L’exotisme
de la regió del nord és la que atrau al turista i alhora és la causa de la
desintegració gradual de la cultura autòctona. Encara que, per altra banda, hui
per hui, esta cultura no pot sobreviure sense els ingressos que el turista
proporciona.
 |
| Cal anar a Tailàndia per conéixer estos poblats amagats a les muntanyes, una vegada es coneix el que ens pot resultar un xoc cultural, s'apren a respectar i estimar |
Tenim la població de Chiang Rai com lloc base per anar a visitar
les tribus de la muntanya. Després d’un divertida nit assaborint l’ambient
local, (que no el menjar), mirant l’espectacle tradicional i l’espectacle de
com els tailandesos gaudien empassant-se gustosament insectes de tot tipus fregidets,
ens despertem de bon matí per enfilar-nos en barca i pel riu Kok fins el POBLAT
KAREN situat a les muntanyes baixes.
 |
| Som un grup menut i ben avingut. |
I apreciem la vida a la vora del riu. Segons
Carmen Sarmiento, les
tribus del nord de Tailàndia són les més fascinants del món, i amb eixa expectativa
arribem al poblat Karen, on els elefants van al seu aire i trobem un ritme de
viure lent i sense presses.
Les tribus del nord estan relativament aïllades, però el turisme arriba
on siga i també s’endinsa en estos
poblats que veuen alterada cada dos per tres la seua quotidianitat i va
adoptant a poc a poc i quasi sens adonar-se elements moderns que xoquen amb la
tradició heretada. En part necessiten del turisme. L’exotisme de la regió del
nord és la que atrau al turista i alhora és la causa de la desintegració
gradual de la cultura autòctona. Encara que per altra banda, hui per hui, esta
cultura no pot sobreviure sense els ingressos que el turista proporciona.
 |
| De tant en tant les aigües es mouen massa...Totes les embarcacions són iguals, les dels pescadors i les dels turistes que anem riu amunt o avall. |
Son grups separats de Tailàndia no nomes per l’idioma, que sortosament conserva, sinó perquè,
com no són ciutadans tailandesos no reben ajuda governamental. També és cert
que esta situació està canviant i cada vegada hi ha mes sensibilització cap a estos
grups minoritaris refugiats a les muntanyes i el govern esta fent esforços pe
integrar-los.
 |
| Observem la vida dels habitats de vora el riu... |
Hi ha poblats on hi ha més turistes que habitants. Sortosament no ens
trobem en eixa situació i quan visitem el poblat no hi ha altres occidentals
com nosaltres, però es nota que estan acostumats al tracte amb forasters. Estes
visites s’han de fer amb respecte, simplement s’ha d’emprar l’empatia i pensar
què voldríem si foren ells els que ens visitaren.
 |
| No tot són cases de palla i fusta. |
El poblat Karen que visitem en primer lloc acull a la seua escola els
xiquets dels voltants. No podem evitar fer una ullada a l’escola. No podem
evitar intentar parlar amb xiquets i xiquetes que acudeixen cada dia, alguns
des de llocs un poc allunyats.
 |
| Ens agrada vore què fan a les escoles...com estudien els xiquets i xiquetes que són el futur, parlar amb ells... |
L’escola unifica, tanmateix estes tribus mantenen molt pures les
tradicions, esperem que així continue, no hi ha res millor que tenir sempre
present el passat i els arrels, encara que hi ha costums i tradicions
qüestionables i poc comprensibles per a la mentalitat forastera que trepitgem
eixes terres.
 |
| Es un passeig en barca agradable. |
Un fet dels anomenats incomprensibles que passa i no poques vegades és
la venda de les filles menors als comerciants xinesos que les porten enganyades
als prostíbuls de Bangkok. Al barri de Patpung i en Pataya se’n
concentren moltes. No se li pot dit tradició ni costum, sinó fet que passa
malauradament de manera irremeiable per supervivència.
 |
| Els elefants són imprescindibles. |
Els karen, d’origen birmà, no són nòmades i saben que no van a tornar
al seu país, per la qual cosa tenen cases ben fetes de fusta.
 |
| Fent una mirada a com viuen altres, es valora més el que tenim. |
 |
| Els poblats estan separats uns d'altres, molts estan amagats entre muntanyes. |
Hem visitat el poblat, la gent no mira malamnet el curiós estranger que
els visita, els xiquets ens han rebut amb alegria. Els xiquets són el futur i
els que han de saber compaginar la tradició i l’evolució, tot amb la mesura
convenient, racionalitzant cada situació.
 |
| Al poblat karen ens reben amb amabilitat, s'estan acostumant a vore turistes i viatgers. Sortosament no en som tants els que s'arrisquem a pujar al nord de Tailandia i s'endinsem entre les muntanyes perquè prefereixen passar més temps a les platges. Perquè molta gent visitant pot arribar a desvirtuar l'essència. |
S’ha fet l’hora de deixar el poblat, hem de reprendre el camí, pujar a
la barca i enfilar-nos pel riu. I de sobte...plou...
Acabem el trajecte tots remullats, la tela protectora que fa de sostre
a la barca no és prou per protegir-nos de l’aigua, però...tan se val... este primer
contacte amb les tribus ha estat una fabulosa experiència...
A partir d’ara anem a conèixer més poblats i més maneres de viure,
totes tan diferents a les nostres!. Però el sabor del viatge no està en trobar
la diferencia sinò en adonar-nos que diferencies...tampoc en són tantes. M’agrada
viatjar perquè remou l’ànima, em fa pensar en com visc jo i com viuen els
altres, em fa dependre tantes coses!
 |
| Plou a cànters! Així és Tailàndia en esta època, aigua torrencial que passa en un tres i no res acompanyat d'un calor humit i empalagós. Però tot paga la pena per viure l'experiència de coneixer esta gent i estos pobles. |
