Irlanda està orgullosa dels
seus extravagants rècords i presumeix de la invenció del llibre més difós en
occident després de la Bíblia ,
el llibre Guiness, fet per l’ inventor de la cervesa local.
 |
| Cases típiques victorianes. |
Estem a Dublin, el
punt final d’un trajecte fabulós per l’illa verda, recorrent a peu rutes per
paratges naturals i passant-ho bé per les nits en els pubs mesclant-nos entre
els locals... Mai oblidaré les illes Aran, la peninsula de Dingle, Sligo, Cong, The burren, Moher, Kilkenny i Cashel, Killarney, Glendagough, Bru Na Boinne, castells o ciutats com Galway.
Ara toca Dublín, és la segona
vegada que vinc a esta ciutat, però de la primera fa tant de temps que quasi ni
recorde res. Així que tinc especial interès per tornar a trepitjar carrers per
traure del subconscient el que guarda d’aquella visita de fa tants anys. I ho
aconsegueisc, la ment és molt poderosa, veig llocs i dic amb tota seguretat jo sé que açò ho he vist abans, encara que ni ho recordava
fins uns moment abans.
M’agrada esta capital
amb encís fundada pels víkings als segle IX i que arribà a convertir-se en un
dels ports més importants d’Europa, m’agrada assaborir el pas de la història.
Diuen que actualment concentra la major part de la totalitat de la població
d’Irlanda i és el país més jove d’Europa, la meitat de la població és menor de
25 anys.
És una ciutat acollidora
perfecta per recórrer caminant, és un goig passejar pels amples carrers i
observar els elegants edificis, a més a més, sovint sembla que estem a Espanya,
perquè s’escolta parlar espanyol per tot
arreu, perquè estudiants espanyols hi ha un grapat, en els pubs, passejant, en
les botigues... bé venent o comprant.
En la nostra visita per Dublín anem al nostre aire, mapa en mà i a peu, les
indicacions de terra ens indiquen on hem de mirar per a que no ens atropelle cap
vehicle... tot un encert.
L’obelisc Spire és el nostre punt de referència des del bed and breakfast
on ens quedem a dormir perquè està molt a prop d’este monument. Així que anem
per on anem, no ens perdem a l’hora de tornar a “casa”.
És que l’obelisc es veu
des de molts llocs de la ciutat, com és tant alt!.Fa 121 metres d’alt, a la
base té 3 metres d’amplària i va fent-se cada vegada més fi fins arribar als 15
cm en la punta. I la punta s’il·lumina, donant llum a la nit dublinessa. És al
carrer O’Connell, que és el punt neuràlgic de Dublín,
el carrer més llarg i transitat. Al carrer, a més
a més de l’alta agulla, també està l’estàtua del llibertador Daniel O’Connell i
la de l’escriptor James Joyce. L’oficina de correus no passa desapercebuda, construïda
l’any 1818, és un dels edificis importants amb un gran pòrtic de pedra renaixentista.
El camí vorejant el riu que va del
pont O’Connell al de Penny és niu d’artistes i molt propici per al passeig, és molt agradable
per l’ambient.
O’Connell bridge fa 42 metres sobre les
aigües i és el pont més important de la ciutat i està dedicat a un dirigent
polític, molt popular durant la primera meitat del segle XIX.
Ha’Penny bridge és el pont de vianants més fotografiat degut a la seua
singularitat. El nom li ve perquè antigament s’havia de pagar un moneda
anomenada penic per poder creuar-lo.
Travessant el pont de Penny ens
trobem a la zona de pubs i restaurants de Temple bar, d’ambient nocturn
eminentment turístic, és una àrea per perdre’s entre carrers i pubs que
competeixen per quin de tots és el més animat.
És visita obligada, com no anar-hi?
Com no caure en la temptació de fer-se una pinta malgrat no beure’n mai?
L’ambient és incomparable, a la gent jove local ens afegim els forasters, joves
o també de més edat, hi estem tots barrejats. Els locals estan de gom a gom, no
cap ni una agulla. Generalment no m’agraden els llocs tan plens però sempre
està l’excepció que confirma la regla. Ho passem realment bé i la quantitat de
gent empentant i angoixant, ni molesta perquè hem anat conscienciats del que
anàvem a trobar. O serà efecte de la cervesa?
QUADERN DE VIATGE, IRLANDA, estiu. 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada