Nª15- RESSENYA LITERÀRIA: ELS VEÏNS DE DALT. llibre

nº15-ELS VEÏNS DE DALT

La volta a Europa en 88 dies

Albert Om

Ressenya feta edicions La Campana. Any 2000

Albert Om ha dedicat tres mesos a conèixer els veïns de dalt, és a dir a viatjar pels països de la Unió Europea. Aquest llibre és la crònica irònica, lliure i heterodoxa, d’un viatge que d’una banda busca els tòpics per solidaritzar-los i de l’altra, tria uns llocs que no figuren a les guies turístiques però que expliquen com es viu a cada país.

Admirablement escrit, aquest llibre és una successió d’escenes, situacions i personatges que, en conjunt, constitueixen un suggestiu mosaic d’una Europa que, des de Lisboa al Cap Nord, ofereix al viatger- i al lector, gràcies a la penetrant mirada d’Albert Om- la més sorprenent antologia de la diversitat. Un llibre tan divertit cons instructiu. Albert Om, periodista, és guionista i copresentador a TV3 de Malats de tele. El seu llibre anterior, El nom del porc, va guanyar el premi Pere Quart d’humor i sàtira i ha estat repetidament editat.

Opinió personal

De la mateixa manera que en temps passats els exploradors anaven a llocs remots i el viatge durava mesos o anys, l’autor d’este llibre emulant la mampresa descobridora, dóna la volta a Europa “a lloms del seu audi” i ho fa en solament 88 dies, un temps exageradament escàs per poder veure ni la mínima part. 

Este llibre, com molts altres, l’he llegit dos vegades, la primera fa molt de temps, concretament l’any 2000, i l’altra en esta setmana quan he recordat que m’havia agradat i l’he tornat a buscar per fer-li ressenya literària. Només llegir els títols que encapçalen cada capítol, són suficient per saber que és un llibre divertit, que endinsant-se en les seues pàgines pot passar de tot. Quan vaig veure el llibre la primera vegada vaig pensar que el contingut m’agradaria. I és que Albert Om és un expert en el domini de les paraules amb ironia i doble sentit, al menys de les paraules que jo havia escoltat al seu programa Malats de tele que tant m’agradava. Fa molts de temps que jo era assídua telespectadora d’eixe programa. Per això vaig llegir el llibre, sabia que m’agradaria només sabent qui l’escrivia.

Ho he passat molt bé llegint el que li passava en cada ciutat i en cada carretera. En molts llocs m’he sentit identificada, perquè he vist i he sentit el mateix que ell conta al llibre de manera tan clara i alhora subjectiva. De fet ell mateix  diu que el que escriu  és una visió lliure del que és, del que observa en eixe viatge exprés.

M’ha recordat molts llocs com Venècia, encara que a diferència d’ell jo si veia la vida amagada darrere de cada finestra i no només contemplant la roba estesa. I també el Tirol d’Àustria i el Gglossglockner. He tornat amb ell a Alemanya i als Països Escandinaus. Explica molt bé la pujada al Cap Nord creuant-se amb rens i assaborint les nits blanques. Detalla el seu pas per França i Anglaterra. I també arriba a Itàlia, i a Portugal des d’on conta situacions similars a les què jo he passat. 

De vegades m’he angoixat seguint el seu ritme frenètic viatger, perquè m’imaginava les repetides situacions de baixar del cotxe la maleta del dia per només en un dia o dos tornar a pujar per seguir ruta. Sovint m’ha recordat una antiga i mítica pel•lícula dels anys 60 “Si huí és dimarts açó és Belgica”, que és un poc espill de la seua aventura.

De vegades en el seu esporàdic pas per una ciutat o país quasi no en parla i para l’atenció en anècdotes personals que certament no diuen res al viatger àvid per saber un poc del lloc. Però no importa, encara que ens quedem amb les ganes de saber més del poble o de la gent, queda substituït per un passatge divertit i simpàtic escrit amb eixe to innocent i irònic de burla, que no fa mal ningú perquè generalment la burla comença per ell mateix.

Llegiu-lo si teniu ocasió, gaudiu dels comentaris i anècdotes que conta este periodista, viatger exprés per a l’ocasió. I és per a l’ocasió perquè el recorregut europeu el fa amb la finalitat clara d’escriure el llibre.