències per la seua culpa, sap que és una persona molt perillosa i experta en matar i tot l’afecta personalment.

M’agrada el contrast en diversos aspectes. L’autora ha triat un balneari, oposant el concepte de benestar que s’hi proporciona en els balnearis amb els assassinats que hi passen. I també contrasta la successió dels malaurats fets i la trama, dura i cruenta, fosca i pesarosa, amb el paisatge idíl·lic real que ho envolta. La naturalesa en general és la puresa. Es nota com Oruña estima la terra càntabra: els pobles, la mar...la vegetació i la fauna. Per cert, la merla aquàtica apareix sovint com una pinzellada dolça en l’agra realitat que estan vivint. I seguint amb els contrastos, també n’hi ha entre la manera de ser de Valentina i el nuvi angles. Ella tan activa i ell més reposat i tranquil. Altre aspecte que m’agrada és que apareguen personatges durs i implacables que alhora mostren empatia. No s’ha de prejutjar. Que siga la justícia qui jutge.

 A partir de la lectura de la novel·la els llocs que descriu seran més visitats. No tinc cap dubte que “Los inocentes” és un reclam turístic. Ja ho deixa caure l’autora en la novel·la, cap al final, quan diu que el balneari està tot ple des que passà el fet de l’atac amb el gas... Passa en la novel·la i estic segura que passarà en la realitat. Molta gent és fanàtica de visitar llocs literaris i està de moda organitzar-los per promocionar els llibres i els llocs que en formen part. Qui sap si acabarà fent-se una ruta literària seguint els escenaris de “los inocentes”!

 La novel·la m’ha motivat a buscar informació sobre el gran hotel balneari de Puente Viesgo que es remunta al segle XVIII quan ja es valoraven les aigües termals pel seu poder terapèutic i també sobre el “Templo del agua” que s’obrí al públic en l’any 2006, en el que s’hi pot fer un circuit per a la relaxació i el descans. Reconec que no m’agraden molt els balnearis...però..mai se sap...I he buscat informació sobre Suances i “La playa del loco” amb uns espectaculars penya-segats. És on està situat el xicotet hotel, Villa Marina, on viu Oliver i la protagonista, sembla una zona bonica on no he estat, Oruña m’ha fet ganes de conèixer-la. Que bonic és llegir. És un goig quan et desperten la curiositat.