Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 12 de juliol del 2014

EL NIL (Egipte)-II PART.Passeig fotogràfic de LUXOR A ASSUAN: DEIR EL BAHARI i TEBAS


És un goig gaudir del Nil...mirar cap a un costat i cap a l’altre... admirar el contrast del verd de la terra fèrtil alimentada pel riu i les muntanyes desèrtiques àrides i grogues.

Després de Luxor i Karnak, seguint el corrent de les aigües del Nil, la següent parada va ser el temple DEIR EL BAHARI, de la reina Hatshepsut







I a continuació paràrem a la Vall dels Reis on entràrem a vore la tomba de Tut-aj-amon.






A l’antiga Tebas, no deixàrem de vore els colossos de Memnon i el Rameseum, important temple de l’antiguitat.



Des del vaixell contemplàrem la vida rural vora el riu: les cases, la gent...què feien...com vivien..







I no es cansàrem de mirar tot el que passava, fóra de dia o de nit...



REFLEXIONS POSTERIORS sobre EGIPTE 2000

En este bloc pots llegir més sobre Egipte clicant ací

dimecres, 9 de juliol del 2014

EL NIL (Egipte)-I PART.Passeig fotogràfic de LUXOR A ASSUAN: LUXOR i KARNAK

Diu un refrany popular egipci: “Qui beu aigües del Nil desitja beure de nou este aigua, doncs cap altra podrà apagar la set”

Diu un refrany popular egipci: “Qui beu aigües del Nil desitja beure de nou este aigua, doncs cap altra podrà apagar la set”. I és per això que jo vaig anar i vaig tornar; i no conformant-me en el que ja havia vist vaig voler tastar també les aigües del llac Nasser.

Què dir i no repetir-me? Millor callar. Tot el que conte sobre Egipte i el seu esplendor està ja escrit, jo mateixa ja ho he plasmat. En este passeig fotogràfic no em pararé en detalls d’història. Ja està dit en altres capítols, per la qual cosa si es vols saber més, cal clicar al link corresponent.

El temple de Luxor, herència del passat, és una meravella. Passen els anys í continua sent-ho, i en passaran més i ho continuarà sent.











Des Luxor anàrem a KARNAK.













Tots dos em semblaren igual d’espectaculars que la primera vegada que els vaig veure anys enrere.

REFLEXIONS POSTERIORS, EGIPTE, estiu any 2000

Pots llegir més sobre EGIPTE a l'etiqueta corresponent clicant ací.

dissabte, 5 de juliol del 2014

TAILÀNDIA nord: Tribu els KAREN de les muntanyes baixes

L’exotisme de la regió del nord és la que atrau al turista i alhora és la causa de la desintegració gradual de la cultura autòctona. Encara que, per altra banda, hui per hui, esta cultura no pot sobreviure sense els ingressos que el turista proporciona.
 
Cal anar a Tailàndia per conéixer estos poblats amagats a les muntanyes, una vegada es coneix el que ens pot resultar un xoc cultural, s'apren a respectar i estimar

Tenim la població de Chiang Rai com lloc base per anar a visitar les tribus de la muntanya. Després d’un divertida nit assaborint l’ambient local, (que no el menjar), mirant l’espectacle tradicional i l’espectacle de com els tailandesos gaudien empassant-se gustosament insectes de tot tipus fregidets, ens despertem de bon matí per enfilar-nos en barca i pel riu Kok fins el POBLAT KAREN situat a les muntanyes baixes.

Som un grup menut i ben avingut.
I apreciem la vida a la vora del riu. Segons Carmen Sarmiento, les tribus del nord de Tailàndia són les més fascinants del món, i amb eixa expectativa arribem al poblat Karen, on els elefants van al seu aire i trobem un ritme de viure lent i sense presses.

