La plaça d’Andalusia és el cor de la ciutat moderna...
De la part antiga passem a la més moderna, fora de les muralles. I així, fent un passeig curt i tranquil seguint calle Real, arribem a la plaça Andalusia, altra important plaça de la ciutat, com ho és Vazquez de Molina o 1º de Mayo. Cadascuna té les seues característiques pròpies que la distingeixen, i que una a una configuren el total que és Úbeda. Actualment porta de nom Andalusia però al llarg dels temps ha tingut diversos noms: Plaça de Dalt, en contraposició a la plaça de Baix que era la San Pablo, actual 1º de Mayo, que és on estava situat altre mercat... plaça de Toledo perquè hi estava la porta d’entrada a la ciutat... de los Cipotes per una confusió lingüística... del general Saro per un homenatge... plaça del rellotge per la torre... cada nom és història d’Úbeda.
L’enorme torre amb el rellotge és el primer que és veu. Fou construïda sobre l’antiga muralla àrab, al segle XIII, era el punt de defensa de la desapareguda porta de Toledo, la més important i transitada perquè donava entrada a la ciutat des de Baeza, Jaen, Toledo, Còrdova, Sevilla i fins i tot era la porta per la que entrava la reialesa. La torre antigament sobreeixia del conjunt de la ciutat per poder complir les seues funcions d’observació i defensa. Actualment els edificis que l’envolten són més alts, i no ressalta per altura, però queda com vestigi dels passat.
Al segle XVI es decideix adaptar la torre com rellotge i campanar. Hi estan les campanes més antigues de la ciutat. D’entre totes destaca la gegant campana de bronze, la més antiga de 1574 que pesa al voltant de 1500 quilos. A la torre s’hi pot pujar, encara que jo vaig està tancada per ser època de nidificació d’aus. Actualment la torre és on està l’oficina d’informació i turisme.
En un lateral enmig de la plaça, està el monument al General Saro, instal·lat al lloc l’any 1930, encara que actualment està adaptada a una font. Per diverses obres a la plaça en ocasions s’ha desmuntat i tornat a muntar. Saro va participar activament en la guerra d’Àfrica i formà part de l govern de Primo de Rivera. Fou afusellat l’any 1936. L’estàtua està feta en bronze sobre una base de pedra on hi ha representats uns soldats protegits per l’àngel de la victòria. L’estàtua està danyada pells impactes de bala durant la guerra civil. Situats davant la font, darrere estan les oficines del banc de Santander.
Hi ha fira del llibre i el venedors tenen exposats un bon assortit de novel·les, assajos o contes infantils. La gent passa i mira, fulleja, compra... és un goig veure-la parar-se davant dels llibres.
És un lloc comercial ja des de l’antiguitat. A l’època medieval, era l’espai, ja extramurs, junt a la desapareguda porta de Toledo on s’instal·là el mercat i els comerciants d’Úbeda i dels pobles del voltant acudien a comprar. Aleshores era coneguda com la plaça de Dalt i enmig hi havia una font, la font de los Cipotes. Cipotes significa en la zona ”tonto” tanmateix el nom ve perquè uns joves mentre bevien de la font fent broma deien en llatí “Non possum... si potes...” que significa daltabaix “Jo no puc... si tu pots”.. i un mesoner escoltant les paraules en llatí i sense entendre el que deien, ho contà a tothom, confonent la paraula “si potes”... amb la paraula cipotes que té altre significat. Fou el motiu pel qual la font i la plaça adoptà popularment el nom.
L’església té dos entrades, una en escalinata i altra en rampa. Destaca la torre situada en un cantó de quatre cossos. La part de baix son rectangulars i el superior octogonal acabant en capitell.
Mirant el conjunt de la plaça me n’adone de les dimensions, la més gran que he vist fins ara en Úbeda i m’agrada veure que conserva les porxades del passat que ara acullen comerços i cafeteries.
Hi conflueixen tres vies principals d’ampliació de la ciutat cap al nord. Nosaltres ens enfilem per una d’elles, per calle mesones.
I és en este carrer on parem per veure el mural que representa a Sabina, és el tercer punt de parada en la ruta sobre el cantant d’Ubeda.
El carrer continua amb el nom d’Obispo Cobos, que és on està l’hospital de Santiago, declarat Monument Nacional en 1917. És immens, impacta de fet hi ha qui el qualifica com l’Escorial andalús.
Obra important del segle XVI feta per l’arquitecte Vandelvira, està fora del nucli històric perquè era un hospital per malalts pobres, leprosos i havien d’estar ben allunyats per por al contagis. Als costat de la façana hi ha dos grans torres una té les teulades cridaneres amb ceràmica esmaltada de colors. A més de l’hospital es construí una capella, un palau i un panteó familiar.
El pati és una de les zones més boniques, amb les columnes, l’escala de caragol.... Té dos altures i l’arquitecte juga amb les simetries en columnes de marbre de Carrara, arcs de mig punt de la mateixa manera que ho ha fet amb dos torres.
Va ser hospital fins l’any 1970 que canvià a centre cultural, hui en dia és in està la biblioteca publica.
Molt a prop està la plaça de bous, que per cert, està construida sobre un antic convent, reutilitzant altres materials d’altre convent. Molts dies la veiem quan eixim o entre d’Úbeda en autobus.
Però ara, tornem a la plaça d’Andalusia seguint el carrer Obispo Cobos.
QUADERN DE VIATGE, UBEDA i PROVINCIA DE JAEN, primavera 2022
Continuarà en ÚBEDA IV PART
Has llegit ÚBEDA I PART?
Has llegit ÚBEDA II PART?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada