Entre gnomos que eixen al nostre pas, descobreisc
una ciutat molt acollidora amb una plaça preciosa on conviu el passat i la
modernitat.
 |
| Antiguitat i modernitat van de la mà a la plaça de Wroclaw. |
Acabem de deixar Cracòvia i en el camí cap al nord parem a Wroclaw una
ciutat molt interessant elegida capital europea de la cultura 2016, junt a l’espanyola
San Sebatian.
Wroclaw, nom en polonès, o Breslavia com també se la coneix, és la quarta
ciutat més poblada del país i històricament la menys polonesa perquè s’integrà
a les fronteres en acabar la segona guerra mundial després d’haver estat sotmesa
al domini alemany durant quasi sis segles. Està ubicada entre canals i illes, per la qual cosa se l’anomena com la Venècia
de l’est. Llig en el llibre guia que hi ha 12 illes i més de cent ponts! Ja sé
que el passeig per esta ciutat em sabrà a poc perquè no arribaré a veure ni la mínima
part del que hi ha.
Al primer colp d’ull m’agrada, la veig dinàmica, sense ser cap experta es
veu a les façanes la seua importància històrica, arquitectònica i artística. Li faig una mirada ràpida a la plaça del mercat, i només amb això quede enamorada
del que veig, però abans de trepitjar-la
opte per pujar a l’església de Santa Isabel, on està la torre més alta, de 80 metres,
per tenir les millor vistes de la ciutat i de la plaça. L’església de Santa
Isabel és el que queda d’un antic cementeri.
 |
| Santa Isabel |
No em tira enrere haver de pujar les escales de l’estreta escala de la
torre, però reconec que se me fa molt pesada perquè encara tinc els músculs
ressentits d’altres escales i pujades a torres anteriors, però, endavant, em
dic, tu pots!.
 |
| Santa Isabel |
I una vegada dalt m’alegra haver
pujat i no haver tingut por a l’exercici físic. Les vistes de la plaça són molt
boniques.
 |
| Vistes des de Santa Isabel |
Des de Santa Isabel, per anar a la plaça creue un arc barroc que uneix
dos menuts edificis gòtics coneguts com les cases de Juan i Margarida.
 |
| Entrant a la plaça... |
Després em dedique a recórrer la plaça a pas lent, reposat, mirant cada
façana burgesa i cada detall que hi ha tan minuciosament col.locat. la plaça és rectangular i enorme, és la segona més gran de Polònia després de la de Cracòvia, cert que em
captiva, m’atrapa el passeig i contemplar-la.
 |
| La plaça |
Hi ha una font moderna, i malgrat no ser de l’estil de l’època de les cases
el contrast m’agrada, la trobe elegant. L’aigua blava amb vidre blau està amb harmonia
amb els colors vius de les façanes que l’envolten.
 |
| La plaça |
També hi ha un edifici que contrasta estèticament, millor dit desentona, i
que em desagrada. És un edifici d’abans de la guerra, de 1930, que ara és
propietat del banc de Santander. El que més molesta és que per a construir-lo enderrocaren
tres cases antigues burgeses, de les boniques i donen personalitat a la plaça i
a la ciutat. Però com s’ha de veure la part positiva, cal pensar que es part de
la història de la ciutat i hi queda com a testimoni d’una època.
 |
| La plaça, al fons un edifici de l'època comunista. |
L’espai central està ocupat per l’ajuntament gòtic construït entre els
segles XIV i XV, acabat just el 1504, és una barreja arquitectònica romànica i gòtica
silesiana. Actualment s’hi fan exposicions d’art. Davall de l’ajuntament està
el restaurant més antic de la ciutat.
 |
| La plaça: l'ajuntament i el restaurant més antic. |
Tota la plaça és lloc agradable per passejar i observar la gent.
 |
| La plaça |
La façana del rellotge és una joia arquitectònica del XVI. Tota ella és una
joia, hi ha un rellotge astronòmic dels segle
XV. Dedique un temps a mirar la torre i la façana, li done la volta a l’edifici
i després prenc seient a les escales de la picota dels ajusticiats que hi ha
davant del rellotge, lloc de trobada de la gent quan volen quedar. És un bon
lloc per poder dedicar-li de nou temps a
mirar la torre i també la gent que ve i va.
 |
| La plaça Ajuntamnet i al fons edificis que contrasten. |
Quan em canse de descansar, li done la volta a esta part de la plaça i ho
faig sense córrer, quin gust!
 |
| La plaça |
Des d’un extrem de la plaça es passa a altra més menuda, la plaça de la sal
amb edificis renaixentistes i neogòtics. Està envaïda de floristeries que obrin
de nit i de dia. El nom recorda que esta població pertanyia a la ruta de la sal.
És en esta plaça on pare en una cafeteria gelateria per menjar. M’agrada l’ambient
tranquil i la decoració que hi ha.
Eixint per carrerons hi ha racons acollidors plens de restaurants i
galeries d’art i també trobem monuments religiosos i civils.
Wroclaw està banyada pel riu Odra que al seu pas per la ciutat crea
diverses illes. Nosaltres traspassen el pont per anar a la catedral de san Juan
Bautista, un dels edificis més importants de la ciutat.
Al llarg de tot el viatge per Polònia anem adonant-nos de la importància de
la religió catòlica, tanmateix en Wroclaw hi ha fins a cinc catedrals diferents
de cinc confessions cristianes: la catòlica, ortodoxa, polaca-catòlica, grega catòlica
i luterana, també hi ha una sinagoga i una mesquita musulmana.
Definitivament dic que esta ciutat exemple d’acolliment i tolerància
m’agrada i em quede amb ganes de visitar-la durant més temps.
En el passeig hem trobat nanets per tot arreu, en els lloc principals però
també en els més insospitats: representen als gnomos en diverses posicions o
disfressats segons oficis, hi ha uns 200. Ells poden fer de guies perquè anar
buscant-los et trobes les meravelles de la ciutat. Els habitants de la ciutat
creuen que els nanets els ajuden a resoldre problemes.
La història dels nanets no ve de l’antiguitat, no es correspon a cap
llegenda. La seua història data dels anys 80 del segle passat quan els
polonesos ajuntaven per reivindicar contra el regim comunista. Com no podien
porta cap insígnia política perquè sinó eren empresonats, alguns optaren per disfressar-se de nanets, i així
cridaven en veu alta les seues reivindicacions sense por a la presó. En homenatge
a estos fet Wroclaw manà fer unes figures en bronze com a record dels fets. I
va ser tanta l’acceptació que a poc a poc les empreses privades i institucions
encarreguen altres nanets personalitzats, convertint-los així en un símbol d’identitat.
QUADERN DE VIATGE, estiu 2016, POLÒNIA
