ASTÚRIES: poble de CUDILLERO

Un bonic amfiteatre natural mirant cap al mar, això és Cudillero. Sobre les costeres que té, millor callar, els habitants locals són els que més les han de suportar.

I arribem a CUDILLERO, quin poble mès bonic! Les cases estan disposades com si fos un amfiteatre. Resulta realment curiós la situació de les cases penjades a la muntanya formant un semicercle mirant al mar. El port pesquer i les cases multicolors constitueixen la part més característica d’este poblet d’uns 5000 habitants.

Els carrers són la majoria escales estretes per on pugem a la part més alta del poble. Seguim una ruta establerta, la ruta dels miradors, que mostra les millors vistes. Observem, en el nostre fatigós camí cap al casc antic, com estan construïdes les cases aprofitant racons. De vegades es veu una construcció complicada.

I sense predre detall seguim la nostra ascensió. No és fàcil la pujada. Em pregunte com seran estos laberíntics carreronets i escales estretes per la nit i done pas a la imaginació que es posa a inventar mil històries i situacions. Em pregunte també com serà el dia a dia dels habitants i de sobte s’obri al meu pas una porta d’una casa a la part alta. És una veïna que encuriosida eix al carrer a veure passar els nombrosos visitants que cada dia el poble rep. I aprofite per preguntar.

La dona, ja major, em respon que hi s’hi viu “normal”, que això de pujar i baixar escales o costeres és tot acostumar-se, també diu que poc més coneix fora del seu poble, sempre treballant...ara ja quasi ni ix del carrer on té sa casa, i afegeix que quan era més jove baixava més al port. Ara s’hi conforma en mirar des de dalt o en xarrar amb gent com jo que li pregunta, li agrada veure el tràfec continu de gent, perquè això, segons diu,  li dóna vida. També li dóna vida al poble. Sense llevar-li la importància marinera que és qui ha donat de menjar des de temps immemorials, actualment este tràfec turístic constitueix una font d’ingressos important al poble que està ple de cases rurals, hotels, hostals, campings, bars i restaurants.

Des de la part més alta observem la plaça la Marina, com un escenari on estan els transeünts caminant, “grandària formiga”. La imatge és preciosa, i bé que es mereix la catalogació de conjunt històric artístic.

Ens diuen que en Cudillero hi ha un monument destacat: “La Quinta de Selgas”, que és un luxós palau dels segle XIX amb jardins i quadres de Goya a l’interior. No tenim temps per visitar-lo, ni tampoc el veiem per fora...deambulant pel estrets carrerons de Cudillero ha passat el temps volant donant voltes sense rumb fixat. A més esta ruta pels pobles asturians és “exprés”,anem  massa ràpid al meu parer, però hem de seguir l’horari i l’itinerari establert.

FOTO procedent de GOOGLE imatges on s'hi pot veure la disposició de les cases mirant el mar com si foren un amfiteatre.

QUADERN DE VIATGE: ASTÚRIES  2006