Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 17 de novembre del 2026

TOLEDO- I PART: PASSEIG FINS A LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT i CATEDRAL

 Toledo és una ciutat que té un “nosequè” que convida a visitar-la encara que la ja conegues. Tal volta la raó és la denominació com ciutat de les tres cultures la que li dona un encís especial.

Comence a mostrar-vos la ciutat de Toledo per la part de fora de les muralles, perquè hi ha un mirador on es veu una bonica estampa de la ciutat.

A Toledo he estat en moltes ocasions. En una de les vegades, la panoràmica la vaig fer des del Parador Nacional. La que veig hui des del Mirador del Valle, és pareguda. Podem observar de lluny alguns dels edificis que hi destaquen; la catedral, l’alcasser, en un lateral el castell de san Servando...el seminari major san Andrés...i just mirant este edifici recorde  un dijous sant, que estava en la catedral de Toledo escoltant la missa solemne de setmana santa,  i em cridà l’atenció, en un moment donat, veure desfilar molts retors, molts...mai n’havia vist tants concentrats. Ara entenc que serien  els seminaristes que hi estan estudiant...

Mentre busquem lloc per aparcar passem per la zona denominada Los Cigarrales, vorejant el riu, no té res a veure amb el tabac i els cigarrets, és que hi les xitxarres i canten molt... Hi ha grans finques senyorials, envoltades d’oliveres, horts i jardins, des del segle XVI eren segones residències per a la noblesa i i burgesia escapant del calor. Ara moltes s'han convertit en hotels o restaurants.

Veiem el pont medieval de Sant Martin del segle XIV amb dos torreons a cada extrem, exemple d’arquitectura militar que té de fons, l’edifici de monestir de san Juan de los Reyes on volem anar de vesprada i el pont de Alcantara, construcció romana del segle III dC restaurada al llarg dels segles i que està als peus del  castell de san Servando.


Passem per davant de les muralles i de les portes d’accés, la de Cambron, una de les més antigues, possiblement d’origen visigot i la Porta de la Bisagra o Porta Nova, d’origen no clar, possiblement àrab o mudèjar, l’aspecte actual tan  imponent és del segle XVI. Un desembre vaig vindre a passar el cap d’any i teníem l’hotel fora de les muralles, molt a prop de la porta de la Bisagra. Quantes vegades les creuàrem!


Ara si, aparquem i iniciem la visita a peu. Com he dit, he estat en Toledo en  ocasions, però sempre hi ha coses que estan diferents. Per exemple, l’última vegada que vaig vindre no hi havia escalinates mecàniques que eviten les costeres i et porten directament al centre històric. o si eren no les vaig veure. En les del passeig Recaredo hi ha diversos trams d’escales creades l’any 2000, perquè se salvà un desnivell de 40 metres. Ens deixen davant de l’edifici de Diputació. Hi ha altres escales creades en 2014 prop de l’estació de trens i d’autobusos. I les dos, amb zona d’aparcament prop. Està molt bé pensar en la gran quantitat de turistes que cada any visiten la ciutat declarada Patrimoni de la Humanitad per UNESCO i coneguda como "la Ciutad de las tres cultures".

El primer que veiem és l’edifici on està el  Museu d’art modern amb la Col·lecció Roberto Polo: Centre d'Art Modern i Contemporani de Castella-la Manxa (CORPO). Inaugurat en 2019, és un dels pocs museus que hi ha al món creats per un Govern per albergar una col·lecció privada. L'edifici és l'antic convent de Santa Fe, construït entre els segles IX i XVIII, amb categoria de Bé d'Interès Cultural en la seva condició de Monument Nacional. També veiem l’edifici neoclàssic de Diputació de 1897, que abans de pujar les escales ja hem vist.

Però ens interessa més el casc antic. Anem cap a la plaça de l’ajuntament on també està la catedral. Són carrers estrets amb balconades i miradors que destaquen. Algunes portes de les cases estan obertes i en una en concret, observem des del carrer com es treballa la fusta de manera artesanal, altres portes estan tancades i veiem els tocs situats en alt perquè els utilitzaven les persones que anaven sobre cavall. 

Seguim caminant...Ja veiem el lateral del palau episcopal i l’arc que l’uneix a la catedral...estem prop...

Ja estem en una de les places més importants. A la plaça hi ha quatre edificis, el palau de justícia, a la cantonada amb el carrer Cardenal Cisneros, que va ser la casa del Degà de la Catedral de Toledo,  la Catedral amb el Palau Episcopal al costat que té un pòrtic d'Alonso de Covarrubias del segle XVI i l’ajuntament amb una curiosa font davant que ha portat polèmica. L’ajuntament és un edifici espectacular del segle XVI amb estil Herreriano encara que pel qual van passar grans mestres, com el fill d'El Greco entre d'altres. La font de l'artista a nivell internacional Cristina Iglesias fou encarregada per motiu del IV Centenari de l'El Greco que se celebrà el 2014. És una obra d’art que representa com l'aigua arriba fins al nucli de la ciutat i els corrents subterranis que hi ha al nucli històric. L'escultura es va omplint d'aigua a poc a poc i després es buida del tot. Quan està plena d’aigua la catedral s’hi reflexa.

Però el que destaca és la catedral,  Primada d'Espanya, a la que li dedique capítol a banda. Està tot just davant de cara a cara a l’ajuntament i és òpera prima del gòtic espanyol, joia del patrimoni mundial i una de les millors galeries d'art del món.


QUADERN DE VIATGE, TALAVERA DE LA REINA I VOLTANTS, abril 2026

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada