VALÈNCIA: església de Sant Nicolau

Els valencians podem enorgullir-nos de tindre una "Capella Sixtina" com si fóra la del Vaticà, cert que és una precisiositat a la que no li falta art ni minuciositat.

     
       Cert, que els valencians podem estar ben orgullosos de tindre una joia artística com la de l’església de sant Nicolau.

          Abans d’entrar a l’interior de l’església, busquen la plaça on està la porta d’accés per als oficis religiosos.  És la plaça de Sant Nicolau, menuda i acollidora. L'entrada dels turistes és altra, la del carrer cavallers.

Entrar a l’interior de l’església de san Nicolau és capbussar-te en un ambient espiritual, no cal ser religiós per valorar tot el que hi ha. La mirada i percepció va canviant segons avancem i canviem de lateral i posició. Que bonica és! Bocabada.

         És un edifici d’una sola nau amb capelles laterals. Sobre el tema especific de les pintures i els artistes creadors val la pena llegir informació detallada, ací no cal especificar,  només explicant el que se sent en veure tanta bellesa ja queda complet el text.

        L’ambient barroc absorbeix el sentits, però no embafa.  És art, és història plasmada a les parets i voltes com si foren llibres oberts. Mirar les escenes pintades amb tanta minuciositat és un deler, però ho és més si seguim les indicacions que va explicant l’audioguia, que donen junt al tiquet d’entrada. Així s’assaboreix el sentit de  cada figura i s’entén la vida dels sants venerats.

        L’església té mols sants que a l’interior cobren protagonisme, alguns estan a les capelles. Sobre els principals se sap mirant el sostre. A les voltes trobem  a sant Nicolau i també Sant Pere Màrtir. És impressionant, un lateral explica sobre Sant Nicolau i l’altre sobre Sant Pere. És un goig anar escoltant  la informació i alhora poder observar cada imatge, cada capella, cada lluneta de les dotze qui hi ha. Amb llenguatge fàcil la veu de l’aparell explica sobre el que hi ha plasmat i a qui està dedicat. 

       Sant Pere està com a copatró perquè després de crear-li un altar va fer un miracle d’un recent nascut a punt de morir al que salvà i la devoció pel sant va augmentar. A Sant Pere i a Sant Nicolau els podem veure en l’altar Major de la capella quan els dos sants arriben al cel.

       Al costat del altar  major trobem un valuós orgue  reconstruït a finals del segle XIX que conserva parts del segle XVIII.

L’església de Sant Nicolau, com molts edificis religiosos, està aposentada sobre un lloc sagrat que ja en l’antiguitat estava dedicat a l'espiritualitat. En temps romans era un temple dedicat a les divinitats paganes i lloc de soterraments segons els costums romans. Era el fossar restaurat l’any 1962, des de l’exterior, a la plaça de Sant Nicolau, s’hi veu on està situat. La plaça es va obrir al segle XIX seguint una política de l’ajuntament de valència.

La primera reedificació va ser en temps de Jaume I que va donar el lloc als dominics que l'acompnyaven. Va ser erigida parròquia l'any 1242 i se la considera una de les 12 més antigues cristianes de la ciutat. Persontges del segle d'or com Jaume Roig, escriptor i administrador de l'esglèsia i Alfondo de Borja que seria rector i futur papa Calixte III estan vinculats a l'edifici. Al segle d'or l'edifici es converteix en gòtic i s'amplia. Així que el que trobem actualment és un edifici d'estructura gòtica amb decoració barroca en perfecta harmonia artistica.

         Durant la guerra civil, l'esglèsia es va fer malbé, les capelles es destruïren i el temple fou saquejat i convertit en magatzem. I quedà abandonat fins que a l'any 1981 es declarà Monument artisti nacional i en iniciar el segle XXI començà la restauració sota el mecenatge de la fundació HortensiaHerrero. Hortensia Herrero és una empresaria valenciana casada amb el fundador de Mercadona Jaume Roig que dedica el temps entre la tasca empresarial i la filantropia presidint la fundació que porta el seu nom. Gràcies a esta restauració es trauen a la llum restaurant tots els frescos gòtics dissenyats per Antonio Palomino i executats pel deixeble Dionis Vidal.

La veu de l’audioguia ens va indicant el camí ordenat per on hem d'anar i on hem de mirar, primer capella a capella i de tant en tant ens indica que hem d’adreçar la mirada cap al sostre. 

Parem atenció en totes les capelles. Destaca la de sant Rafel on hi ha vestigis del segle XVI. Al costat hi ha altres capelles, mentre les observem també anem veient el temple des de perspectives diverses.

Entrem a la capella de la comunió, construïda en dues fases, al segle XVII i al segle XIX. És un espai dividit per dues cúpules amb decoració de ceràmiques valencianes i molt de daurat. Contrasta trobar tanta lluminositat.

Estem just al peu de l’edifici,  davant de la porta gòtica i de la rosassa també gòtica. La rosassa es  veu millor des de lluny, representa  l’estrella de David.  Destaca entre les pintures a més a més  perquè al seu costat estan els seus pintors Antonio Palomino i Dionis Vidal conversant sobre els frescos .

Seguim el camí entre les capelles donant la volta a l’esglèsia, està la capella baptismal, la de Sant Vicent, la de la Santíssima verge, la de Sant Judes...no tenim prou ulls per mirar.

La parròquia custòdia una relíquia de san Nicolau que està en un relicari del segle XVIII.

Hi ha molta gent, grups organitzats que segueixen a un guia que els va fent l’explicació en veu alta. Molesta. L’església deuria ser lloc de silenci i no entenc la raó per què ells no porten l’audioguia que permet escoltar en silenci. Procure no pensar-hi. Els grups entren i se’n van prompte, fan visita fugaç. És un inconvenient contra el que no es pot lluitar. Es una església bonica i tothom té dret a  gaudir de la bellesa.

Ens acomiadem de sant Nicolau mirant una imatge d’una capella, és una icona de Nostra senyora del Perpetu socors,  denota tristesa però  alhora serenitat i amb este sentiment final ens hem d'acomiadar.

Però abans d’eixir... una última mirada, encara que ja tinc els frescos a la retina.

QUADERN DE VIATGE, abril 2018