DESCOBRINT BRETANYA I NORMANDIA

Imatges normandes didàctiques per a la pau i la història... i imatges idíl·liques dels  paratges bretons. I sempre acompnayades amb les cançons de la cantant francesa Zaz de fons.

No oblides entrar als enllaços!

Hui vos mostre una part de França especial, la Bretanya i Normandia, molt a prop de Paris. De fet en París ens deixà l’avió i aprofitàrem abans de mamprendre la ruta preparada per donar una volta exprés per la capital. Fou ràpida i condensada, i així recordàrem quan anys abans hi estarem per temes d’estudis quedant-nos a una residència universitària.

La ruta començà per Normandia. De París anàrem a Caen, on visitàrem el castell i la abadia. Agost i dilluns i tot estava tancat. Fins i tot hi havia un lloc on no podiem entrar perquè el guarda estava de vacances. S’hi respirava tranquil·litat. Tots erem turistes.

A Caen se la cataloga com la ciutat de la història per la pau, pel seu edifici memorial del desembarc de Normandia i contribuir al record d’una guerra per a que no torne a passar.

 Anàrem a Port Bessain, les platges deOmaha i punta de Hoc, que foren els escenaris dels fets històrics. S'hi mostren com símbol de pau, pensant que veure la destrucció, veure els forats que deixaren les bombes, contribueix a no oblidar.

Deixàrem Normandia i entràrem ja a la Bretanya i ho férem  per la ciutat més reivindicativa per la identitat pròpia:  la ciutat de Rennes que té un bonic  centre històric, al que, tot siga dit,  li falta alguna restauració abans no siga massa tard i els edificis caiguen.

Des de Rennes anàrem a Mont StMichel, que és una meravella. Massa gent, però hi havia molta organització general d’entrada. Transcric unes notes escrites al seu dia. “Només l’accés inicial es pot qualificar d’organització desorganitzada i tal volta el motiu de la desorganització és perquè encara estaven organitzant l’organització”. ara em ric amb la frases rebuscada que em va eixir al moment.

El lloc val la pena malgrat la gent i malgrat  alguns muntatges turístics i botigues que desvirtuen l’ambient medieval.

M’agradaren molt St Malo i Dinard, dos llocs costaners molt agradables, molt d’ambient i activitat i amb unes vistes precioses de les aigües verdes, clares i netes. I les places amb actuacions en directe. Lloc idoni per seure en una terrassa i veure passar la gent.

Després visitàrem Dinan, que a mi em portà records d’adolescencia perquè m’escrivia amb una francesa d’este poble.

I de Dinan anàrem a fer una ruta a peu preciosa, la senda dels duaners, una magnífic passeig que recomane, no té dificultat i les visites son incomparables.

De camí a Brest, on teniem reservat l’hotel, paràrem a Guimliau on hi ha una mostra molt representativa de Calvari, un art amb figures simples que representen passatges bíblics.

Brest que no tenia res d’especial, només la de ser punt idoni per visitar els voltants.

De camí a la península de Crozon paràrem a Quimper on hi ha un bon assortiment de cases medievals de fusta, és una ciutat amb molta activitat i m’agradà molt.

Després paràrem al poble de Locroman que sembla que es va parar en el temps passat i es manté intacte, és monumental i es veu en un no tres i no  res. No es veien cap cable de llum per les façanes.

I seguirem camí fins arribar  a Crozon, passant per uns bonics paisatges.

I la ruta per Bretanya continuà visitant Vannes, on les cases medievals es barregen amb cases de rics i la presencia de san Vicent Ferrer està per tot arreu.

I tot seguit de cami a Carnac, agafàrem un vaixell pel golf de Morhiban fent un agradable passeig amb vent i sol molt d'agrair després de dies de ploure i ambient humit i gelat.

I per fi arribàrem als menhirs de Carnac, lloc on tenia moltes ganes d’anar i que em va agradar però em va saber a poc.

La nit la passarem a Nantes, férem visita nocturna i diürna i veritablement és una ciutat que em va encisar, amb una ambient cosmopolita especial.

Després de Nantes, anàrem a Angers on visitàrem el castell i l’espectacular tapis pel qual és famosa la ciutat. Jo mai he vist cosa semblant.

D’Angers anàrem a Le Mans, una ciutat que manté un centre històric ben conservat i on gaudirem d’una nit memorable amb un espectacle de llums,  música i història reflectit sobre els monuments en tres punt determinats de la ciutat. Després de Le Mans, este tipus d'espectacle l'he vist en altres llocs, però aquella primera vegada em va sorprendre.

De Le mans anàrem a  Paris per agafar l’avió, però com teniem temps abans del nostre vol...férem passeig per la ciutat. Aprofitàrem cada minut.

REFLEXIONS POSTERIORS, BRETANYA i NORMANDIA, estiu 2012

TOT JUNT:

BRETANYA i NORMANDIA ANGERS: el tapis de l'Apocalipsi
BRETANYA i NORMANDIA ARLES...........PATRIMONI MUNDIAL

BRETANYA i NORMANDIA BREST i QUIMPER al Finisterre 

BRETANYA i NORMANDIA DINAN 

BRETANYA i NORMANDIA GUIMILIAU: calvari típic bretó 

BRETANYA i NORMANDIA LE MANS Passeig diürn i nocturn

    FOTOS I MÚSICA de LE MANS 

BRETANYA i NORMANDIA LOCRONAN Essència medieval 

BRETANYA i NORMANDIA MEGÀLITS: Lagatjar i Carnac 

   FOTOS i MÚSICA Megàlits a la Bretanya

BRETANYA i NORMANDIA MONT DE SAINT MICHEL ..........PATRIMONI MUNDIAL
FOTOS i MÚSICA MONT DE SAINT MICHEL .....................PATRIMONI MUNDIAL

BRETANYA i NORMANDIANANTES: Passeig cap al castell 

BRETANYA i NORMANDIANANTES: Passeig de nit

BRETANYA i NORMANDIAPLATGES del DESEMBARC de Normandia i museu de guerra
BRETANYA i NORMANDIA CAEN 
    FOTOS i MÚSICA: Caen, memorial de guerra, platges i cementeri de guerra

BRETANYA i NORMANDIARENNES, centre històric 

BRETANYA i NORMANDIASAINT MALÓ I DINARD 

BRETANYA i NORMANDIALa SENDA DELS DUANERS 

FOTOS i MÚSICA La SENDA DELS DUANERS 

BRETANYA i NORMANDIAVANNES
BRETANYA i NORMANDIAPENINSULA DE CROZON
BRETANYA i NORMANDIA  GOLF MORBIHAN 
   FOTOS i MÚSICA ciutats interior
   FOTOS i MÚSICA ciutats i paratges de la costa 
DESCOBRIM BRETANYA I NORMANDIA

FRAGMENTS (propis) LITERARIS I VIATGERS: ELS SECRETS DE LA CASA VERDA-2

Els secrets de la Casa Verda és una novel.la plena de paisatges i de vides. Les vides de les protagonistes, dues mares i dues filles,  unes belgues i altres espanyoles, s'hi van desvetllant a poc  a poc. Maia, la filla de l'espanyola té dubtes sobre el viatge a Guatemala, tot són misteris, però es deixa arrossegar per la decisió presa per la mare. Maia farà el viatge junt a Atzamara, no la coneix i està estranyada veient que sa mare té tot premeditat.

ELS SECRETS DE LA CASA VERDA ( pàgina 20)
Mariló Sanz Mora. Edicions 96 

BIOPARC VALÈNCIÀ: més que un parc d'animals

Estar al Bioparc de València fa sentir  un poc  com si estíguerem a Africà…no és el mateix, està clar! però la recreació està molt ben aconseguida i el que importa és que els animals puguen sentir-se com a sa casa.

Hui us convide a fer un passeig per un parc amb animals procedents d’Àfrica, però no és així de simple, Bioparc és molt més que un lloc que custodia la fauna africana. El concepte de parc d’animals que hi tenen, queda, sortosament allunyat de la idea del desfasat zoològic que abans existia i que jo visitava de xicoteta.

Quan era menuda, m'agradava veure els animals salvatges i la millor manera era anar al zoològic, però sovint me n'adonava que els animals no estaven on volien. Recorde les gàbies i les reixes que els tancaven i ja, amb tan pocs anys, em feien patir quan els veia. La idea de l'animal tancat simplement exposat en gàbia ja és història, i si no ho és encara en alguns lloc, ho deuria ser.

Vaig amb xiquetes i xiquets emocionats pel que van a veure i em contagie amb l’emoció que senten. Tenim visita concertada i ens reben a la porta d’entrada. Creuem la passarel.la de 145 metres de longitud, sobre el llac del parc de Cabecera i ja estem envoltats de fauna.

 El parc té 100.000 m2, ens espera un passeig tranquil però d’hores. Tenim sort, la visita està guiada per una gran experta, Julia, que demostra, a més de respecte per la natura,  estimar i saber molt dels animals que l’envolten dia a dia i també demostra que li agrada la feina. Les explicacions són precises i simples per fer-se entendre, afegint diverses curiositats. Julia explica sobre animals i sobre el significat del parc, sobre els habitats creat, sobre ecosistemes... sobre el que mengen o com viuen els animals... tot adaptat al llenguatge infantil. Xiquets i xiquetes l’escolten, malgrat l’avidesa de voler veure els animals des de totes les perspectives.  

A Bioparc trobem la recreació de la sabana africana, els boscos d’Africà equatorial, aiguamolls africans i Madagascar...així com l’illa de Madagascar, amb 80% d’espècies endèmiques , es a dir que només s’hi troben en este punt del planeta.

Els primers animals que veiem són flamencs. Que bonics que són... i quina elegància tenen... també desprenen delicadesa amb eixe color rosa que adquireixen en menjar uns microorganismes rosats. I es mantenen sobre na pota durant molt de temps, fins i tot quan dormen. Així eviten la pèrdua de calor.

Al seu costat uns pelicans descansen plàcidament.

Tot seguit anem a veure els diferents lemurs, alguns van per terra i altres van pels arbres.

Seguim a la guia Julia, veient el que ens indica i escoltant el que ens conta. Jo no perd detall. Junt a la vegetació original també  veiem repliques de roques configurant coves o passadissos quasi perfectes, veiem baobabs que podrien passar com de veritat. Les construccions que són  quioscs,  botigues o restaurants o cafeteries semblen vivendes africanes.

Anem passant d’una part a altra. Veig espais grans i m’agrada pensar que els animals podran  sentir sensació de llibertat, encara que siga falsa.

Anem a la sabana on estan els elefants. Quina estampa més bonica! Hi ha cartells explicant les característiques del exemplars que hi ha al parc. Està molt bé tractar tan bé la part didàctica, la informativa. També m’agrada que parlen dels animals anomenant-los pel nom que els han posat. Els animals del parc i els cuidadors i biòlegs o veterinaris... tots formen una família.

Estem amb els elefants i ens agrada mirar-los, els xiquets i xiquetes es pregunten per què estan bruts de fang i Julia conta que és per protecció cutània. També ens explica que els baobabs que  els envolten, són falsos, seria complicat portar-ne de veritat. Però cert que  no semblen artificials.

Tot seguit veiem les girafes. I com ens agraden! Eixe coll tan llarg les fa ser unes privilegiades, en la sabana, elles veuen el perill quan cap altre animal el veu, així que si elles corren altres animals faran el mateix.

Després de les girafes veiem els suricates. Em sorpren que hi ha molts junts i són molt menudets, també com prenen el sol de peu, recolzats per les dues potes...i com excaven forats buscant menjar com escarabats, aranyes, grills...tenen molt bon sentit de l’olfacte.

Sortosament cada dia  hi ha més consciencia social de la importància de tindre cura dels animals. I  Bioparc té eixa premissa. Eixa i altres més. M’agrada el que veig a Bioparc, sabem que els animals estan en captivitat, que no viuen al seu habitat propi, però es veu preocupació per envoltar-los d'un entorn quasi natural, que siga  el més paregut possible al que podrien trobar a Africa i així poder comportar-se naturalment. Bioparc és referent mundial entre els parcs d’animals pels recintes multiespecie que recreen fidelment els habitats on diferents especies conviuen entre si com ho farien a la natura. És el que trobaríem si estiguérem a Africa.

Entre els suricates veiem un mirlo, i pense que el mirlo no sap ben bé on ha anat a parar, perquè els suricates se’l podrien menjar.

Seguim el nostre passeig i a continuació veiem els lleons i les lleones.

I entrem a l’aviari on comprovem, una vegada més, com conviuen diverses espècies, veiem un mamífer que desconeixíem: el damán roquer parent dels elefant i els manaties adaptats a viure entre roques.

A cada pas que done aprecie més la diferència amb els zoològics del passat.

Els xiquets i xiquetes que m’acompanyen estan cansats, però no deixen de bocabadar-se cada moment. Ara ho fan quan veien un rinoceront junt a unes zebres, que es posen totes juntes per camuflar-se i enganyar a qui les vol atacar... i una estruç passejant pel costat.

Després veiem la perillosa hiena tacada o també coneguda com rialler...carnívora...a mi no em faria molta gràcia trobar-ne una cara a cara.

Hi ha plànols que indiquen el trajecte a seguir, però nosaltres ens deixem guiar per l’experta. Entrem a la zona de Guinea equatorial.

Parem l’atenció en un cocodril que poden arribar a mesurar 5 o 6 metres de llarg.

I després visitem els primats, goril·les i ximpanzés i  els observem. Bocabada la similitud de comportament amb els humans, com es mouen, com la mare té cura de la cria...només falta que parlen.

Per acabar la volta pel parc, veiem porcs senglars i búfals.

Hem vist altres més, però hi queda el que més ens ha fet gaudir. M’agrada el que fan a Bioparc. Bioparc està dins de programes europeus d’ajuda ala animals seriosament amenaçats de desaparèixer. Un euro de l’entrada està destinat a la fundació, s’intenta transmetre la necessitat de preservar la natura i també es  lloc  de conservació animal amb programes de reproducció en captivitat d’espècies en perill d’edició perquè es vetlla per la riquesa de la biodiversitat. Fan accions concretes, que aporten beneficis directes a la població de les especies al seu medi natural. Tambè hi ha preocupació per la protecció del planeta.

Però hi ha una part  que no m’agrada tant però forma part del conjunt. Al final del trajecte en un amfiteatre a l’aire lliure  amb capacitat per a 1000 persones, fan una exhibició d’animals, algunes aus i mamífers, que per al meu parer sobra perquè trenca l’harmonia creada de realitat que hem vist fins el moment. Veure uns animals mig domesticats no són pròpiament veure molat naturalitat.

QUADERN DE VIATGE, VAlÈNCIA, primavera, 2019