FRANÇA : Més del PARIS exprés...

Les inesperades hores a Paris les havíem d’aprofitar...i ho férem.

El viatge a la Bretanya i Normandia ens havia eixit rodó. Tot ell va resultar perfecte, assaborint preciosos paratges, trepitjant ciutats acollidores i agradables. I a més a més, regalant-nos hores inesperades per a Paris abans d’iniciar trajecte i altres més en acabar-lo. 

I és que de nou vam tenir hores disponibles en Paris abans d’agafar el vol de tornada a casa, així que aprofitàrem per anar a un lloc especial, un dels seus grans monuments, Sacre Coeur en un barri singular, el de Monmartre.

Sacre Coeur! m'agrada i amb els ulls tancats tornaria hi anar...

L’aeroport Charles de Gaulle és un gran recinte amb tots els serveis per als usuaris, fins i tot, si s’han de passar hores dins de l’edifici, hi ha sales d’esplai, una de jugar al ping pong i una sala plena de gandules per descansar o dormir.

L'aeroport està preparat per si s'han de passar moltes hores esperant.

Una vegada a l’aeroport, el primer objectiu era buscar lloc per deixar les maletes i després averiguar com anar a Paris. Al final tot va resultar molt fàcil. Les maletes les deixàrem a BAGAGES DU MONDE, que fàcilment trobàrem seguint les indicacions de consigna de maletes. I la línia RER de tren cap a la ciutat també la trobàrem immediatament. Res complicat, està tot senyalitzat i sinó se sap per on anar, s'hi pregunta, que per això estan els punts d’informació...per als que no saben per on van i estan despistats.

Agafàrem el RER i en mitja hora justa i puntual, ja estàvem en la Gare du nord, d’on sense eixir i amb el mateix tiquet de tren, connectarem amb dos metros per anar finalment al Sacre Coeur.

Sempre mirant els plànols, baixàrem a l’estació corresponent, i sense perdre el temps i encara que feia un calor mortal, férem el que veníem a fer, pujar les escales de Sacre Coeur fins dalt, patir calor i suar. 

El carrer que va del metro als peus de Sacre Coeur està  molt ple, hi ha un grapat de tendes souvenirs per atraure el turista que busca un record o regal. Jo prefereisc  passar el temps mirant l''edifici, pujar les escales o passejar pels carrers dels voltant.

Hi érem molts, hi havia un grapat de joves exhausts i derrotats tirats pel terra, descansant a l’ombra, buscant on posar-se a la fresca.

Fa un calor sufocant...tothom busca l'ombra...

Nosaltres fidels al nostre gust per caminar, pujàrem a peu com ens agrada, res de funicular, assaborint cada pas, encara que penosament per la xafogor. De tant en tant paràvem pel cansament i pel calor. Aleshores aprofitàvem per mirar cap amunt l’edifici i mirar cap avall les escales, els jardins i al fons la ciutat.

Hi ha  funicular,  però nosaltres pugem a peu.

Pugem les escales i cada vegada les vistes són millors

I cada vegada més amunt les vistes eren millors, malgrat que ara totes les fotos semblen iguals. Vàrem pujar i vàrem entrar a l’església, abarrotada de gent buscant la fresca del temple.

Sacre Coeur

Després vàrem baixar i vàrem menjar una gran crêpe en un lloc inmillorable per situació, un que enfronta el monument. Assegudes a l’estil fiancés, totes les cadires de cara, mirant-lo i donant mossegades al menjar típic, vàrem descansar del trot que havíem portat. 

I en acabar, veient que teníem temps abans de tornar a l’aeroport, encara anàrem a fer una curta volta pel barri de Pigalle per veure si continuava igual com anys enrere, amb el gran assortiment de llocs d’esplai: sex shops, cabarets i clubs d’alternar. 

Barri de Pigalle

Va ser una curta volta perquè ja es feia hora de tornar. Ens va vindre el temps just, sense faltar-ne ni sobrar-ne, va estar molt ben calculat. A les huit ja podíem embarcar les nostres maletes direcció València, direcció casa. I ho férem amb l’enorme satisfacció d’haver fet un viatge doble, el previst de Bretanya –Normandia i un inesperat a Paris, d’on traient-li partit a les hores havíem vist molt.  

REFLEXIONS POSTERIORS sobre PARIS, estiu 2012

En este bloc, pots llegir més sobre Paris:
-I PART Paris exprés
-Paris: en la ciutat universitària
-