RESSENYA LITERÀRIA i de cine nº 37 :Maria, llena eres de gracia. PEL.LÍCULA

nº 37-Maria, llena eres de gracia

de Joshua Marston

“Maria llena eres de gracia” és una pel•lícula colombiana en col•laboració amb Estats Units, i és tremendament dura, sobre droga i comerç, sobre la desesperació d’algunes dones que treballen de "mules" passant fronteres, "mules" és el terme que s'utiltza per dir que treballen transportant droga.

És un pel•lícula que no deixa impassible, més bé encoratja veure la realitat del comerç de drogues, encoratja com, per diners, algunes xiques es veuen obligades a amagar-se droga a l’estomac. I "l’obligació" de vegades és una imposició voluntària però ve abocada per la societat que priva d’oportunitats a qui ho necessita. 

El nom de mules té una explicació, a la dècada del 1960 els traficants utilitzaven mules per al contraban. Actualment la cosa és diferent, els animals els han per missatgers humans. Estos són més eficaços perquè els gossos policies a les duanes no detecten la droga dins de l’estomac humà, només es possible amb una radiografia abdominal.

Tots els anys detenen moltes dones “mules” a les fronteres. Per als traficants no és important, la pèrdua de droga és mínima en proporció a tot el negoci muntat. A la pel•lícula s’hi veu tot el procés, des de l’inici fins el final, sempre és el mateix. Els traficants busquen persones innocents, generalment amb mancances de diners. Fer de "mula" és arriscat però dóna diners fàcils, si al final s’aconsegueix passar.

La protagonista de la pel•lícula és una jove infeliç en la vida i en el treball, té desset anys, viu amb sa mare i la germana, té una amiga i una parella. Un dia Maria té una discussió en la fàbrica on treballa i abandona el treball. És aleshores quan  decideix anar-se’n a Bogotá a buscar altra ocupació i manera de guanyar-se la vida. A més a més la situació se li complica perquè està embarassada i no vol seguir amb el pare de la criatura. La jove vol trobar una nova oportunitat en la vida, encarrilar per altre rumb diferent al que porta i que li desagrada.

,

En una festa coneix un xic que és qui la introdueix al món de les drogues i li proposa el treball de ser “mula” que li dona de manera ràpida els diners que tan desitja. El xic sap com capgirar les joves i no li costa gens que la protagonista accepte, li explica els avantatges però no les conseqüències ni la realitat del perill que s’hi passa.

Els diners són "fàcils" però tot és relatiu. Per a poder ingerir les bosses de droga, el cos necessita preparació, les xiques han de menjar quantitats grans de safanòries, salsitxes i raïm sense mastegar perquè han d’acostumar el cos per evitar vòmits després quan en el moment que tinguen que fer el transport hagen d’introduir-se al cos la bossa de droga. Dos dies abans no poden menjar, solament poden beure sopa. 

La droga que ingereixen està dins de globus de latex, com càpsules, i no en són poques, de vegades quinze i setze, que són al voltant de cinc o sis mil dòlars en droga.

La pel•lícula mostra tot pas a pas. És esgarrifant,  i Maria, la protagonista, és la que ho mostra. La preparació també suposa prendre molts medicaments abans de pujar a l’avió per evitar els moviments digestius durant el vol. A la pel•lícula s’hi veuen les dificultats, les angoixes, les pors, la tensió... no solament de Maria, al mateix avió en són quatre joves més i han d’evitar parlar-se entre elles per a no ser identificades.

 Arriba el moment crucial del control duaner i a Maria, inexperta que no sap dissimular la pillen, però aconsegueix escapar perquè com està embarassada no li poden fer cap radiografia.

Els traficants esperen les mules impacients i desesperats, si falla una no importa, el que interessa es evacuar del cos la resta de droga que porten les altres. Els globus poden esclatar i de fet passa. En la pel•lícula un globus esclata i mata una d’elles, Lucy. Els traficants no perden la droga, tot és negoci, insensibles i radicals, sense contemplacions obrin l’abdomen a la jove morta, agafen la droga i la deixen.

Este fet és el que fa que Maria obriga els ulls i se n’adone que no vol seguir el mateix camí que l’amiga i escapa, junt a Blanca, l’altra amiga “mula”. 

Juntes van a Nova York on viu una germana de Lucy, la que ha mort, Maria vol dir-li què ha passat. I sortosament en la ciutat dels gratacels, a Maria se li obri un camí d’esperança en trobar un personatge Don Francisco que es dedica a ajudar als immigrants. 

Este personatge no és fictici, és real, i ajuda les xiques a destapar la veritat sobre el tràfic de drogues i a començar una nova vida. Maria és valenta i amb l’ajuda de Don Francisco aconsegueix sortir del món negre on estava capficada i iniciar una nova i totalment diferent vida, encarrilada per altres vies i sobre tot destinada a criar el fill que espera.

Després de tot el patiment que ens fa sentir cada minut de la pel•lícula, reconforta el final dolç i feliç per a la protagonista i saber que existeixen en el món personatges com Don Francisco que ofereixen ajuda a qui tan desesperadament ho necessita.