MOOLAADÉ
Ousmane Sembene
Al món hi ha tradicions que no entenc i no m'agraden. Malauradament hi ha algunes que són molt importants per a certs grups de gent i l'erradicació és difícil. Mooladé tracta sobre una d’elles: l’extirpació del clítoris, l’ablació infantil, la “salindé”, en l'idioma local
M’apassiona viatjar i conèixer noves mentalitats, procure estar oberta a tot perquè pense que és enriquidor el contacte entre diferents societats, però hi ha aspectes que no tolere com és l’opressió a les dones: no es tracta d'un problema de pensaments individualitzats sinó més bé un problema de cultura i educació.
Este és el tema del documental- pel•lícula Moolaadé. El director és senegalès, la pel•lícula es va filmar a Burkina Faso. Els personatges no són actors, el director utilitza la càmera oculta. I cal dir que és una pel•lícula valenta, perquè és una denúncia de la situació real a l'Àfrica, és un granet d’arena en la lluita per una societat més justa. El que vol el director amb el film és conscienciar de la necessitat d’una societat mica menys violenta contra les dones.
Generalment, l'ablació és porta endavant cap als set anys, encara que segons cada família també pot ser als cinc o també fins els nou. No puc més que posar-me les mans al cap pensant en la barabàrie que suposa per a una xiqueta tallar-li de rodó una part del seu cos, sense més ni més, només perquè a les mares i a les iaies i a les besàvies també els ho han fet. Quan se ès tan menudeta no entens què és el que et van a fer i tampoc les repercussions que comporten.
La circumcisió femenina és un esdeveniment important en la vida de les nenes, aixó és el queles fan creure. Les mares preparen les filles seves mentalment per resistir el dolor quan el ganivet talla el tros de carn i generalment les mares tarden dues setmanes en la preparació-consciència del fet important per a la seua vida que suposa. Les mares conten els que a elles contaren les seues mares i amb eixa preparació les ensenyen a no queixar-se perquè això suposaria ser la millor esposa.
Les mares avisen les filles que no han de cridar si senten dolor, sinó seran considerades males dones i no sabran aguantar la vida al costat del marit que en un futur tindran.
La pel.lícula parla sobre tot este tema sense callar res posant de protagonista a Colle Ardo que viu en un poble rural. És una dona valenta que lluita en contra de la tradició de la circumcisió femenina. Fa set anys, no volia que la seva filla fóra mutilada perquè en el ritual de vegades moren xiquetes. Va ser una decisió difícil perquè els homes africans no volen una dona casada no mutilada. Però hi ha excepcions. la filla va a casar-se amb el cap d’una tribu, el jove viu a Paris i és un ric pretendent. Si estan educats a Europa vol dir que la familia té les idees més lliures.
La pel•lícula s'inicia quan sis xiquetes s’escapen de la circumcisió femenina. Les noies tenen por de morir i saben que poden acabar els seus dies durant aquesta pràctica. Dues d’elles escapen a la ciutat , i acaben malament quan se senten apressades i les altres quatre va a parar a casa de Collé demanant protecció perquè saben que té una filla sense mutilar.
I és que alhora que està el ritual heretat de les avantpassades, hi ha altra tradició màgica de Moolaadé. Moolaadé significa dret de protecció.
Sembla una contradicció, per una banda està la tradició de la mutilació i per altar la tradició de protecció.
A la casa de Collé no tenen portes i només una corda assenyala l’entrada. La corda és suficient.això és la mooladé. Les xiquetes estan fora de perill mentre no traspassen la corda.
Les dones majors responsables de la circumcisió descobreixen les xiquetes a la casa de Collé però no poden fer res perquè estan protegides per la mooladé i per la Colle que es nega a cedir les noies per a l’ablació. La mooladé es trenca amb unes simples paraules que Colle es nega a pronunciar per la qual cosa es apallissada a la plaça publica.
Amb tot apareix el problema de la filla casada amb el fill del cap de la tribu, quan eix el probelma de la casa de Coré, ja no volen a la jove perquè no està mutilada. El marit francès ha de renunciar al matrimoni si vol ser considerat com a fill.
El director no vol una solució per als problemes d'Àfrica només vol mostrar a tothom la realitat. Vol ensenyar als mateixos africans que no hi haurà progrés ni intel•lectualitat si els homes prohibeixen a les dones simples coses, com escoltar les ràdios que donen a conéixer el món. A les ràdios poden escoltar també que l'Islam que no obliga a la mutilació.
Este seria el senzill resum del documental però al seu interior hi ha una sèrie de temes transcendentals com el poder de la tradició, la tortura, la humiliació pública, el suïcidi, la mort i l'assassinat, la màgia, el feminisme, el fanatisme, el sexisme, les repercussions de la mutilació, la poligàmia, l'abús de xiquetes...
En conjunt, per contingut i forma, és una pel•lícula dura però necessària, colpidora però molt bonica per estètica, amb els colors especials d'Àfrica i malgrat ser molt lenta, és molt bella. M'agradà la música ...m'agradà veure la vida senzilla... m’agradà tota ella.
