M’agrada esta ciutat
sorprenentment moderna, gran part dels edificis no tenen més de 70 anys, però
també m’agrada pels edificis que s'hi conserven del passat i contrasten amb els nou edificats.
L’any 1990 va ser un any especial per a Alemanya. Hui dia 3 d’octubre se
celebra en tot el país la festa de la Reunificació, el dia de la Unitat Alemanya,
és festa nacional. Fa ara 29 anys.
Sobre el Mur de la divisió ja en parlaré en altre apartat.
Sobre el Mur de la divisió ja en parlaré en altre apartat.
En el meu periple per Alemanya, hui pare en Berlin. Tenia ganes, ja era
hora de conèixer esta ciutat cosmopolita de la que tant se’n parla, de la que
es diu que es fascinant i una de les més modernes d’Europa, i és que la majoria
dels edificis no tenen més de 70 anys.
Però abans d’arribar-hi, quan estem a punt d’entrar a la ciutat, hi ha un
aspecte que em crida molt l’atenció. És un espai verd anomenat Schrebergarten que està en tots els afores
de les grans ciutats alemanyes i que fins el moment no me n’havia adonat. Són
com xicotetes ciutats jardí amb cases-refugi
per anar-hi en cap de setmana i gaudir
durant unes hores de la vida rural cultivant en els horts i jardins particulars
o comunitaris. No tenen bones condicions per a viure, no hi ha llum ni aigua,
empren generadors i dipòsits, només
serveixen per fugir del soroll de la ciutat i relaxar-se amb el canvi
d’activitat. No hi ha taques separadores, hi ha plena confiança en els veïnat.
Això si, hi ha unes normes estrictes que s’han de complir per poder hi viure.
Molts jubilats lloguen estes cases i passen el seu temps lliure en primavera i
en estiu, perquè en hivern sense calefacció és inhabitable.
Al capdavall arribem a Berlín. I que bonica és la ciutat!. Cert. S’hi
concentra cultura, historia, art i turisme. Berlin és un conjunt format per precioses
avingudes i monuments, palaus, parcs, teatres i museus. I gran part construït i
reconstruït després d’haver sigut bombardejat en la Guerra de la barbàrie.
En esta ocasió he fet un tast, m’ha sabut a poc, espere tornar de nou a Berlín per
seguir tastant més del que la ciutat ofereix. M’agradaria. Berlin necessita
molts dies per poder veure només el més important... Esta ciutat enganxa,
malgrat el caos que suposa veure-la plena d’obres i grues: el metro està en
construcció i també hi ha moltes edificacions i restauracions en marxa. Berlín
enganxa per molt però en realitat el que més atrau de la ciutat és gaudir de
l’ambient cosmopolita, gaudir de la diversitat... i desperta empatia trobar referències a la dramàtica història que guarda.
Destaquen les ruïnes de l’església del Record, la Kaiser Wilhelm, que està
un poc allunyada del casc històric. És un edifici neoromànic que no es va
restaurar després de la segona guerra. Representa la insensatesa i és tot un
símbol.
A pocs metres de l’església comença un dels carrers comercials més
importants de Berlin: Küfurstendamm, la gran avinguda de l’oest en temps de
guerra freda, col·loquialment anomenat Ku’Damm. Era el centre neuràlgic del
Berlin occidental freqüentat per bohemis i intelectuals. Actualment al llarg
del més de 3quilometres de longitut trobem els hotels, les botigues i els restaurants
més cars.
Parlar de Berlín és parlar del Mur i de la seua història. Quan es visita la
ciutat per primera vegada és difícil
saber quan s’està en una part del Mur o en altra. Mirant alguns dels edificis
uniformes que es conserven se sap, també mirant els tramvies, donat que
circulen majoritàriament per la part est, la soviètica. Altra manera de
saber-ho és tenint molt clar el plànol de la ciutat i saber exactament per on
anava el Mur separador, així se sap si trepitges la part oriental o
l’occidental.
Anem cap al centre. De camí veiem l’escultura “Berlin” erigida amb motiu
dels 750 aniversari de la fundació de la ciutat i representa la unió de les dos
Alemanyes. A la ciutat hi ha moltes escultures i totes destacables... cadascuna
diferent i amb el seu significat. Berlin està plena d’art.
Entre edificis moderns i enmig del Parc Tiergarten, arribem a la Torre de
la Victòria. El parc Tiergarten es va crear inspirat en Hyde Park de Londres,
va ser un regal de Federico III al poble al segle XVII.
La Torre de la Victòria està en una redona que uneix cinc grans avingudes.
La columna de 68 metres commemora les victòries de Prusia contra Dinamarca,
l’Imperi austríac i l’imperi de Napoleó.
S’hi pot pujar al mirador des d’on hi ha bones vistes, especialment la que dóna
a la Porta de Brandenburg.
Podríem anar ja directament a veure-la, però no ho fem. L’autobús en el que
vaig agafa altra avinguda. I seguim trajecte sense perdre detall de la
gent i dels edificis, veient com evoluciona Berlín, amb les noves construccions
que han de conviure amb les existents.
De sobte una imatge em bocabada: és una platja artificial a la vora del riu
Spree. A Berlín hi ha espais preparats per a prendre el sol i gaudir d’activitats
lúdiques.
En este punt és on veig per primera vegada per on anava el Mur, està
assenyalat amb llambordes col·locades en
terra.
Arribem al Reischstag, en un lateral del parc Tiergarten, enmig d’una
esplanada. És la seu del Bundestag o Parlament Alemany, d’estil neoclàssic. I
com molts altres monuments rellevants a Berlin i a Alemanya, va ser reconstruït
després de la guerra. Té una cúpula de vidre creada l’any 1999 per Norman
Foster. S’hi pot pujar, l’entrada és gratuïta, però cal reservar abans per les
cues que s’hi formen. Nosaltres no ho hem fet
i no tenim temps d’esperar.
En no res estem a la porta de Brandenburg, en la Pariser Platz, on està
l’hotel Adlon en el que s’allotgen artistes famosos, de fet quan passem per la
porta, hi ha una multitud de gent esperant a una cantant de rock. L’hotel Adlon
va ser destruït pels soviètics i
restaurat en 1945.
I...hi està...la Porta de Brandenburg, testimoni de tanta història. Emblema
de Pau. Impacta. Causa respecte. Per ella han passat Reis, Napoleó o Hitler.
Tan famosa... tan imponent... és alta, té 26 metres d’altura. Encarregada per
l’emperador Federico Guillermo II i inaugurada l’any 1791, no és un Arc de Triomf sinó una de les
antigues portes d’entrada a la ciutat.
Amb la construcció del Mur l’any 1961, la porta va quedar en terra de
ningú, en la franja de la mort, sense possibilitat d’aproximació, ni dels de
l’est ni dels de l’oest. Només guàrdies de la frontera i convidats especials de
la RDA tenien accés. El primer mur la bordejava per davant i el segon mur la
bordejava per darrere.
A la part superior de la Porta hi ha una quadriga que representa la deessa
de la Victòria. L’escultura que es veu és un copia perquè l’original, com part
del monument, quedà destruïda en guerra. A l’any 1956 es va restaurar. La Porta després de la
Reunificació, va recuperar la importància que havia tingut amb
anterioritat.
Ai Berlin! Com m’agrada! Malgrat el turisme i els vehicles “turistada”.
QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA estiu
2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada