Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 21 de febrer del 2017

RESSENYA de cine: LO QUE DE VERDAD IMPORTA




Lo que de verdad importa
Paco Arango

                                                                                  leer en castellano

He vist “Lo que de verdad importa”, tenia ganes, tan per la pel·lícula en si i els paisatges evocadors que pogueren eixir, com per la informació que he sabut, i no sabia, gràcies a ella.

Pas a pas.

M’ha agradat i he gaudit perquè des de l’inici al final la meua intenció no ha estat analitzar sobre qualitat artística o cinematogràfica, no he intentat buscar tres peus al gat en l’argument i l’he mirada en tot moment  amb ulls positius sabent que és per una bona causa. És una història simple, amb tocs fantasiosos que la fan més o menys creïble i amb un tractament de la fe i els poders divins que la fan més o menys polèmica. Estic segura que opinions hi haurà per a tots els gustos. 

Per a mi és una pel·lícula de les que qualifique de tendra i dolça i això, ja és prou motiu per anar a veure-la. He eixit del cine amb un somriure, tranquil·la, no com altres vegades que he eixit angoixada i el cor en un puny. Tal volta haguera sigut més adequat el títol en angles: “El curandero”, però en tot cas el que s’ha escollit explica la intencionalitat que ens transmet: que hem de centrar-nos en “el que importa” i no en aspectes secundaris, que és el que fem habitualment.

Està tractada amb to de comèdia però fa pensar al voltant d’aspectes importants: està el tema de l’egoisme del protagonista que afronta amb incredulitat el que li passa, el tema de la fe cega de que el que qualsevol impossible pot passar, el fet de mantindre l’esperança sempre viva, el d’afrontar la vida i la mort amb valentia... el de no saber quines paraules emprar davant d’un malalt...

I com correspon a un blog de viatges, també veig la vessant viatgera. En  “Lo que de verdad importa” hi ha un  doble viatge.

Primer està el viatge de ficció que el protagonista Alec es veu obligat a fer per salvar uns deutes. I és així com podem veure uns preciosos paisatges de naturalesa marítima de la península de Nueva Escocia al Canada.

I segon està el viatge real que gràcies a esta pel·lícula xiquets i xiquetes espanyols malats de càncer podran fer a uns campaments d’estiu creats fa vint anys per l’actor Paul Newman. Si, Newman a més a més de tindre uns ulls blaus captivadors i demostrar la seua professionalitat en pantalla, era una persona solidaria i compromesa. Paul Newman creà uns campaments, Serious Fun Children's Network, on acudeixen cada any milers de xiquets i xiquetes que per uns dies obliden la malaltia, és un lloc on poden ser els xiquets que per culpa dels tractaments mèdics no poden ser, hi juguen, hi es diverteixen, hi comparteixen experiències, hi s’ajunten  amb altres xiquets i xiquetes i junts somnien desperts i són feliços. I eixe somni i felicitat, una vegada viscut, els acompanya quan ja no hi són al campament.

Paco Arango és el cineasta espanyol i “pare” de la fundació Aladina, que ha escrit, produït i dirigit “Lo que de verdad importa”. Només entrar al web de la fundació ens podem fer una idea de quant de bé i felicitat es genera gràcies a l’entusiasme de algunes persones. En este cas Arango s’ha unit amb Clea, la filla de Paul Newman i el cent per cent dels beneficis de la pel·lícula són integrament per a que xiquets i xiquets malalts de càncer puguen assistir als campaments d’estiu creats per l’actor.

En una societat, on just en estos dies predominen les noticies de lladres mentiders sense escrúpols, que eisca a la llum que hi ha persones que treballen de manera altruista i lluiten per bones causes, hauria de ser  una gran noticia de portada. Per què no se es coneix més el què fan les fundacions d'ajuda? Per què no es divulguen les bones accions? Pense sincerament que este tipus d’informació és la que deuria de propagar-se i no les negatives i dolentes en les quals tendim a furgar i furgar a opinar sense saber i jutjar més que els tribunals.  Sempre és bo saber de bones accions, de persones altruistes que donen el seu temps i dediquen els seus diners per a bones finalitats, sempre és bo conèixer estos casos, dignes d’exemple,  per poder tirar-los un com de mà i alhora convidar-nos a  pensar què fem nosaltres per la resta de gent.

Tots els meus digníssims respectes a Arango i Newman, i tota la gent com ells, per tindre el cor tan gran i per contribuir al benestar de tanta gent.

Així que aneu al cine a veure-la. Els actors fan bé el seu paper: Alec, l’oncle, la veterinària, el rector, el policia... els habitants del poble, la xiqueta de 13 anys... i fins i tot els animals, gos i ovelles, fan el seu rol a la perfecció. M'he quedat amb les ganes de veure algún actor o actriu dels nostres, dels molts tan bons profesionals que hi ha a Espanya, ho dic per a que Arango ho subsane a la próxima pel.licula que faça. 

La música acompanya, i destaque dues cançons que m’han encantat. Una sobradament coneguda que sovint escolte en casa, "Somewhere over the rain" i la que composada per Arango que sona junt als crèdits finals, "We take our fun seriously" en la que canta una xiqueta de 14 anys donant les gràcies a Paul Newman.

Just alhora que escoltem la cançó  apareixen en pantalla fotos de l’actor junt a diversos xiquets i xiquetes en els campaments, estan fent diverses activitats lúdiques, jugant, pintant... i tots mostren un gran somriure a la boca, no és per a menys, estan al costat del seu àngel particular, el que ha fet possible que durant uns dies s’obliden del seu món particular.

Molt bé per esta pel·lícula i totes les iniciatives que porten endavant tots els “àngels de carn i os” del món. Per cert,  em vaig alegrar molt  veure la sala del cine plena de gom a gom, espere que continue amb la bona acollida, m’agradaria, de debò, perquè al capdavall el que hem de fer és centrar-nos en el que de veritat importa, tindre clar quina és per a nosaltres i no perdre el temps en banalitats.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada