RESSENYA de cine: PROFESOR LAZHAR

PROFESOR LAZHAR

 Philippe Falardeau

Sinopsis i opinió personal

Tal volta a vosaltres us passa el mateix que a mi, però  des que viatge i conec altres llocs del món, tot el que escolte o llig dels indrets en qüestió, em porten records i m’evoquen sentiments. No ho puc evitar, no puc desvincular-me de cada referència que se me posa davant, a la tele o al cine, sobre indrets que he vist i he viscut, no puc passar per alt aspectes que llig a les noticies dels països que conec, simplement perquè són llocs, paisatges i gent, que tinc incorporats al meu bagatge personal i viatger. Per això no puc passar per alt esta pel•lícula en este bloc viatger. 

Esta pel•lícula, basada en una obra de teatre, no és una excepció. M’ha transportat a dos llocs, malgrat que paisatges se’n veuen pocs. Pràcticament l’escenari és una escola a Montreal, a Canadà, i el seu pati nevat, però el fet d’haver estat al país  canvia la percepció. De sobte eixe pati em resulta familiar i eixa neu que no he arribat a viure i patir mai a la ciutat canadenca, és la que em vaig imaginar quan hi vaig estar.

La pel•lícula té d'escenari Canadà però el protagonista és un refugià polític algerià. I esta és la segona referència de la qual no em puc desvincular. Algèria la porte al cor. Hi vaig anar fa molt de temps, aleshores era un país poc visitat, i ho continua sent. També era i és un país amb gana de treball i prosperitat, amb gana de saber. Malauradament un aspecte ha canviat, després de visitar-lo el terrorisme el va envair. És una crueltat. Però no s’ha de jutjar a la totalitat mirant la parcialitat. És una errada a la qual caiguem sovint, inconscient o conscientment, però es fa.

Es cert que Algèria ha viscut episodis cruels, és cert que encara queden reminiscències i els brots són inevitables. El mateix protagonista és una prova, és una víctima de la intransigència. I si no és prou la intransigència és doble. 

Al seu país està amenaçat de mort i de fet ja ha patit les conseqüències a nivell familiar donat que la dona i el fill foren assassinats perquè la dona, professora i escriptora, havia escrit un llibre criticant la societat. Als dirigents no els va agradar. 

I per altra, troba intransigència al col•legi on va a parar per substituir una mestra que s’ha suïcidat, fent-ho a la mateixa classe sabent que els alumnes de 11 i 12 anys la podien trobar. Hi ha pares que no el volen per ser un estranger i en un principi li diuen clarament que el seu rol de professor es limite a ensenyar i no educar i quan saben que és  un refugiat polític l’acaben expulsant.

Amb el professor, que ho és més per devoció que per professió, i que també és un poc peculiar, vaig simpatitzar al primer colp d’ull, per mostrar sensibilitat front a un tema res allunyat de la realitat, creïble i dur. Millor que ell, que també ha perdut sers estimats, no hi ha cap persona que puga tractar el tema que afecta els alumnes, el tema de la mort. Es necessiten mètodes diferents per abordar una problemàtica diferent. També saber que era algerià em va crear un vincle especial que va fer que empatitzara amb ell.

I l'actor interpreta bé, amb tocs d’humor i transmetent una tranquil•litat que interiorment no té. El professor demostra serenitat i contagia esperança, amb el toc sentimental que toca, ajuda als alumnes a  superar el dol que, no s’ha d’amagar i s’ha de patir, alhora que ell també supera la seua desgràcia. El professor Lazhar és dels mestres que deixen petjada més per la matèria impartida per la seua filosofia de la vida que impregna el seu discurs de cada dia.  I l’actuació dels alumnes és impecable, amb una naturalitat formidable.

No és cine de grans taquilles, ni per passar el temps, és cine amb fons polític i social, i amb missatge esperançador, que alhora demostra també que no tots els països avançats tenen els millors col•legis amb la millor educació, que a la fi, com tots, han de seguir normes rígides socials i burocràtiques que impedeixen als professors actuar de manera sensata front determinades situacions.

A més a més de nombrosos premis aconseguits, va ser nominada oscar 2011 a la millor pel•lícula de parla no anglesa representant a Canadà. És una pel•lícula totalment recomanable, per bellesa i temàtica.