Seguim el passeig per València... seguim fent turisme...estem a la plaça
l’almoina. Just davall de la plaça on
estem en estos moments, quan enderrocaren uns edificis per fer un gran
plaça, es va trobar una ciutat romana. Recorde
les noticies de fa molts anys, quan feren les primeres troballes. Recorde haver
passat pel lloc i la zona estava tancada al públic perquè s’estava preparant el
museu que acolliria l’art tan valuós
recent descobert. El treball de recuperació va començar l’any 1985 i s’enllestí
l’any 2005. I va ser l’any 2007 quan per
fi el museu va obrir les portes.
Hui visitem el museu que s’hi va construir per mostrar el que s'hi trobà, però hi ha molt més. Mostra essència, cultura, vida i
comprensió de com visqueren els nostres avantpassats.
El museu acull vestigis que van des del segle IIaC, epoca romana, fins al segle XIV a l’època medieval. És un centre
modern i ampli, és un centre cultural situat en la gran plaça on hi ha com una superfície
vidriada a traves de la qual s’hi poden veure les ruïnes... La llàstima és que no
sempre està el cristall net. Sovint hi ha gent mirant o intentant fer alguna
fotografia, però s’hi veu poc...
La catedral i la mare de Deu dels Desamparats custodien el museu, estan
tot just al costat..
M’enfada veure que no hi ha gent dins del museu. I mira que hi
turisme per tots arreu de la ciutat! Els visitants desitjosos de conèixer la
ciutat van a la catedral i este museu que està darrere, ni el veuen. Em
reafirme que València no està ben explotada turísticament, hi ha llocs que
necessiten més promoció per a que siguen coneguts, Tothom deuria saber la importància
que té este museu i el valor que custòdia. Conèixer la història d’un lloc és
entendre’l. I este és lloc important: en
este mateix punt, els romans fundaren Valentia l’any 138aC .
Nomes entrar hi ha
una maqueta i ja veiem des de dalt el que ens espera quan baixem
I de nou la mirada se’n va a mirar a traves
del vidre, la catedral que hi és perenne.
Però abans recorrem
esta part islàmica i mirem la ceràmica exposada.
Hi ha un racó on passen
un audiovisual.
Hi ha un itinerari
establert que comença per la part islàmica. Desprès podem observar les termes
de la primera ciutat i la part
occidental del recinte trobem el restes de l’imperi romà. A la part sud està la
part visigòtica.
Seguim el trajecte i
llegim els cartells que en situen i informen del que estem veient. Molt
didàctic, molt complet, molt interessant. I quin pesar dóna veure que només som
quatre persones les que hi som, i de nou pense que este lloc necessita més
promoció. Per a mi és un goig empassar-se en poc de temps de tanta diversitat
històrica i de manera clara i ordenada. De manera simple s’aprèn.
El museu acull inscripcions, monedes peces arquitectòniques i peces de ceràmica
diverses. Hi ha molta documentació tècnica que també es guarda. Però el que
realment és important són els
diversos edificis monumentals testimonis d’història. S’hi veu l’evolució de la
ciutat gràcies a la superposició de construccions.
És un goig veure i
llegir informació sobre les termes, unes de les més antigues trobades, el
baptisteri, la basílica, la factoria, magatzems o també el graner on guardaven
el conreu... I també veure i llegir com eren antigament les cases, els carrers i
els claveguerams o observar objectes de
ceràmica d’us quotidià o funeraris que tenen tanta antiguitat.
Fins i tot hi ha un esquetet d’un legionari
romà fet presoner que mostra indicis de tortura.
Mitjos audiovisuals i
diverses maquetes complementen el que estem veient. La tecnologia en este
apartat ajuda a entendre.
El centre arqueòlogic
m’ha sorprès. Mai haguera pensat que a l’interior trobaria tanta varietat i
història des dels orígens fins a Jaume I, he sabut des de la Valentia, passant per Balansiya o la ciutat
islàmica per acabar a la València cristiana amb l’arribada de Jaume I l’any
1238.
Mai haguera pensat
que entrant a este centre cultural haguera fet un viatge tan impressionant a
traves de la història de València. Diuen els historiadors que amb seguretat davall
de la plaça de la Verge hi ha més... però serà difícil hi excavar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada