BRETANYA FRANCESA: Passeig pel centre històric de RENNES

Mirem on mirem hi ha carrers on tot són cases de fusta medievals. Impressiona. És el primer contacte amb terra bretona.

Rennes és una ciutat animada i amb molta vida, tanmateix aquell era un dia gris i plujós....

Anem de camí cap a Rennes i continue admirant-me de la quantitat de verd que ens envolta en tot moment. I és que plou sovint. Ara mateix ho està fent. La pluja rega amb abundància estes terres i és per això que hi ha tants jardins preciosos i florits, tanta gespa als camps i flors silvestres decorant. També hi ha moltes vaques pasturant eixe menjar tan bo que creix tan fàcilment. Des de l’inici del trajecte per la Bretanya estem veient animals vora la carretera menjant o descansant, són vaques sobre tot, però també hi ha cavalls. 

I sobre animals, em ve al cap que fa no res, quan deixàvem el poble mariner de Port du Bassin, n'hem vist uns quants, però no eren els usuals. I ara recordar-ho em trau el somriure perquè va ser un fet inesperat. Mirava pel cristall del vehicle quan eixíem del poble i de sobte he vist un camell amb les dos gepes corresponents, i al costat una cabra i a l’altre costat un cavall... Això què és? em pregunte, quan mire una caravana de circ entenc el per què hi ha tanta barreja d’animals. Són els animals que, plàcidament mentre esperen el moment de l’actuació, s’hi dediquen a menjar el suculent aliment que a les terres de Bretanya tenen tan a la mà.

I amb estos pensaments arribem a Rennes fundada pels gals i colonitzada pels romans, i que està estratègicament situada en la confluència dels rius Vilaine i Ille.

Llàstima que ploga tant. Tanmateix tenim unes hores per visitar el casc antic i ploga o no ploga ho anem a fer. Diuen d’esta ciutat que és una de les més xicotetes del món amb línia de metro, està be saber-ho encara que nosaltres anirem a peu perquè anem a  moure’s solament pel centre històric.

Sostres de pissarra: tipica imatge.

Rennes té importància històrica donat que després de l’anexió de Bretanya a França l’any 1532, es va convertir en la capital de la regió. L’any 1720 un incendi, que va durar 6 dies, va devastar la ciutat. Actualment s’hi conserva una xicoteta part de la ciutat medieval junt a carrers perpendiculars que sorgiren després amb edificacions dels segle XVIII. Hui en dia és una animada ciutat estudiantil que desprèn personalitat bretona.

El primer que em crida l’atenció és la plaça de l’ajuntament, no per espaiosa i bonica, que ho és, sinó perquè hi ha unes gandules disposades front a un escenari. Són les gandules per prendre el sol... quan en tenen, clar... Els poquets rajos els volen aprofitar al màxim i de manera còmoda. Resulta estrany, llevat que tenen enfront la porta de l’entrada de l’Ajuntament, l’hôtel de ville,  enmarcat en un gran edifici. Sembla que estem en un llogaret d’estiueig, un lloc clarament dedicat a l’oci i l’esplai, com si fóra una piscina o platja, i em resulta estrany perquè ni tan sols ho envolta un estany d’aigua.

A la dreta la plaça, a l’esquerre s’hi veuen millor les gandules, ara banyant-se de la pluja.

I és que Rennes compta amb dos places majors del segle XVIII, una és esta, on estan les gandules disposades com “solarium”  i a més a més de l’ajuntament està l’edifici de l’Opera, inaugurat l’any 1836 .

I l’altra plaça és la del Parlament, situada molt a prop, que va marcar la història de la ciutat. Construït entre 1618 i 1655 va ser seu del govern regional fins la revolució. Així que este parlament, construït pel mateix arquitecte que construí el Palais de Luxembourg de Paris, marca la història bretona i és alhora testimoni de l’art pictòric excepcional del segle XVII francés. 

L’edifici del Parlament.

Seguim caminant. A la plaça de la República està el palau de Comerç, actualment oficina de correus. I com plou i només busquem refugi davall de balconades, me n’adone de les tendes que hi ha dedicades als productes típics de la zona on venen de tot amb la marca bretona: símbols i bandera, colors blanc i negre.

M’agrada eixa reivindicació, eixe no voler que es perda un patrimoni cultural important i propi, el patrimoni que els dóna personalitat. Diuen que per entendre la realitat bretona esta ciutat és el millor lloc. L’idioma és parla poc, encara que també es diu que en Rennes hi ha cert interès i si que es parla. actualment hi ha un ressorgiment de la llengua amb la música tradicional. Me n’alegre, al menys així no s’oblidarà. Tanmateix també veig un cert interès mercantilista amb l’explotació de la marca bretona destinada al turisme. No em sembla malament, sempre i quan no s’hi banalitze.

