TRANSILVÀNIA: LES GOLES DE BICAZ

Estem a Transilvània, el cor de Romania, l’essència i nucli de tradicions i llegendes.

Estem a Romania. Des del Llac Roig, en no res, estem a les goles de Bicaz. Possiblement estem a la part més bonica dels país i conseqüentment la més turística. 

Les goles de Bicaz  és un paratge nacional fabulós format per l’erosió de l’aigua, situat a la zona central dels Càrpats, per on passa l’estreta carretera de muntanya que dóna pas a Moldàvia i Transilvània,  la zona dels monestirs de Bucovina patrimoni de la Humanitat per estar pintat a l’exterior com si foren llibres oberts i la del literari vampir Dràcula. És, per tant, una zona que rep a molts turistes i viatgers ansiosos per saber.

En arribar parem i baixem, hi ha humitat en l’ambient, l’aigua del riu refresca l’entorn i el sol entra poc perquè les parets verticals ho impedeixen. És una parada totalment recomanable, si hi ha lloc per aparcar, clar! perquè segons època potser no es puga deixar el vehicle per tant de personal.  En tot cas està bé  poder caminar per la carretera per assomar-se a veure el riu Bicaz.

I  també cal alçar el cap per admirar  la mole muntanyenca  Altar de Piedra, un cim de 1120 metres.

Les parets verticals són imponents, s’eleven fins a 300 metres i quasi ni deixen passar la llum del sol, de fet són conegudes com el coll de l’infern. Hi ha esportistes fent escalada de muntanya, segur que és un lloc on gaudiran perquè tenen altura que és el que busquen.

Actualment és un lloc preparat per al turista. Està ple de botigues menudetes vora la carretera on s’hi ven de tot, des de pells d’animals a ceràmica, icones o vins. Cal escodrinyar bé els productes que a les paradetes venen, alguns peculiars com la pell d’os, animal que viu a les muntanyes o objectes típics artesanals, però s’ha d’estar a l’aguait perquè també hi ha fabricat amb la intenció de donar gat per llebre.

Esta preparat per a que el turista pique i compre i hi trobem productes de tots els preus. Cada país busca la manera de traure divises. No m’agrada, preferiria veure esta carretera lliure de paradetes, lliure de consumisme, però és el que hi ha i ho respecte.

El tram total de carretera a les goles de Bicaz són més de 5 km espectaculars entre revolts perillosos i en pendent que si et mareges en cotxe, semblen no s’acaben mai.

Després quan estic pensant en les muntanyes altes que he vist, que arriben quasi a tocar-se unes amb altres, recorde el passatge de la novel·la del comte Dràcula descrivint el pas del Borgo i em dic a mi mateixa, que Stoker va descriure Bicaz  i li va posar  el nom de  Borgo perquè per situació li interessava. Podria ser. Els autors tenen, tenim, llicencia per canviar la realitat. No penseu el mateix? Llegiu el que diu Stoker sobre el borgo i compareu-ho amb les fotos de Bicaz i opineu.

“Entonces la montañas parecieron acercarse a nosotros desde ambos lados, como si quisiesen estrangularnos y nos encontramos a la entrada del desfiladero de Borgo”        

                                                                                                 Drácula, de Bram Stoker

QUADERN DE VIATGE, ROMANIA, estiu 2018