ROSA BLANCA àlbum il·lustrat
Roberto Innocenti
Rosa Blanca és el títol d’un àlbum il·lustrat publicat ja fa molts anys, 1987, i des d’aleshores s’hi continua editant. Ha estat molt premiat a nivell mundial. També està en català, publicat per Kalandraka.
Perquè tant d’èxit? La resposta és fàcil, per la senzillesa del text, la capacitat descriptiva de les imatges i per la importància del tema que vol contar. Si, és un àlbum il·lustrat, en el qual les imatges saben comunicar i els xiquets més menuts ho poden entendre. Si estan acompanyats d'un adult, millor, comprendran. Tracta un tema important.
L’àlbum es pot veure-llegir a partir de 9 anys i no hi ha límit d’edat, fins als centenaris poden gaudir llegint i mirant-lo. Sobre tot observant. És molt important posar atenció a cada detall de les il.lustracions: totes conten coses. Cada edat analitzarà l’àlbum amb uns criteris o altres, llegirà les imatges d’una manera distinta segons els bagatge cultural personal.
Ambientat en Alemanya de la Segona Guerra Mundial, mostra la bogeria alemanya
cap als jueus i les conseqüències. Mostra la innocència infantil enmig de la
barbàrie. La protagonista és Rosa Blanca que apareix com un punt d’humanitat, advertint
clarament que no tots els alemanys es comportaven de la mateixa manera.
El nom de Rosa Blanca és fictici, en realitat era el nom d’un grup de la Resistència alemanya contraria a Hitler, molts dels quals acabarien en mans dels nazis.
Rosa Blanca és una xiqueta alemanya que un dia veu com apressen un xiquet jueu
i encuriosida segueix els soldats que se l’emporten. I arriba a un estrany
lloc, com una presó, és un camp de concentració. Rosa Blanca no entén res.
Només veu que hi ha xiquets i xiquetes que tenen fam. Sap què ha de fer, sense
dir res a ningú, de la mateixa manera que ho ha fet la primera vegada, la
xiqueta torna moltes vegades al camp de concentració i d’amagat porta menjar a aquells menuts
famolencs. Els esdeveniments politics van avançant però Rosa Blanca no ho sap. Passa
el temps. Arriba un dia que els alemanys estan fugint i tenen por. Veuen
enemics en tots els llocs. Un d’eixos dies, Rosa Blanca va al camp de
concentració amb menjar per als xiquets empresonats, com les altres vegades, i
ja no estan. No troba els xiquets, hi ha una boira que tot ho tapa, i de sobte,
passa el que no hauria de passar. No dic més.
“Rosa Blanca” conta una història trista, conta "història real". Rosa
Blanca és personatge fictici però bé podria ser qualsevol xiqueta testimoni de
tanta tragèdia.
Com és possible dir tant amb tan poques paraules? Té molt de valor. I ho dic jo, que sóc amant de les lletres, ja ho sabeu, i tot ho plasme en textos. Però això no lleva el fet que trobe d’allò més interessant la capacitat captivadora i comunicativa de les imatges, que en l’àlbum són protagonistes. Cada pàgina ens deleix amb mínims detalls i cada personatge, la roba, les cares, les accions...cada edifici, cada objecte... tot convida a imaginar més del que ens conta. En “Rosa Blanca” són precioses i elles mateixes, amb un hiperrealisme perfectament documentat, conten tota la història més enllà del que el text conta. És així, el contingut escrit és secundari, simplement acompanya... el que importa és cada gran imatge de cada pàgina que ens fa deduir un horror que no s’hi veu plasmat però està. Són imatges suggeridores, no volen recrear la crueltat, este aspecte també s’ha de ressaltar. Amb el llibre vivim l’holocaust a través dels ulls de la xiqueta.
M’agrada que s’explique la història del passat als menuts perquè és
important no oblidar-la, i que siga a traves d’un personatge anònim, que en van
haver tants. També és un encert que es faça amb tanta sensibilitat.
Gràcies a l’autor per este preciós treball i a les editorials que es
dediquen a divulgar, any rere any, esta joia il·lustrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada