LA TOSCANA (Itàlia) PISA II PART: Un poc dels casc antic

Pisa és més que la Torre inclinada i la plaça que l’envolta…cal fer un passeig per descobrir altra vessant de la ciutat no tan afamada.

En la plaça dels miracles  estaríem més temps…per pujar a la torre, per entrar al Baptisteri, per visitar el Cementeri…o simplement per descansar a la gespa davant de la Catedral i el Baptisteri, però cal seguir visitant la ciutat. Abans de deixar la plaça parem l’atenció en el gran edifici del lateral, és l’antic hospital construït al segle XIII, aleshores anomenat della Misericordia, després de S Spirito i finalment Santa Chiara. És una construcció quadrangular de 150 metres de costat i dos torres als cantons. Actualment hi és l’oficina d’informació i turisme i dos museus.

També parem l’atenció en l’edifici groc just al costat del Cementeri. És el palazzo de la opera della primaziale  que data del segle XIV i manté l’aspecte original de quan era seu de l’organisme que gestiona la catedral i el conjunt monumental. L’edifici es va construir com seu dels diferents treballadors de l’opera del Duomo com els sastres, els campaners, els conserges o els peons. Després es dedicà a diferents usos i prompte s’utilitzà per a finalitats religioses.  En la façana està l’escut dels Medici, que al llarg del viatge per la viatge veurem en tantes ocasions,  i panels de marbre i diferents plaques commemoratives. Cap matisar que el Medici fou una família florentina de banquers molt influent en tota la toscana.

Actualment només conserva les oficines de vigilància i supervisió tècnica, la resta de l’edifici, des del 2014 acull exposicions temporals d’art.  Davant, al gran jardí, hi ha dos estàtues. Una no és del gust de tothom i crea debat, perquè és la copia de la Lupa capitolina col·locada a la plaça en 1926 donada per Mussolini quan visità Pisa. Els detractors consideren que no hauria d’estar perquè simbolitza el feixisme italià. I l’altra l’estàtua, l’Angelo caduto, és obra d’un escultor polonès i està feta en bronze.

 

I és que Pisa és més que la plaça dels miracles, és el resultat de segles d’esplendor cultural i econòmic que passà per temporades d’abandó. Actualment és una ciutat jove i animada que sap compaginar el passat amb el present. Un passat que uns diuen que és grec i altres diuen que és etrusc, tan se val, el que importa és l’esplendor medieval especialment entre els segles XI i XII , just quan es construí la Piazza dei Miracoli, la catedral i la piazza del Cavalieri, just la plaça cap a on anem ara.

Ens enfilem pel carrer Santa Maria, amb unes vivendes que denoten riquesa. Són  elegants. És zona  d’universitats. Pisa fou centre d’estudis del gran ducat de Toscana. Parem davant del college Ferdinando. Fernado I volia acollir a tots els estudiants que s’ho meresqueren, fins i tot als que no tenien oportunitat de pagar-se els estudis. El seu pare, Cosme I, ja havia obert el col·legi de la Sapienza en el convent de San Francisco. Així que com una continuació de la preocupació pels estudis, el fill en 1593 inaugurà Ferdinand College. Té un portal de marbre i un bust del gran Duc. Els estudiants tenien regles estrictes.

Continuem caminant tranquil·lament pel carrer Santa Maria. Antigament eren torres que amb els anys i per necessitat anaren ajuntant-se per fer les cases més grans. Es nota a les façanes. Observant-les, encara s'hi veu el que queda de les antigues parets de les torres. Ens expliquen com es distribuïen les dependències de la casa i em resulta curiós que la cuina sempre estava en la tercera planta. Hi ha molt d’ambient, algunes de les antigues torres medievals són ara restaurants.

Si seguirem fins el final del carrer  arribaríem al riu Arno i trobaríem l’església de Santa Maria de la Espina, que veurem més avant quan creuem un dels ponts.

Pisa fou República Marítima gràcies al comerç nacional i internacional que la convertí en potencia naval. Sembla curiós este detall, només per pensar que Pisa estava al costat del mar. Però s’ha d’entendre que sent un delta dels riu Serchia i Arno la desembocadura ha anat retrocedint nou quilometres de la costa. Doncs així fou i establí llaços amb Orient d’on importava productes valuosos. El domini polític va decaure després de la batalla de Meloria contra Gènova en 1284. Als anys següents cauria sota el domini de senyorius de famílies importants, fins ser conquistada per Florència en 1406: els Medici aconseguiren la recuperació,  proporcionant importants obres artístiques. En 1800 va ser Napoleó qui contribuí al desenvolupament de la ciutat fundant  la universitat i en 1860 Pisa es va unir al regne d’Itàlia.

Deixem el carrer i  ens desviem en la piazza Felice Cavalloti, els rètols amb els noms dels carrer ens indiquen per on anar. Passem  per a via del Mille,  per  via della Faggiola, per via Corsica on està  l’esglesia de San Sisto en Cortevecchia, fins arribar a la piazza Cavalieri.

Que espaiosa! Té forma triangular. És, després de la plaça del Duomo, la més important de Pisa. En esta zona s’hi robava el Foro romà. En l’antiguitat representava el centre del poder civil front al religiós, aleshores el nom  era la plaça dels set carrers, perquè hi acabaven radialment set carrers. Actualment en són 5. Al segle XIII es construí, fusionant edificis existents, l’actual palazzo della Carovana, en funcionament des de 1261, que actualment és l’Escola normal superior.

Hi també està el Ppalazzo del rellotge  de la familia Gualandi que incorporà la torre della Muda. Al final del segle XIII s’amplià per fer oficines i la residència del Podestá.

A partir de la segona meitat del seglel XVI per decisió de Cosme I de Medici es remodelà adaptant  el palau de Carovana i es creà  l’església de san Stefano, per destinar-la com a seu de l’ordre de cavallers de San Esteban, que va ser important. L’escut de l’ordre es veu a les parets de les edificacions de la plaça.

Entre 1912 i 1952 el tramvia travessava la plaça. Entre 2012 i 2013 es va fer una renovació  i l’asfalt es va substituir per paviment de gres. Actualment la plaça és focus cultural i estudiantil per estar hi l’Escola normal de Pisa i els antics palaus ser  establiments dedicats a la cultura i l’estudi. Enmig de la plaça està l’estàtua de Cosme I de Medici, fundador de l’ordre, promotor de la universitat de Pisa  i gran mecenes. El mecenatge fou per als Medici un dels principals instruments politics. 

Una vegada fet el passeig pel casc antic retornem a la plaça de la catedral mirant pels carrers perpendiculars que estan menys transitats.

Ens dirigim cap a la Porta Nova de la muralla, per on hem entrat,  i eixim a extramurs.

Però abans  observe les muralles i la Porta del lleó que està en la mateixa plaça. Darrere està el cementeri jueu.

Quan eixim del recinte emmurallat seguim veien restes de muralles que són de les més antigues d’Itàlia i estan quasi intactes…

I veiem el riu Arno, i l’església de la Espina a la seua vora, un temple gòtic del segle XIV, que degut a les crescudes del nivell de l’aigua en 1871 fot desarmat i reconstruït  part a part on el veiem actualment , a un metre més alt de la seua posició original. I amb esta estampa del riu m’acomiade de Pisa, una ciutat acollidora que es mereix una visita amb tranquil·litat.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2024, LA TOSCANA