PORTUGAL: BOCA do INFERNO a CASCAIS

Cascais també té un paratage, Boca do inferno, que ha propiciat la invenció d'històries, és lloc mític, lloc de llegenda, serà cert el que es conta?

La boca de l'infern... el lloc concret on volem anar des de Cascais.

Hem fet un passeig per Cascais, on hem anat amb tren des de Lisboa, ciutat en la que tenim l’hostatge. Volem anar a un paratge natural que està a uns quilòmetres, no molts lluny, el passeig és agradable. Hem deixat enrere les cases, i seguint camí s’hi veuen roques negres de diverses formes i aigua. De sobte, una mansió feta hotel de cinc estrelles...menudes vistes privilegiades!

En el camí a Boca do inferno, el paisatge va canviant, anunciant el que anem a veure.

Les infraestructures hoteleres no falten, sempre en els llocs més privilegiats, este en concret el trobem al camí, és de luxe, té mar i tranquil.litat.

Les roques van anunciant-nos el paratge...

Les roques anuncien el que anem a veure.

Són roques i penya-segats...és un poc la porta d'entrada de la boca de l'infern.

Quan arribem ens trobem la voràgine turística, que por on va arrassa, en forma d’autobusos i cotxes. Algunes tendes i llocs de menjar també hi ha. Fa quasi vint-i-cinc anys vaig vindre per primera vegada, res era igual, no recorde haver vist tanta preparaciçó per al turista. 

Així i tot, val la pena la passejada perquè el lloc és bonic i les vistes precioses, les formacions rocoses han creat diverses formes i un penya-segat amb una espècie de cova, el que s’anomena la boca de l‘infern, una obra de la naturalesa.

I arribem a la boca... plena de gent i un vent que no deixa quasi gaudir del paisatge.

Tanmateix la gent deu estar acostumada al vent i a la voràgine humana...
hi estàn impassibles alguns pescant i així emportar-se a casa algun peix per a la jornada.

És una gruta natural que les ones han creat en colpejar amb força contra les roques durant milers d’anys. El nom li ve, perquè quan hi ha temporal i el mar impacta amb virulencia genera un efecte sonor que esgarrifa, això diuen, sembla un dimoni enfurit rugint des de les profunditats.

Els pescadors s'arrisquen col.locant-se en llocs insegurs, i més si cal amb el vent enfurit que fa.

I seguint amb mites i llegendes, hi ha una història curiosa. Una placa explicativa ha deixat constància del fet per a la posteritat.

Tot paratge té la seua llegenda... m'agraden les històries, li donen màgia al lloc, li donen vida...

Aleister Crowley era un mag ocultista afamat que  arribà a Lisboa l’any 1930, convidat pel seu amic Pessoa interessat en la màgia negra i en la figura del mag angles. I anà  acompanyat de la seua parella, l’artista de 19 anys Larisa Jaeger. Després d’una discussó amb ella a l’hotel on s’hostatjaven i el trencament de la relació per part d’ella, ell va fingir un suïcidi en la boca de d’infern per espantar-la, i a les roques s’escriuria una nota que deixà guardada a l’interior del portacigarretes i que ara s’hi pot llegir la placa commemorativa fent al•lusió a la desesperació i al caràcter sexual de la decepció “No puc viure sense tu. L’altra boca de l’infern  va a engolir-me, encara que no serà tan ardent com la teua. Hisos” tu Li Yu.

...i esta en concret, és una història amb controversia.

Pessoa s’encarregaria de fer córrer la noticia per tota la premsa portuguesa i d’ací passaría  a la premsa internacional. Tanmateix no sabe,m si és o no certa esta versió dels fets, perquè hi ha qui diu que de qui fugia Crowel era de gent a qui devia diners i així va va simular suïcidi per fugir dels acreedors. El que si és cert és que setmanes més tard Aleister Crowel va reaparèixer a Berlin sense donar explicacions.

Esta és la segona vegada que vaig a la boca de l'infern...
amb el temps els llocs canvien, este és un dels casos més representatius de com el turisme canvia tot al voltant.

I amb esta història i amb la dosi de vent acumulada, retornem el camí que haviem fet des de Cascais i ara, i no sé per què, sembla més curt, potser perquè ja sabem per on trepitgem i anem amb més rapidesa. 

QUADERN DE VIATGE, LISBOA i VOLTANTS, estiu 2014

Si vols saber més de Portugal, clica ací.