Salardú és un poble en la muntanya aranesa amb una peculiaritat: durant uns dies d’estiu es transforma en territori americà amb música country de protagonista.
Hui hi ha boira. Els cims més alts dels Pirineus no es veuen. M’agrada fotografiar quan el cel té núvols canviants però esta boira de hui li dona a l’ambient un aura diferent, màgica…la boira tapa, amaga i l’espectador ha d’endevinar, ha d’imaginar… La boira i el xirimiri constant és la tònica general en esta zona tan alta i en el nord d’Espanya.
De lluny veiem entre núvols el poble de Unha i la torre de l’església santa Eulalia, que està molt a prop de Salardú. Les distàncies de poble a pobles són mínimes.
I entre boires també veiem el campanar de l’esglesia de Salardú, que anem a visitar...
Les costeres també són el que predominen en estos pobles que s’adapten a l’orografia del terreny. Estem en una muntanya i cases hi ha en la part baixa i en la més alta també. Passem per davant de l’ajuntament, en la part baixa. Salardú, junt a Tredòs, Bagergue, Gessa, Unha, Garòs i Arties, és uns dels pobles que s’annexionaren en 1968 formant part del terme Cap d’Aran. Alguns dels pobles de la Vall els veiem de passada i de lluny des de la carretera, altres els visitem, com fem hui que a més a més anirem a Arties i Bagergue. Salardú és la capital del terme. Era l’entrada natural a la Vall pel port de Bonaigua per la qual cosa en l’edat mitjana s’emmurallà, però de muralles ja no queda res.
Abans de visitar el poble i com punt de partida parem davant del monument Era Querimonia, que hi és des de 2013 quan la Carta Magna va complir 700 anys, des de 1283 a 1313, la Vall va estar a mans franceses. Foren 30 anys. El monument representant a una dona nueta amb la Carta Magna a les mans en senyal de llibertat i defensa dels drets i els privilegis dels aranesos que concedí Jaume II a la Vall d’Aran i que expliquen l’actual situació d’autogovern. I és que Aran ha tingut tradició d’autogovern des del segle XII, donat que la Vall no tenia senyors feudals i el territori era de propietat comunal. Els aranesos buscaren protecció militar però conservant institucions. Així Jaume II confirmà els usatges a canvi d’un tribut per la protecció. La Carta Magna fou confirmada pels monarques posteriors fins i tot Napoleó durant la guerra del Francès a principi del segle XIX. Però tot es va perdre en 1815 quan passà a mans de la Corona Espanyola. Tanmateix des de 1990 la Vall gaudeix d’un autogovern relatiu amb competències de decisió en molts àmbits.
Seguim costera amunt parant-nos davant de cases i racons que criden l’atenció per detalls en finestres, en teulades, en les parets...De sobte veig una pancarta que anuncia un festival poc usual en estes terres.
Parle d’un festival de música country, Salardú Country Rock festival. Este any és la setena edició i serà a finals d’agost. S’hi faran concerts de música coneguda internacionalment, amb interpretes de rellevància. Hi haurà balls i classes d’iniciació de ball, exhibicions, restauració americana…que també barrejarà amb l’aranesa... El rostit no faltarà. Salardú per uns dies s’omplirà d’americans i semblarà Estats Units, s’impregnarà de l’ambient country. Em recorda un poc, al Blues Cazorla festival que fan al poble de Jaen des de 1994 on s’hi donen cita importants bandes que toquen l’estil americà.
En un lloc i en altre és un trencament de la rutina, en el cas de Salardú, de viure la tradicional vida aranesa es passa a viure l’estil americà amb els vibrants balls que una vegada comences no es pot parar. El festival està pensant per a tota la família. Per als xiquets també tene preparades activitats. No deixa de bocabadar-me que en este poble tan allunyat que no arriba a 600 habitants es faça este tipus de festival. Em ve al cap que en l’hotel de Vielha hi havia uns motoristes americans hostatjats, tindran alguna cosa a veure? Tal volta tenen pensat acudir al festival "americà".
Arribem a una gran plaça tancada per un mur on està l’església de sant Andreu, romànica de transició dels segles XII i XIII, que és l’edifici més representatiu. Té tres naus i tres àbsides i en el mur de llevant hi ha una espadanya. El campanar, un dels mes representatius de la Vall és de forma octogonal del segle XV. S’hi veuen les sageteres de caràcter defensiu. En este punt en l’edat mitjana hi havia un castell del que no queda quasi res.
La portada de cinc arcs de mig punt està decorada amb motius vegetals.
Abans d’entrar donem una volta per l’exterior observant l’edificació.
Des del cementeri h ha bones vistes.
L’interior és una meravella, malgrat resultar fosc. I és que quasi no hi ha finestres que deixen entrar la llum natural. És de tres naus separades per pilars
Em sorprenen les pintures murals dels segle XVI i XVII restaurades recentment.
I també destaca el Crist de Salardú, una menuda talla romànica del segle XII i XIII. El Crist està clavat a una creu bellament policromada. Està considerada una de les talles més valuoses del romànic de la zona. La creu conserva el color original del segle XII en ambdós costats.
La plaça principal és un lloquet agradable i acollidor.
Em crida l’atenció una xicoteta escultura. M’aprope i resulta ser una copia de la que li feren a Pau Donés en 2021, en complir 55 anys en el seu poble natal a Osca. Pau Donés tenia arrels araneses i casa en la zona i en este poble li fan homenatge amb esta escultura menuda, recordant l’origen del cantant i l’estima que tenia per la zona.
En la plaça hi ha una font de 1805 i uns estàtua d’un porc senglar que passa a ser el protagonista sempre de les fotografies record del poble.
Retornem al punt de partida parant de nou l’atenció en llocs especials amb vistes boniques.
I ens acomiadem de Salardú plovent…que també té el seu encant...
QUADERN DE VIATGE, estiu 2022, VALL d’ARAN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada