IRLANDA: SLIGO

Sligo té una abadia famosa, que no dubtem en visitar, i molt a prop també hi ha un lloc mític i important: la tomba del poeta Yeats.

L'abadia.

El venerat poeta Yeats

Irlanda és un país verd, és un país amb història. D’Irlanda hem fet rutes a peu verdes que ens ha dut a paratges preciosos rurals i urbans, de tot hi ha. Hem anat a les illes d’Aran per passejar-les, unes illes que són un paradís allunyat però prop de les costes de Galway. Hem vist castells, tombes, hem fet rutes verdes com Glendagough o Killarney, hem estat a Moher,  hem anat a pobles com Kilkeny i Cashel , o Cong.

I ara al norest d’Irlanda, després de deixar Cong, fem parada a Sligo per visitar esta localitat.  Sligo és menuda, d’uns 25000 habitants, però així i tot, no li falta de res.

Es un conjunt de cases baixes, com en la majoria de poblacions irlandeses, de colors vius per a fer-se notar en els nombrosos dies de boires plujoses. Té ambient juvenil perquè té universitat, així que pubs i discoteques, no en falten.

Sligo també té l’encís que proporciona el riu que la travessa, aigua i més aigua... això és Irlanda. Per sort en el moment d’arribar la pluja ha deixat passar a sol, que té ganes de lluir de tant en tant. Que no sempre siguen els núvols negres els que manen del cel en esta zona!.

El riu travessa la població-

Aprofitant que no plou el caminar pels carrers és més agrtadable. De sobte trobem un lloc recomanat a les guies de viatge, és el pub més antic de la ciutat, i no perdem l’oportunitat de menjar en un pub amb més de 140 anys.

Passegem pels carrers i entrem als seus pubs...

I com no? també visitem la seua important abadia de franciscans dominics. De l’abadia de Sligo construïda el 1253, només queden ruïnes, però no deixen de ser importants.

L'abadia de Sligo.

I és que al segle XVII, la ciutat i el monestir foren saquejats en una guerra civil amb les tropes reials. Com a conseqüència a més a més de la destrucció material, els frares foren executats. Tanmateix al llarg del mateix segle uns foren substituïts per altres, però els durà poc perquè els últims en arribar els expulsaren quan a finals del segle el monestir va passar a mans nobles, les de Sir Willian Taaffe.

Al segle XVIII hi havia de nou frares encara que la abadia servia de cantera als habitants de la zona. Com esta situació no podia continuar els frares abandonaren definitivament el lloc i la abadia quedà abandonada.

L'abadia de Sligo.

Va ser a mitjans del segle XIX quan començarien les tasques de restauració, que passarien a mans d’una comissió d’obres públiques que són les que enllestarien les obres.

L'abadia de Sligo.

L'abadia està molt bé, té molts racons acollidors que conviden a la meditació i on podem imaginar la vida que es portava aleshores. Sovint ho faig, intente capbussar-me on estic i oblidar-me del present per intentar configurar en la ment com seria allò que estic veient al passat. És un bon exercici mental.

L'abadia de Sligo.

La ruta continua, a la nit dormirem a Donegal.

Eixint d’Sligo, a Drumcliff, trobem el lloc on està soterrat el poeta i dramaturg envoltat de misticisme Willian Butler Yeats. Yeats va ser premi nobel de literatura l’any 1923, poc després que el país aconseguira la independència, fet que reconeixeria sempre dient que el premi era una benvinguda d’Europa a Irlanda com estat lliure.

Tomba de Yeats a Drumcliff

Drumcliffs

I Yeats està reposant als peus de la muntanya màgica de Belbulben caracteritzada pel seu perfil rectangular. Sembla una taula? Es impressionant només veure-la. La bellesa de l’erosió s’ha esmerat en esta muntanya. Quan torne a Irlanda vull pujar-hi, són unes quatre hores d’excursió... i cal estar en forma, crec que podria aguantar la caminada.

Muntanya de Belbulben.

QUADERN DE VIATGE, IRLANDA, estiu 2008