ZAMORA II PART: seguim el passeig...

 M’agraden les ciutats xicotetes...tot està a mà...i en Zamora hi ha tant...sé que em quedaré amb ganes de tornar.

Ja hem començat a trobar-li l’encís a Zamora, hem començat fent amb vehicle una panoràmica des de l’altra vora del riu, per fer boca... i desprès un primer passeig a peu fins la plaça Major...

Des de la plaça Major ens enfilem pel carrer Ramos Carrión, volem conèixer més de Zamora i arribar a la catedral. De camí trobem molts llocs interessants, a més a més que moltes tendes. Hi ha diversa oferta comercial, hi ha molts productes típics de la  zona: embotits, vins, formatges...Passem pel teatre Ramón Carrión, que porta el nom d’un dramaturg zamorano del romanticisme, nascut en 1848.

El carrer acaba en la plaça Viriato,  on està el Parador de Zamora, és el Palau, condes de Alba y Aliste, del segle XV. 

Just enfront del Parador està una de les seus de la Diputació, la més important de la ciutat, l’edifici, l’hospital de la Encarnación, data de 1629 i fins 1973 acollia orfes. En la plaça amb plataners entrellaçats que li dona una bona ombra i un aspecte bucòlic, s’ alça des de 1903 l’escultura en bronze de Viriato, el famós guerrer lusità que guanyà moltes vegades front l’exèrcit de Roma del qual no se sap exactament on va nàixer i hi ha qui diu que va ser a Zamora o la província.

Podríem seguir per diversos carrers, tots ens portarien a algun lloc interessant. Optem per seguir per Rua de los Francos. De sobte veiem un Trampantojo, una pintura mural d’eixes que enganyen els ulls, una trampa per a la mirada... està en l' encreuament amb el carrer Moreno. És una obra d’art urbana. Quasi no es diferència que és real i que està pintat.

No deixem la Rúa de los Francos, amb botigues que guarden el sabor tradicional, arribem a l’església de Santa Maria Magdalena del segle XII, una de les importants de Zamora en la que destaca la portada. En 1910 fou declarada Monument Nacional. Només la veiem per fora. Al llarg de la història va ser ocupada pels cavallers hospitalaris, els cavallers templaris, l’ordre de san Juan fins al segle XIX i la Comunitat de les a serves de Maria fins 2005.

Enfront està el convent de monges clarisses El Tránsito. Entrem al pati, no més. Les finestres tan compactes denoten que és convent de clausura, elles ens veuen però nosaltres no a elles.

Estem passejant paral·lels al riu. A traves d’un dels carrers perpendiculars veiem el pont de pedra. Tinc temptació de  baixar ja directament, però no ho faig. Em fie de la zamorana que ens acompanya que ha triat el millor trajecte per veure el que és més important. I al Pont de pedra quan anem? li pregunte...tranquil.la...em diu, en no res arribarem a un mirador on es veu amb tota la magestuositat. 

Aixi que continuem per Rua de los Francos i tot just a l’esquerra trobem la Plaça de san Idelfonso i l’estàtua d’Herminio Ramos Perez, professor i cronista de la ciutat de Zamora que va nàixer en 1925. L’any 2009 se li va fer un homenatge, per la gran estima que Zamora li professa i col·locaren  l’escultura en una plaça important.

Presideix la plaça l’església arxiprestal de San Pedro i San Idelfonso, d’estructura romàntica, el major edifici romànic de la ciutat, però façana neoclàssica del segle XVIII. Fou iniciada al segle XI sobre altra església possiblement d’origen visigòtic. Al segle XIII fou ampliada i reformada però a partir del XV començaren a fer modificacions que li llevaren el romànic del passat. Es bé d’interès cultural. En l’actualitat predomina l’estil neoclàssic i barroc.

Entrem. És bonica. Hi està el sepulcre de San Idelfonso i el de San Atliano primer bisbe de Zamora. També veiem que estem trepitjant tombes que per a identificar-les en lloc de noms hi ha nombres.

I ressalta un retaule amb l’escultura de la Virgen del Amor Hermoso. Una verge que sovint es té en boca en una expressió popular.  La imatge crida l’atenció perquè porta unes arracades precioses. Ens conten la llegenda que davant de la imatge arribaven les joves que volien casar-se per demanar casar-se. Cada vegada que el desig es complia li regalaven arracades. En té una bona col·lecció: d’or de plata, amb pedres precioses...

Encara passa...joves que hi van per demanar nuvi i li regalen arracades que li arriben d’arreu d’Espanya i fins i tot fa poc d’Itàlia. Atenció, ens diuen que no val demanar per a un mateix, el favor ha de ser per a altra persona. Aixi que si es vol un nuvi personal, que no és el cas, s’ha de dir una cosa com: “vull que la meua germana tinga el millor cunyat”. I així queda la demanda feta.

Una vegada fora de l’església, seguint el trajecte cap a la catedral,  travessem l’arc lateral...

I arribem a la Plaça de Fray Diego de Deza i passem per l’altra part de l’església i el convent de religioses marines.

Seguim caminant i arribem a la Travessia del Troncoso amb el racó de la poesia zamorana...un raconet particular...

...que dona a un mirador amb vistes espectaculars al riu i al pont de pedra. Ara si que el veig bé. El pont de pedra és del segle XII encara que fou reformat posteriorment. Uneix el centre de la ciutat amb els barris de la part oposada del riu. Me n’adone que  el pont és com un iman que m’atrau i que cada vegada que el veig no puc deixar de fotografiar-lo. Esta vegada em pose jo davant, celebrant el meu aniversari. 

I entre carreronets amb molt d’encant, com la calle del corral de las campanas...

... en no res, ja estem en la catedral, enfront estan les ruïnes de l’antic convent de San Jeronimo, que fou un dels gran monuments del passat comparable en importància a la catedral. Només queden unes columnes, un claustre i una portada. De la resta...no se sap. Tal volta forma part de cases zamoranes. 

PROCEDÈNCIA DE LA FOTO: MªAmparo Sanz Mora

De la Catedral el que més destaca és el cimborri d’influència bizabtina revestit d’escates de pedra i la torre del Salvador de 45 metres.

Hi ha molt que veure...per fora i per dins. Entrem a la catedral, consagrada en 1174 es d’estil romànic encara que hi ha molts estils posteriors. Passem per les capelles totes amb valor artístic i parem especial atenció en el cor.

Em criden l’atenció dos imatges de la Mare de Deu, són inusuals, pense que no se'n veuen moltes amb estes caracteristiques: una és la Mare i el Jesuset que tenen els cabells rossos i  l’altra la Verge Maria que no està representada de jove sinò una persona madura.

Tot just al costat de la catedral està el castell, recentment restaurat i des d’on es veu la torre i el cimbori tan característics.

PROCEDÈNCIA DE LA FOTO: MªAmparo Sanz Mora

Acabe, mostrant-vos de Zamora el millor dels passejos, el que creuant el Pont de pedra ens du a la Ribera del Duero. De nit tot cobra una màgia especial. Anem a la platja Los Pelambres on hi ha un xiringuito. Ja havíem vist la panoràmica diürna i no volíem perdre’s l’estampa nocturna d’este perfil il·luminat de Zamora que formen les teulades de les cases, la silueta de les torres, de les esglésies, dels merlets...de la catedral...

QUADERN DE VIATGE, ZAMORA i PROVÍNCIA, estiu 2021