EGIPTE: la resclosa d’ESNA

Aquell espectacle era un ritual totalment turístic però també era una manera d’alimentar famílies. 

Un dia de sobte, i des del vaixell contemplant les aigües tranquil•les del Nil,  passà una fet inesperat.

Navegant per les tranquil.les aigües del Nil...

Unes barques s’apropaven...

De sobte veiem que unes barques s'apropen.

I els xics des de barques que ens envoltaven ens cridaven, reclamaven l’atenció dels viatgers que estàvem en coberta. Els crits eren escandalosos perquè no era d’un ni de dos...eren diverses barques les que s’apropaven al nostre vaixell i el guirigall muntat era impressionant.

No sabíem bé què volien. No imaginàvem què anava a passar. Quan aconseguiren que uns quants de nosaltres els feren cas, començaren a fer el que tenien planejat: el que per a ells és un ritual diari necessari per aconseguir uns guanys perquè segurament ja ho venien fent en cada creuer que anteriorment els havia passat per davant i segurament ho continuaran fent en estos moments i ho faran en el futur. 

Els joves de les barques ens llençaven al vaixell gel•labes protegides per bosses de plàstic. Era la seua manera de vendre. Saben que als vaixells, una de les nits sol organitzar-se una festa de disfresses o dedicada al món àrab i conseqüentment saben que els turistes volen comprar.

Cada vegada en són més...

Curiosament i malgrat la distància, el regateig no faltava. Jo escodrinyava la situació i em preguntava com s’ho feien per saber exactament qui era la persona que havia “agafat"  la seua gel•laba. I és que no s’enganyaven!. 

Allò era un simfonia de preus de compradors i venedors intentant arribar a un acord. Quan el preu quedava fixat el comprador tirava en una bossa de plàstic amb els diners cap a la barca on estava el seu venedor. Si no hi havia acord, es tirava la bossa amb la gel.laba per la borda intentant encertar a dins de la barca del propietari.

Tots són crits i regateig...quin guirigall que ha trencat la pau i tranquil.litat!

Sé que és una atracció turística més, una conseqüència més de l’allau turístic que la primera vegada que vaig estar a Egipte no s’hi donava. 

Per inesperat i per divertit, pel guirigall que en uns minuts s’hi va formar, aquells xics cridaners em feren passar una bona estona. Va ser un joc enmig de la tranquil•litat de la navegació.

Sembla un maremagnum...però ells ho tenen controlat.

Aquells joves tenien controlada la situació i una vegada fet el negoci o al menys intentar-ho, començaven a allunyar-se del vaixell, deixant de nou les aigües tranquil•les sense tant de moviment. Els joves sabien que era el lloc idoni per vendre perquè just eixe punt, és parada de creuers carregats de viatgers i de divises. Bé ho saben i bé que ho aprofiten amb este curiós sistema d’abordatge.

I és que estàvem a prop de la resclosa d’Esna a uns 5 km al sud de Luxor. La resclosa situada junt a la ciutat és pas obligat i parada necessària de tots els creuers que naveguen pel riu, que no en són pocs, per poder salvar el desnivell d’uns 10 metres.

Quan ens toca el torn de passar per la resclosa el joc-negoci s'acaba.

Els vaixells van passant a mesura que arriben i l’espera depèn del transit. Una vegada toca els torn, els vaixells o motonaus descendeixen quan tanquen les portes i el nivell d’aigua comença a baixar. Passa a l’inrevés per pujar. Vaig observar la pujada i la baixada de les aigües directament, no volia perdre’m un espectacle inusual, un espectacle que probablement no tornaria a veure mai més.

I deixem de pensar en els venedors per observar el nostre pas per la resclosa.

REFLEXIONS sobre EGIPTE 2000