Les tribus del nord estan relativament aïllades, però el turisme arriba on siga i també s’endinsa en estos poblats que veuen alterada cada dos per tres la seua quotidianitat i va adoptant a poc a poc i quasi sens adonar-se elements moderns que xoquen amb la tradició heretada. En part necessiten del turisme. L’exotisme de la regió del nord és la que atrau al turista i alhora és la causa de la desintegració gradual de la cultura autòctona. Encara que per altra banda, hui per hui, esta cultura no pot sobreviure sense els ingressos que el turista proporciona.

De tant en tant les aigües es mouen massa...Totes les embarcacions són iguals, les dels pescadors i les dels turistes que anem riu amunt o avall.
Son grups separats de Tailàndia no nomes per l’idioma, que sortosament conserva, sinó perquè, com no són ciutadans tailandesos no reben ajuda governamental. També és cert que esta situació està canviant i cada vegada hi ha mes sensibilització cap a estos grups minoritaris refugiats a les muntanyes i el govern esta fent esforços pe integrar-los.

Observem la vida dels habitats de vora el riu...

Hi ha poblats on hi ha més turistes que habitants. Sortosament no ens trobem en eixa situació i quan visitem el poblat no hi ha altres occidentals com nosaltres, però es nota que estan acostumats al tracte amb forasters. Estes visites s’han de fer amb respecte, simplement s’ha d’emprar l’empatia i pensar què voldríem si foren ells els que ens visitaren.

No tot són cases de palla i fusta.

El poblat Karen que visitem en primer lloc acull a la seua escola els xiquets dels voltants. No podem evitar fer una ullada a l’escola. No podem evitar intentar parlar amb xiquets i xiquetes que acudeixen cada dia, alguns des de llocs un poc allunyats.

Ens agrada vore què fan a les escoles...com estudien els xiquets i xiquetes que són el futur, parlar amb ells...

L’escola unifica, tanmateix estes tribus mantenen molt pures les tradicions, esperem que així continue, no hi ha res millor que tenir sempre present el passat i els arrels, encara que hi ha costums i tradicions qüestionables i poc comprensibles per a la mentalitat forastera que trepitgem eixes terres.

Es un passeig en barca agradable.

Un fet dels anomenats incomprensibles que passa i no poques vegades és la venda de les filles menors als comerciants xinesos que les porten enganyades als prostíbuls de Bangkok. Al barri de Patpung  i en Pataya  se’n concentren moltes. No se li pot dit tradició ni costum, sinó fet que passa malauradament de manera irremeiable per supervivència.
 
Els elefants són imprescindibles.

Els karen, d’origen birmà, no són nòmades i saben que no van a tornar al seu país, per la qual cosa tenen cases ben fetes de fusta.

Fent una mirada a com viuen altres, es valora  més el que tenim.

Els poblats estan separats uns d'altres, molts estan amagats entre muntanyes.

Hem visitat el poblat, la gent no mira malamnet el curiós estranger que els visita, els xiquets ens han rebut amb alegria. Els xiquets són el futur i els que han de saber compaginar la tradició i l’evolució, tot amb la mesura convenient, racionalitzant cada situació.

Al poblat karen ens reben amb amabilitat, s'estan acostumant a vore turistes i viatgers. Sortosament no en som tants els que s'arrisquem a pujar al nord de Tailandia i s'endinsem entre les muntanyes perquè prefereixen passar més temps a les platges. Perquè molta gent visitant pot arribar a desvirtuar l'essència.

S’ha fet l’hora de deixar el poblat, hem de reprendre el camí, pujar a la barca i enfilar-nos pel riu. I de sobte...plou...

Acabem el trajecte tots remullats, la tela protectora que fa de sostre a la barca no és prou per protegir-nos de l’aigua, però...tan se val... este primer contacte amb les tribus ha estat una fabulosa experiència...

A partir d’ara anem a conèixer més poblats i més maneres de viure, totes tan diferents a les nostres!. Però el sabor del viatge no està en trobar la diferencia sinò en adonar-nos que diferencies...tampoc en són tantes. M’agrada viatjar perquè remou l’ànima, em fa pensar en com visc jo i com viuen els altres, em fa dependre tantes coses!

Plou a cànters! Així és Tailàndia en esta època, aigua torrencial que passa en un tres i no res acompanyat d'un calor humit i empalagós. Però tot paga la pena per viure l'experiència de coneixer esta gent i estos pobles.


QUADERN DE VIATGE, TAILÀNDIA estiu 2001

En este bloc pots llegir més sobre Tailàndia, a l'etiqueta corresponent


dimarts, 1 de juliol del 2014

FOTOS i MÚSICA: ILLES GREGUES



Les illes gregues són parcel·les de paradís al Mediterrani. Testimonis d’història al passat actualment són fonts de vida i de sol, fonts d’alegria i diversió, i també refugi de tranquil·litat.



Música: 
Viatge a Itaca
Lluis Llach

Pots llegir més sobre Grècia en este bloc

dissabte, 28 de juny del 2014

JORDÀNIA: ruïnes de JERASH

Diuen de Jerash que és la Pompeya asiàtica, és la segona atracció turística de Jordània després de Petra .

Gerasa és una antiga ciutat de la Decàpolis.
Jerash situada a 50 quilòmetres d’Amman la capital de Jordània, és el nom d’una antiga ciutat de la Decàpolis, que és com es denomina al grup de deu ciutats situades als confins orientals de l’imperi romà. En el grup de deu també esta l’actual Ammán capital de Jordània i Damasc capital de Síria.


Són unes de les ruines millor conservades del Pròxim Orient.

Les ruïnes  de Jerash estan considerades de les més importants i millor conservades del Pròxim Orient. I en part este bon estat de conservació és degut a l’arena, això i el bon treball de l’equip de restauració. 


L'arena les va cobrir durant segles i este fet contribuí a conservar-les.

Terratrèmols naturals i guerres posteriors contribuïren a la seua destrucció i les ruïnes quedaren amagades soterrades al terra. Les ruines de Jerash foren descobertes al segle XIX amagada en l’arena durant segles.Va ser l’any 1806, quan l’orientalista alemany les va descobrir i començà l’excavació per tornar la vida a la ciutat.

El que vegem és una mínima part del total que està amagat.

Només s’hi veu una mínima part, hi ha molt encara amagat i els treball continuen. Esta ciutat romana m’agrada  i no puc més que recomanar-la. Perd protagonisme per culpa de Petra, però no té res a veure una amb altra, són les dos espectaculars i ni una ni altra defrauden.

Terratrèmols naturals i guerres posteriors contribuïren a la seua destrucció
 i les ruïnes quedaren amagades soterrades al terra.

Jerash va ser una ciutat privilegiada, els romans garantiren la pau i seguretat a l’àrea i així els habitants s’hi van poder dedicar al desenvolupament econòmic i a la construcció. Per la qual cosa a la segona meitat del  segle I la ciutat va aconseguir el seu màxim esplendor.

La major part d’estos monuments foren construïts amb donacions dels rics de la ciutat.

Per l’esplendor aconseguit Adriano la va visitar als anys 129 i 130 i en el seu honor es va construir l’arc de triomf o arc d’Adrià.

És exemple únic de ciutat romana ben conservada on podem veure entre carrers pavimentats molts monuments, els més destacats són L’Arc d’Adrià, el circ, l’hipódrom, dos inmensos temples dedicats a Zeus i Artemis el Foro ovalat i envoltat d’una columnata, una llarga avinguda de columnes , els dos teatres, dos banys, temples secundaris en importància i unes muralles quasi completes. La major part d’estos monuments foren construïts amb donacions dels rics de la ciutat.



Hi ha molt per a veure...ocupa molta superficie.


Diuen de Jerash que és la Pompeya asiàtica, és la segona atracció turística de Jordània després de Petra  tots els anys, a finals del mes de juliol se celebra el festival de Jerash, que és una mostra d’art jordà i trobada de diferents cultures.


En juliol, s'hi celebra un festival de cultures.


QUADERN DE VIATGE, JORDÀNIA, estiu 1997