IRLANDA: ruta verda de GLENDAGOUGH

La majoria dels dies que passem a Irlanda l'oratge és el mateix...boira, sol dèbil que no s’anima a eixir del tot... pluja...i sobre tot humitat, molta humitat...I nosaltres en tot moment xafant bassals sota l’aigua...sense parar de caminar.

...Als àlbums de fotos sempre hi ha unes fotos preferides...esta és una d'elles...
Anem a caminar per la Vall dels dos llacs on hi ha bonics paisatges.

Estem a Irlanda, si mirem el rellotge tenim  una hora menys que en Espanya.

Som un grup gran, tots amb ànsia der fer caminades per Irlanda, malgrat ser viatge organitzat, hi ha molt de temps lliure. M’agrada este tipus de viatge, són els que sempre busque. Esn este cas, només està inclòs el transport d’un lloc a altre i el bred and breakfast , que és un llit i el desdejuni. 

L’illa d’Irlanda està formada per la república d’Irlanda i Irlanda del nord, (part del Regne Unit). Des de 1922 la república d’Irlanda és independent i en 1925 es van fixar els límits entre Eire i l’anomenada Irlanda del nord. La població d’Irlanda del nord està dividida en catòlics i protestants, els primers són partidaris de mantenir el territori dins del Regne Unit i els segons de la incorporació a la república d’Irlanda, estos enfrontaments han sigut l’origen dels sanguinolents disturbis de la zona des del 1969 fins el 1994. 

Nosaltres estem passant 15 dies passejant per les dos Irlandes. I dic clarament passejant perquè tenim previst fer rutes verdes. Seran trajectes a peu caminant per estar en contacte directe amb el verd predominant en este illa. No són etapes dures ni llargues, previsiblement són passejos sense dificultat de terreny que duren hores. Però no  només anem a caminar, tindrem temps per a tot. Anirem fins i tot de visita a les ciutats de Derry i Belfast i a la calzada de los gigantes, traspassant els límits de la frontera.

Ruta de viatge per tota Irlanda

Sé, de bestreta, que pubs no en falten, cervesa tampoc. Em ve al cap una informació llegida no fa molt que assegura que al país hi ha més de 12.000 pubs, mes o menys un per cada 500 habitants i que la cervesa i el whisky són les begudes regnants. Al voltant de cerveses hi ha molta competència, els irlandesos poden passar-se hores discutint quina és la millor. Els músics als pubs es confonen amb els clients, de vegades apareixen espontanis que s’hi afegeixen. Els pubs són punt de trobada social, de joves i de majors, no importa l’edat. Tanquen prompte, cap a les 12’30 i sempre seguint un ritual: tots de peu i cantant l’himne nacional. També sé que la gent irlandesa és amable i amigable. 

Marca de cervesa GUINNESS, la més famosa a Irlanda

Dins les nostres previsions està el comprovar tot el que es refereix a la gent i a l’ambient. Nosaltres ja sabem que cada vesprada tocarà fer el mateix: buscar pub per sopar i altre per prendre la cervesa abans d’anar-se’n a dormir al bed and breakfast. Els llocs de dormir bed and breakfast són la millor manera de conèixer els costums i la vida local. 

Per fer este viatge he llegit un poc del país. M’agrada assabentar-me abans d’iniciar el trajecte. La llengua irlandesa conviu amb el gaèlic, de tradició celta. l’Estat promou l’estudi  però hui en dia només el parla una població minoritària formada sobre tot per vells. En estudiar els celtes apareix més mite que realitat, acostumaven a servir-se de la imaginació per interpretar el que veien així empraven símbols perquè és més fàcil explicar i transmetre amb llegendes o històries màgiques. 

Caminanat per les sendes naturals s'entenen molts dels mites que la tradició irlandesa conserva.

Els antics celtes no van escriure la seua història perquè estava prohibit pels druides, els sacerdots bruixots, tanmateix les excavacions arqueològiques i els records orals transmesos i documentats pels monjos medievals, han permès configurar una aproximació que resulta misteriosa.

Els celtes en Irlanda arrelaren tant que ningú els ha pogut eliminar al llarg dels més de vint segles de supervivència. Les creus celtes demostren la fusió de les antigues creences amb el cristianisme, les més antigues ho porten gravat en la pedra. Són un símbol, una mostra constant en territori irlandès.

I començá el viatge i ja només en en un dia corrobore tot el que especulava a les línies anteriors: Irlanda és cultura, tradició, verd natural, màgia, cervesa... i molta sintonia i alegria als caractyeristics pubs que s'han de visitar i "viure" si es vol entendre la personalitat irlandesa.

La primera ruta verda que fem comença a la ciutat monàstica de Glendalough fundada al segle VI pel venerat ermità San Kevin que segons conta la història pertanyia a una família d’ascendència real i que va renunciar als seus privilegis per refugiar-se en una cova d’esta zona. San Kevin continua sent recordat anualment, cada 3 de juny se celebra una peregrinació al lloc.

De totes les ruïnes destaca la Torre rodona.

Glendalough va ser un important centre cultural i centre d’acollida de malalts. Malauradament el monestir va ser saquejat  al segle XIV per les tropes angleses i des d’aleshores funcionaria només com monestir fins la dissolució dels monestirs l’any 1530.

Ens endinsem per racons dels conjunt monàstic...

Visitem les ruïnes on destaca la torre rodona que és la que podem veure en tot moment. Fa una alçada de 30 metres. Ens conten que originàriament la torre tenia sis pisos de fusta, connectat per escales. La porta de la torre no està a nivell del sòl, sinó uns metres per damunt. S’hi feia per raons defensives. S’usava una escala de fusta que es retirava en cas de perill. Els quatre pisos sobre el nivell de l’entrada estan il•luminants per una menuda finestra i l’últim en té quatre que donen als quatre punts cardinals. Les torres es construïren com campanars però serviren també com magatzem de gra o refugi en temps d’atacs.

La torre rodona, anem per on anem la vegem...sobreeix...

Hi ha moltes creus, a prop de la torre està la creu de san Kevin del segle XII, la primera irlandesa. Estes creus s’usaven per ensenyar la religió catòlica als pagans. En aquells temps els irlandesos eren politeistes però tenien un deu per damunt de tots: el deu del sol. Es per això que les creus celtes són creus tradicionals amb un cercle que representa el sol.

Creu celta, al llarg de tota irlanda se'n trobem moltes.

Encara es conserven les ruïnes de la catedral i passegem per la nau central. I seguint el deambuleig trobem l’església de Kevin o “cocina” que és un menut edifici de pedra amb sostre i nau única.

Hi ha més ruïnes però estes són les més importants. 

Fem una miradeta abans d'enfilar-nos per una nova senda...

La nova senda ens du a la Vall dels dos llacs, un preciós paratge natural.

I després fem un passeig per l’idíl•lic paratge conegut com LA VALL DELS DOS LLACS, envoltat per les colines de Wicklow. Hi ha moltes rutes de senderisme de dificultat variable. Hi ha opcions guiades. Nosaltres optem per caminar lliurement per una de les sendes i anar descobrint al nostre aire la Vall dels dos llacs i les meravelles que amaga, que no en són poques.

No és una ruta pesada ni llarga
Som un grup gran però cadascú anem al nostre ritme i descansem on volem,
és un passeig relaxant, tranquil i molt agradable.

QUADERN DE VIATGE, Irlanda estiu 2008