A tota la zona, hi ha moltes tendes amb la marca bretona. També és una manera de vendre, oferir productes amb identitat pròpia. 

Els cartells indicadors de la carretera estan escrits en les dues llengües, francès i bretó, i també em sembla molt bé, tot el que es faça per preservar una llengua no està mai de sobra. A Rennes hi ha un museu que mostra mobles i vestimentes tradicionals bretones, a més a més de documentació sobre megàlits prehistòrics de la Bretanya, el creixement bretó, l’artesania rural i el desenvolupament de la indústria pesquera. Rennes és un bon lloc per empassar-se de la cultura bretona, per estudiar-la. Nosaltres no podem entrar al museu, volem veure molt i no tenim temps, però qui sap? M’agrada la Bretanya, està prop de casa i tal volta torne per assaborir més cada lloc.

Rennes compta amb 80 edificis o parts d’edificis catalogats oficialment com Monuments Històrics, entre ells el casc vell que és per on fonamentalment caminem i on podem admirar els carrerons amb cases a un costat i altre, són del segle XV i XVI amb les façanes d’entramat de fusta i altres mansions amb façanes esculpides.

Imatges del passat medieval de Rennes.

Esta part del casc antic no va ser devastada per l’incendi que va cremar gran part de la ciutat l’any 1720. Hi ha moltes cases medievals de fusta, encara que moltes estan semi derruïdes. Falta iniciativa per recuperar-les abans que no caiguen, i pressupost també. Perquè en són moltes les que necessiten una restauració. Tanmateix el conjunt total m’agrada, veure la petjada del pas del temps li dóna autenticitat. Són les primeres cases de fusta bretones que veig i impacta a la vista: el colorit, l’entramat de les peces de fusta per edificar-les, les finestres de color diferent...i també com estan d’inclinades! 

No ens cansem d’admirar-nos com s’hi conserven tantes cases després de tants segles...moltes s’han restaurat però moltes altres no.

En el nostre passeig per la ciutat entropessem amb un enorme edifici, és una abadia amb uns preciosos jardins a l’entrada. I una cosa ressalta a la façana: hi ha un nom escrit en lletres grans. Llegim i diu MAGDELEINE DE LAFAYETTE que resulta ser el nom de l’abadessa que va restaurar l’edifici. Quina poca modestia!, pense. L'abadesa va voler que tothom s‘assabentara del fet i que el seu nom passara a la posteritat. Actualment l’edifici està destinat a administració i el jardí Georges és públic. 

L’antiga abadia actualment dedicada a l’administració.

Arribem a les portes Mordelaises construïdes al voltant de 1440 que eren, de les deu que hi havia, la principal porta d’entrada a Rennes. La porta està formada per dos torres amb els respectius merlets i un pont llevadís fins i tot amb cadenes. També s’hi veuen fragments de la muralla.

Les portes Mordelaises del secle XV, principal entrada a la ciutat a l’edat mitjana.

Continuem el passeig i arribem a una plaça repleta de terrasses amb molta gent que aprofitant que ja no plou no dubta en seure a l’aire lliure o passejar pel carrer. Es nota que és zona de gent jove, hi ha grafítics, hi ha pubs i garitos que ara estan tancats perquè obrin a la nit. 

Falta molta restauració. En esta zona la gent jove ha pres possessió dels carrers.

Aixi i tot, en general hi ha poca gent pel carrer, els bretons estan de vacances i a més és vespre del dia 15 d’agost que, com en Espanya,  és festa nacional. 

I nosaltres, que també estem de vacances, volem aprofitar massa les hores i vegem molt en poques hores. Per cert hem vist de passada i es mereixien més temps, la basílica Sain Sauveur i la catedral san Pedro amb les altes torres de granit de 48 metres. Queda pendent per a altra ocasió, una mirada més pausada. Això i molt més, perquè malgrat ser una ciutat menuda és molt el que, en este dia gris i plujós  ens ha quedat per fer.

Esta és l’única plaça ambientada que vegem, perquè Rennes està buida, és ciutat estudiantil i els joves estan de vacances. I els francesos que  viuen a la ciutat  estan de pont.

QUADERN DE VIATGE, BRETANYA FRANCESA, estiu 2012