La Vall d’Aran està formada per molts pobles, tots menudets, escassament habitats i amb peculiaritats, però hi ha alguns que tenen un encís especial: és el cas d’Arties.
Arties està poc més de 7 quilometres de Vielha, i molt a prop de Salardú i Bagergue que són pobles amb qui competeix en bellesa. Està molt alt, a1143 metres, en hivern serà dels primers pobles que es vist de blanc. Està en la confluència del riu Valarties amb el Garona i dominat pel pic Montarto de quasi 3000 metres. Així que aigua i muntanyes el caracteritzen com la majoria dels pobles que l’envolten.
El primer que veiem en entrar a Artiés és el parc de l’os, amb un monument que recorda la històries dels ossos que van estar al poble. Tot començà en 1996 quan la Generalitat donà d’alta el nucli zoològic d’Arties per acollir els óssos pardos Dami i Mimo per exposar-los amb finalitats d’educació mediambiental. En 2010 Mimo va morir i fou substituït per una femella jove Aran procedent del parc de Cabarceno. Però en general hi havia descontent de la població perquè veien que no era el millor lloc per viure uns ossos,. El recinte era xicotet i sense condicions i a més al costat d’un parc infantil que no oferia seguretat. En 2012 començà les reivindicacions fermes en contra que acabaren sent efectives en 2016 quan els ossos es traslladaren a Hongria on des d’aleshores viuen en regim de semillibertat i amb condicions bones.
I és que els ossos, han estat animals importants en esta zona del Pirineu. Ja ho deia en l’escrit sobre Vielha on tenen una estàtua, i deia que en uns estudis recents afirmen que la població dels ossos ha augmentat. També són importants en la zona les vaques i en Arties en trobem moltes per tot arreu. Però no són de veritat, són de grandària natural però pintades pels xiques de l’escola. Algunes són obres d’art. La primera la trobem al costat del parc de l’os.
Entrant al poble caminant sense presses, veiem una pedra commemorativa escrita en aranés en record a l’ajuda rebuda en les inundacions de 19 de juny de 2019. I es que la mare naturalesa va fer de les seues aquell dia fent que el riu Garona es desbordara causant moltes destrosses materials: cases i carrers inundats, càmpings i cases evacuades...tot un desastre que a poc a poc van superar. Arties fou un dels municipis més danyats.
Arties és bonic amb les seues cases de colors, el riu, teulades de pissarra, la fusta...acolorides flors i més vaques…
Creuant el pont per buscar la part més antiga hi ha una casa important Casa Paulet del segle XVI. 1549, on vivia un mossen. Destaca per antiguitat entre les noves construccions que l’envolten i també per les finestres renaixentistes d’estil popular amb relleus de pedra, sanefes, escuts...figures humanes... I amb vistes boniques al riu.
Seguim passejant buscant la part alta on està l’església santa Maria de Arties i el que queda dels castell del segle XII. En no res ho veiem: el campanar de l’església i la torre vestigi de l’antic castell anomenat Entransaigües. Es fàcil de trobar. La torre destaca i ens serveix de far.
Als peus de l’esglesia trobem altra vaca junt al cartell explicatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada