Estem a la terra del bon menjar i el bon beure...i sobre begudes, el vi Albairiño és l’especialitat.
Ens hem agafat una super oferta d’avió més hotel i ja estem a Galicia. Dormim en un hotel de CAMBADOS, un bonic poble que l’any 1971 va rebre el premi al millor conjunt urbà de la província. Ja han passat anys, però el poble continua amb encant.
En fer una passejada ens adonem que el poble que serà el nostre refugi durant una setmana és acollidor. L’amo de l’hotel també ens acolleix amb els braços oberts, desborda amabilitat i ens tempta... és el primer que fa. Però no heu de malpensar, la temptació és una oferta per fer cada dia rutes turístiques pels voltants i còmodament. Nosaltres parem l’orella, no portem vehicle, tal volta ens pot interessar.
I és que nosaltres veníem disposades a, una vegada instal•lades al lloc, buscar-nos el mitjan de transport per moure’ns per la província, però el xicot amb totes les arts de persuasió, segurament exercitades en multitud d’ocasions anteriors, ens ofereix la possibilitat de dirigir-nos les nostres passes. En total som cinc els qui ens hem acollit a la super oferta avió-hotel i front estes circumstàncies ens proposa organitzar-nos un circuit per les Ries Baixes en furgoneta i amb una jove guia de conductora que és molt simpàtica, riallera i sembla experta. L’oferta és molt, però que molt temptadora. Ens diu el preu i cert que ens sembla raonable, més que raonable, fins i tot més econòmic que si ens hem de buscar el trasllat de poble a poble nosaltres. Ens pensem l’oferta del jove amo de l’hotel que ja sap de bestreta que ens va a enganxar i que anem a acceptar el que proposa, però ens ho pensem per allò de no precipitar-nos i perquè trenca la idea que portàvem d’anar al nostre aire. I ho pensem una vegada i no molt més. Si anem pel nostre compte no arribarem a veure ni la meitat del que amb el xicotet grup (de cinc persones) proposen. Ho sabem perquè amb els mitjans de transport locals cenyint-nos als horaris es perd molt de temps i a més a alguns dels llocs “imprescindibles”, és difícil arribar des de Cambados.
 |
| Vinyes d'albairiño a Cambados. |
Així que ja està decidit, ens agafem al ”paquet” i ens enfilem dins la furgoneta amb els desconeguts, només en un principi, companys de viatge: una parella murciana i la Teresa, una senyora gran catalana qui no perd l`ànim en cap moment i que segueix constantment la nostra marxa.
No solament l’amo de l’hotel i la guia és amable, tot el personal que treballa a l’establiment que ens ha acollit ho és. Deu ser norma en les clàusules del contracte. Hem agafat confiança amb un cambrer que amb molta familiaritat cada nit quan ens serveix el sopar, ens “obliga” a menjar i menjar. I cert que tot està molt bo però és que posen tantes quantitats... i s’ofenen si no menges tant com ells tenien pensat.
Una vegada organitzats i amb els plans clars, emprenem la ruta, que cert ens agrada. És el que volíem fer nosaltres i que des de Cambados per no disposar de vehicle propi no haguérem pogut fer.
Cada vesprada després de fer una passejada pel poble, anem a la plaça principal emmarcada pel Pazo de Fefiñames. La plaça és gran, té molt d’espai, només sobren els cotxes que trenquen l’harmonia visual. I fa sol, un oratge boníssim que cal aprofitar, així que ja el primer dia, després de tenir clar el programa setmanal, comencem fent-nos un vinet en una terrassa de tan magnífic lloc.
 |
 |
| Pazo de Fefiñames |
Curiosament gire el cap i veig uns coneguts. Mira per on! Una parella que són del mateix poble que jo, el món és un mocador… Este vinet és el primer dels molts que ens anirem fent. I acabarà sent un ritual, cada vesprada després de la visita pels voltants, que mai passa de més de 50 quilòmetres, venim a parar a este mateix bar.
Abans deia que la Teresa ha seguit el nostre ritme en tot moment, però especifique, no sempre la Teresa ve amb nosaltres. En dos dies la jove guia acaba sent més que guia i és quasi com una amiga que, ja fóra de l’horari de treball, agafa el seu cotxe particular i ve a buscar-nos per portar-nos al seu poble, amb els seus amics. I clar... com el cotxe és de cinc places... la mateix Teresa és qui es retira, dient que ella no vol fer vida nocturna.
 |
| Cambados: a la plaça principal. |
La guía ens conta molt més del que li correspon, ella mateixa ens diu que no ens considera un grup de treball, ens veu de la seua edat i ens tracta amb molta familiaritat. I ho fa perquè sempre té grups nombrosos de jubilats i esta vegada li han canviat a gent de menys edat. I amb este qualificatiu també entra la Teresa, que encara que d’anys ja en té molts, l’esperit el manté actiu, àgil i jove.
M’agrada eixa familiaritat de la guia contant-nos amb deteniment la vida i els costums de la terra gallega. Parlem de tot, també de temes que, especialment ací, s’han de parlar a cau d’orella. Estos dies hem llegit al periòdic una noticia sorprenent, un xic de Cambados s’ha trobat un bon grapat de diners soterrats en un solar, no se sap res però tots sospiten la procedència: el tràfic de drogues.
Cada dia pugem a la furgoneta i endavant... tenim ruta establerta però la guia de vegades la canvia pensant que així podem veure algun lloc més. És una primera mirada, els llocs els estem veient de passada, s’ha d’elegir o veure menys llocs o veure’ls més ràpidament. En Galicia hi ha mes de 8000 aldees, és a dir poblets menuts que es reuneixen i comparteixen ajuntament… tenim molt per a veure.
 |
| En ruta per Ries baixes... |
La ruta comença visitant l’església de Sta Mariña que es va cremar però el cementeri continua sent utilitzat.
 |
| Església de Sta Mariña. |
Anem a CATOIRA, les torres de l’oest, que es construïren al segle IX per a controlar possibles invasions del víkings.
 |
| Catoira |
En RIANXO, veiem els primers “hórreos", que originàriament servien per a guardar el panís i protegir-lo de les rates i també per conservar-lo i fer-lo madurar.
 |
| horreo a Rianxo |
 |
| Rianxo |
Este també és el primer contacte amb les ries i ens adonem del què significa la pujada i la baixada de les aigües que s’hi repeteix al llarg del dia quatre vegades. Les ries són penetracions del mar en la terra, o de la terra en el mar…
 |
| Rianxo |
Parem a la localitat de PADRON, terra de Don Camilo Jose Cela, i terra dels pimentonets, dels que diuen uns piquen i altres no. De camí veiem un bust dedicat a Cela amb la cara de fàstic típica del novel•lista. Els veïns del poble s’enorgulleixen de tenir un novel•lista afamat però reconeixen el seu mal geni.
Visitem la casa-museu de Rosalia de Castro reconstruïda segons les indicacions dels descendents i donem un relaxat passeig pel jardí, que és menut i acollidor, on hi ha una planta arbust que m’agrada molt: el rododendro.
 |
| Casa-museu de Rosalia de Castro. |
Altre dia el dediquem a visitar SANJENJO, que és molt turístic, està ple d’hotels. Destaca la platja de Silgar. Els guanys pel tràfic de drogues es deixa notar en les construccions que s’hi veuen. Es diu, en veu baixa també, que molts dels hotels importants d’esta localitat pertanyen a una família de narcotraficants, jo conte el que m'han contat.
 |
| Sanjenjo |
I altre dia anem a l’illa de la Toja, antigament denominada temple sagrat de la salut per les aigües termals del balneari. Hi està el gran hotel de luxe i l’ermita de san Caralampio tota recoberta de conxes.
 |
| Ermita de san Carlampio a l'illa de La Toja. |
Però el viatge no acaba encara... Galicia...és molta Galicia...
QUADERN DE VIATGES GALICIA-RIES BAIXES, primavera 2001
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada